Com s'ho fan les femelles de bonobo per dominar els mascles?

BarcelonaSororitat femenina contra l'agressivitat masculina. Aquesta estratègia de supervivència traspassa el gènere humà i també l'adapten les femelles bonobo, els primats més propers a l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i que, com la resta de mamífers, són menys corpulentes que els seus companys mascles. Partint d'aquest desavantatge purament físic, les femelles apliquen les dites populars de la unió fa la força o val més enginy que força per poder ser superiors als seus companys mascles; un comportament inusual que s'ha descrit per primer cop en un estudi de la Universitat Harvard i l'Institut Max Planck de Comportament Animal (MPI-AB, de les sigles en anglès) que publica aquest dijous la revista Nature.

Durant tres dècades, els investigadors han examinat dades demogràfiques i de comportament a sis comunitats de bonobos salvatges a la República Democràtica del Congo i han conclòs que en el 85% de les coalicions observades, les femelles domen col·lectivament els mascles, forçant-los a sotmetre's i alçant-se com a líders del grup.

Aquesta dominació femenina entre els bonobos es constata, per exemple, en el fet que són elles que controlen les relacions sexuals: quan i amb qui s'aparellen és una decisió que prenen les femelles, contràriament al que passa en altres espècies de mamífers en què els mascles fan valdre aquesta superioritat física per sotmetre les companyes. Les bonobos exerceixen aquesta llibertat sexual i són capaces també de rebutjar pretendents. Alhora, aquests han après també quins són els seus límits i que no és no.

Juntament amb el sexe, les femelles de l'espècie també tenen control absolut sobre una altra de les necessitats bàsiques per a la supervivència col·lectiva: el menjar. Elles són les primeres a fer-li la queixalada als aliments recol·lectats i també les que tenen l'última decisió sobre com es reparteix. De l'observació, els investigadors descriuen que les femelles mengen tranquil·lament a terra, sense amenaces, mentre que els mascles s'ho miren des de dalt dels arbres esperant el seu torn. Elles s'encarreguen de supervisar i compartir una nova matança, per exemple.

Suport mutu

Com s'ho han fet les bonobos per vèncer el desavantatge de la força física per aconseguir una societat matriarcal, on totes les qüestions més importants passen per les seves mans? La solidaritat entre femelles, és a dir, la sororitat, aplicant un concepte que ha popularitzat el moviment feminista que contradiu la llegenda que la competència i les enveges de les dones fa impossible una autèntica camaraderia.

“Segons el que sabem, aquesta és la primera evidència que la solidaritat femenina pot invertir l'estructura de poder esbiaixada pels homes que és típica de moltes societats de mamífers”, afirma el professor en biologia evolutiva de Harvard, Martin Surbeck. "És emocionant trobar que les dones poden elevar activament el seu estatus social donant-se suport mútuament”. Durant els trenta anys d'observacions, el grup va seguir 1.786 conflictes entre mascles i femelles. En la competició, elles van guanyar per golejada, en què en 1.099 ocasions es van emportar la victòria fent servir el que els investigadors qualifiquen de poder femení. Si amb la força no es pot vèncer, és millor buscar aliances, “amigues que et donin suport”, descriu Surbeck.

Una de les particularitats que es conclou a partir de la llarga observació és que les femelles estableixen forts vincles tot i no haver crescut plegades. Encara queda la incògnita sobre com i per què es formen aquestes comunitats femenines, però Barbara Fruth, de l'MPI-AB, relata que quan actuen per resguardar-se o protegir els fills, criden d'una manera tan estrident “que t'has de tapar les orelles”. Es produeix una corredissa i una persecució del mascle agressiu que, en alguna ocasió, ha acabat mort en mans de les femelles. “És una manera ferotge d'afirmar el poder”, afegeix Fruth, per a qui és una altra manera de marcar els límits.