De salsitxa a ‘hot dog’

BarcelonaJohn Lennon, Sofia Loren, Xavier Cugat i la llista segueix, i és molt llarga. Europeus que van travessar l’Atlàntic en busca de somnis i d’èxit, i del gran anhelat Somni Americà. Aquesta és la història d’una salsitxa amb nom de gos embolicada en pa de motlle que també ho va aconseguir.

Les salsitxes i el pa són una de les fórmules més antigues de menjar processat, fins i tot se’n fa una menció a l’ Odissea d’Homer, al segle IX aC. I la creació de la versió que tots coneixem, l’arxiconeguda salsitxa de Frankfurt, es reclama des de Frankfurt però també des de Viena, on els anomenaven weiners. No queda clar el seu origen, però sembla que va ser cap a l’any 1600 quan se’l va començar a anomenar dachshund -gos salsitxa-, un entrepà més o menys popular que es podia servir en un rotlle cruixent o embolicat amb pa de llet.

Com s'elabora un frankfurt ecològic?En qualsevol cas, la popularitat no va explotar fins que carnissers de diferents nacionalitats europees el van donar a conèixer a l’altra banda de l’Atlàntic. No se sap qui es pot penjar la medalla de servir la primera salsitxa amb el format que coneixem ara, però si que sabem qui el va popularitzar com a tal. Els immigrants de Nova York han servit frankfurts, pa de motlle i xucrut en carretons nòmades als carrers de Bowery des del 1860. Era un negoci fàcil. Mentre que els wieners i els frankfurts que es venien a Europa solien estar fets de porc i de vedella, el hot dog. Una carn mòlta, introduïda en intestins naturals, cuita i posteriorment fumada. Així que només requereix ser reescalfada al moment, bullida, a la planxa o a la brasa. Sobre el naixement del tipus de pa ergonòmicament perfecte que acompanya la salsitxa sempre, s’ha atribuït a l’exposició de Louisiana del 1904. Així que malgrat que el pa vingués d’Europa, la nova versió, endolcida, embrioixada i emblanquinada, és una creació 100% ianqui.

Els primers bars especialitzats

Va ser un carnisser alemany anomenat Charles Feltman qui l’any 1871 es va plantar a Coney Island i va obrir la primera botiga especialitzada en hot dogs. I en un any en va vendre 3.684. Uns anys més tard, el 1916, en naixeria una altra que, amb els anys, es convertiria amb la més llegendària de totes fins avui. La va obrir Nathan Handwerker, un jueu immigrant de Polònia que havia treballat per Feltman i que es va donar a conèixer batent el rècord de l’home que va engolir més hot dogs per minut un 4 de Juliol. I aquell jove polonès i espavilat va decidir instal·lar-se al costat del seu antic cap venent els hot dogs a meitat de preu. Un perla de qui també es diu que va demanar a estudiants universitaris que es posessin bates blanques i es deixessin fotografiar menjant hot dogs davant de l’hospital de Coney Island per poder demostrar que les seves salsitxes eren saludables, fetes d’ingredients naturals, i que fins i tot seguien tècniques kosher per a la seva producció. La seva maniobra va funcionar tant que va rebatejar el local com a Nathan’s Famous, una marca que segueix forta i pròspera en les 300 localitzacions repartides per tots els estats del país. L’últim dels Handwerker que va treballar al bar, William Handwerker, explicava en una entrevista recent com recorda perfectament el dia que el seu avi li va donar un consell a un joveníssim Archibald Leach. Leach, Archi per als amics, treballava en un parc d’atraccions de Coney Island i coneixia els treballadors perquè anava molt sovint al bar. Un dia, quan Leach li va dir a l’avi Handwerker que volia anar a Los Angeles a provar sort com a actor, el vell li va respondre: “No pots cantar, no pots ballar i no tens cap mena de gràcia explicant acudits. Oblida’t de Hollywood. Queda’t aquí i conserva la feina”. Afortunadament aquell jovenet no li va fer cas i es va convertir en Cary Grant.

I els venedors de ‘hot dogs’?

Viure perpètuament en una boira de fregits, bullits, ceba i cogombres, passant (molta) calor a l’estiu i (molt) fred a l’hivern, darrere d’un carreró empassant CO 2 tot el dia potser no és una feina tan dolenta. Per començar, els que s’hi dediquen reben una remuneració molt més alta que la mitjana dels treballadors americans. Un hot dog amb pa i condiments té un preu que oscil·la entre els 45 i 80 cèntims, depenent de la qualitat de la carn. Si el vens en un estadi de beisbol a 2,5 dòlars, que és el preu mitjà, la diferència és més que notable (sense entrar en el marge de les begudes). Però hi ha llocs privilegiats on es venen a un preu de fins a 6,5 dòlars la peça. Com sempre, el més important és la localització. Per exemple, el lloguer d’una paradeta davant del Metropolitan Museum of Art de Nova York, un dels museus més visitats de la ciutat, costa 300.000 dòlars a l’any. Si algú s’ho pot permetre, els beneficis que tindrà seran galàctics. Perquè si per cada salsitxa que es ven en localitzacions mitjanes els beneficis són d’entre 1 i 2 dòlars per peça, si se’n venen 200 al dia els beneficis traspassen la frontera dels 100.000. Triïn localització i calculin.

‘Hot dog’ amb estrella Michellin

Interior. Nit. Banker’s Bar de l’Hotel Mandarin de Barcelona. No ens ho esperem però aquí també hi ha hot dogs, això sí, en versió gurmet. “Entri a la cabina telefònica, despengi el telèfon vermell i premi el número 1”. Després de seguir les instruccions -com les que seguien molts locals americans durant la llei seca-, una paret de la cabina s’obre i apareix una rèplica del local Please Don’t Tell, una de les millors cocteleries de Nova York i millor bar del món 2011 segons la llista The world’s 50 best bars de Drinks International. El sostre està fet de caixes fortes, a les parets hi pengen animals dissecats i els chesters s’il·luminen amb el reflex dels llums de neó. Darrere la barra hi ha Jeff Bell, director general del bar i guanyador de la World Class Competition 2013, que atendrà personalment els que aconsegueixin travessar la cabina al llarg del mes de setembre. I una mica més enllà, a la cuina, comença a desfilar l’altra joia de la corona: hot dogs d’autor, una versió gurmet dissenyada per cinc xefs de renom internacional i que acompanyarà la carta de còctels amb un objectiu: destinar els fons a finalitats benèfiques hot dogs. Es vol aconseguir la fórmula perfecta de luxe i informalitat. Per això Joan Roca ha preparat un hot dog de vedella, alvocat trufat, xucrut, tomàquet especiat i ceba sofregida. Albert Adrià s’ha inventat la combinació de salsitxa de Frankfurt, bacó fumat, xucrut i formatge gruyère i salsa Nova Orleans. Carme Ruscalleda ha fet una salsitxa vegetal amb ruca i salsa a les fines herbes; Angel León, un hot dog de tonyina, cogombre i gambetes fregides, i el xef peruà Gaston Acurio, de vedella, crema d’alvocat, salsa tari, xucrut, chalaca i patates palla.