PalmaConfessa que fa més de dues dècades que va darrere d’un bandejat. Mateu Morro (Santa Maria del Camí, 1956), com a autor de Mateu Reus ‘Rotget’ (1687-1729). El bandolerisme popular a la Mallorca borbònica –editat per Lleonard Muntaner–, ha copsat la figura i la història del personatge, ha fet un retrat de la societat illenca de l’època i deixa palesos els motius d’aquest fenomen, el bandolerisme, sovint poc explicat o intencionadament mal valorat. A l’historiador i expolític, quan era nin, ja li parlaven d’en Rotget. Tres-cents anys després de la mort del bandejat alaroner a la forca, Morro afronta un relat ple de dades i dates que reuneix memòria històrica, literària i llegendària.
Per què en Rotget?
— Perquè és un bandejat d’una talla comparable a la dels grans bandejats catalans, com Serrallonga, i d’altres països dels quals s’han fet estudis, se n’ha normalitzat la memòria i tenen una consideració popular. No és casual que a Mallorca la lluita de forans i agermanats sigui considerada com un moviment de delinqüents i assassins. També s’ha estès una visió simplista i unidireccional amb la criminalització dels bandejats. Així i tot, el cas d’en Rotget és singular, perquè la seva llegenda s’ha transmès quasi només de manera oral durant tres segles. Quins noms que no han estat gaire escrits el poble els recorda durant 300 anys?
Relacionau la figura d’en Rotget i el bandolerisme popular amb la dominació borbònica de Mallorca.
— L’etapa de bandejat d’en Rotget està documentada des de 1716. Era el moment posterior a l’ocupació de l’illa per l’exèrcit borbònic, de les conseqüències del Decret de Nova Planta i d’un estat decidit a fer desaparèixer les institucions pròpies de Mallorca i militaritzar-les.
Com va repercutir aquesta dominació en la població?
— El fet d’haver-hi un exèrcit borbònic a l’illa va dur grans costos per a la població, que es va veure obligada a pagar les aventures militars dels Borbons. La gent vivia en condicions molt dures i la fiscalitat era abusiva, sobretot per als pobres, amb unes lleves obligatòries que abans no existien. Els problemes de la gent eren molt seriosos, fins i tot per aconseguir aliments.
Són aquests els motius del gran increment del bandolerisme a la Mallorca del segle XVIII?
— El bandolerisme és una conseqüència de moltes coses. I el fenomen a Mallorca va esdevenir un dels més importants de la Mediterrània, pel nombre de persones implicades i per la seva diversitat. Al segle XVIII l’absolutisme borbònic va dur un increment del bandolerisme. La causa de fons del bandolerisme sempre és la injustícia i la brutalitat de les condicions de vida. Els grans bandejats representen la capacitat d’oposar-se a un poder despòtic. I en Rotget va ser un gran enemic del despotisme borbònic, amb la valentia d’oposar-se a aquest poder.
Tot i la persecució que va patir i que el matassin a la forca, no tenia un suport significatiu de la població?
— Els grans bandejats no es podrien explicar si no tinguessin el suport d’una part significativa de la població. A Mateu Reus Rotget el perseguiren amb insistència. Mai no el varen poder capturar. Ell duia una vida de perseguit, però no vivia desconnectat de la seva família –va tenir cinc fills en aquell temps. Si no hagués estat venerat i ajudat per la població, l’haurien capturat molt abans. Com tots els bandejats, havia de ser derrotat per traïció.
Ell tenia el fullet.
— Sí, l’hi havien concedit, i aquest element protector només es donava a persones admirades. Als documents trobats, les autoritats diuen permanentment que en Rotget tenia molts amics, que l’amagaven, que li donaven menjar. I va haver de ser una al·lota en un ball a Lluc que li va demanar que es llevàs l’amulet i, en fer-ho, ell va quedar desprotegit i el capturaren.
Llavors, com els agermanats, els bandejats com en Rotget també han estat considerats delinqüents i assassins fins a l’actualitat.
— Ja ho sabem, la història és la que és, però hi ha diverses maneres de mirar-la. Des del poder, el missatge va ser que els bandejats eren gent perversa, una simplificació malintencionada. La història també l’hem de conèixer des de baix, on el bandolerisme hi juga un paper significatiu. Hem de normalitzar la memòria dels bandejats. En altres llocs ho estan de fa dècades.
Heu esmentat el cas de Serrallonga a Catalunya.
— La importància d’en Rotget és comparable, només que, al mateix temps que aquí es criminalitzava els bandejats i els agermanats, a Catalunya la tradició va mitificar Serrallonga, se n’interpreta un ball i se l’incorpora al folklore. En Rotget té dret a ser-hi incorporat. Aquest llibre s’insereix en el procés de normalització de la memòria dels bandejats. He posat damunt la taula la figura situant-lo en la nostra història, però en Rotget caminarà tot sol, n’estic convençut.
