En una línia temporal imaginària, l’escriptor Sebastià Portell i el seu xicot, l’Adrià, podrien haver sigut parella en més d’una ocasió, però el moment es va fer esperar. “No era que ho intentéssim moltes vegades, és que vam trigar a adonar-nos que el que volíem era estar junts”, explica Portell.
Els va presentar el setembre del 2017 el que aleshores era xicot de Portell. “Érem a la conselleria d’Economia, a la protesta dels Jordis. Ells dos es coneixien i vam estar xerrant una estona”. Resulta que l’Adrià havia llegit els seus llibres i li havien agradat. “M’ho va fer saber i em va fer il·lusió, però la cosa va quedar allà”.
Dos anys després, Portell ho havia deixat amb el nòvio i va topar amb l’Adrià a Tinder. “Vaig pensar… aquest noi em sona, donem-li una oportunitat”. Van fer match i amb prou feines havien tingut temps de compartir algunes cites quan el confinament va arribar. “La pandèmia va impossibilitar qualsevol mena d’història”, lamenta Portell, que va haver d’esperar que les mesures es relaxessin per reprendre la relació on l’havien deixat. “Estem junts des d’aleshores, i ara sabem que és important tenir un pla però també saber que potser te l’hauràs de saltar”, reflexiona el mallorquí.
Assegura que, en realitat, amb l’Adrià hi va connectar ben aviat. “De seguida ens vàrem obrir. Jo venia d’algunes històries on havia faltat l’empatia o les ganes de conèixer a fons l’altra persona, i amb l’Adrià ens vàrem trobar molt l’un a l’altre”.
Ara, el pla perfecte de la parella és quan cap dels dos té res a l’agenda i es poden permetre llegir o xerrar mentre descobreixen la ciutat. “A l’Adrià l'apassiona l’urbanisme i coneix cada detall de cada façana. És un món que no m’havia interessat mai i ara em fascina”, detalla l’escriptor, per a qui l’admiració és un ingredient vital per a un amor feliç.
“Jo necessito admirar la persona que estimo, i poden ser admiracions molt diverses: intel·lectuals, de la noblesa, de l’esperit… Alhora, crec que els ingredients d’un bon amor són els que hi són sense que els forcis gaire. No tinc moltíssima experiència sentimental, però em fa l’efecte que quan més he intentat que la relació funcionés pitjor ha anat”.
Per a Portell, el que sí que és important és que la parella trobi maneres de créixer plegats, i ho exemplifica així: “Crec que amb l’Adrià hem crescut en una cosa que moltes persones LGBTI necessitem –perquè el món s’entesta a robar-nos-la– que és l’autoestima: fer equip, fer xarxa… En definitiva, adonar-nos junts que el camí val la pena”.
