El retorn de les Roges del Molinar en fa reviure les idees que les bales no mataren

PalmaAmb l'himne republicà de Riego interpretat per una trentena de xeremiers de Mallorca, les restes de les sis víctimes de la repressió franquista conegudes com les Roges del Molinar han entrat aquest dissabte migdia a l'auditori del Conservatori Superior de les Illes Balears. Les acompanyava una setena caixa, la que contenia les restes de Gabriel Picornell, destacat dirigent comunista i pare d'Aurora Picornell, la més coneguda del grup. En veure entrar les caixes portades pels familiars, una sala plena fins dalt i amb més de mig milenar d'assistents ha esclafit amb mamballetes i ovacions. Alguns dels presents no han pogut contenir les llàgrimes.

A l'acte institucional organitzat pel Govern de les Illes Balears, hi han assistit la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Els pes dels parlaments ha estat per als familiars, historiadors i representants de les entitats memorialistes. Tots ells han coincidit a donar les gràcies al Govern de les Illes i també al govern espanyol per haver fet possible la recuperació dels cossos de les Roges del Molinar 86 anys després del seu assassinat. "Vull mostrar la meva gratitud i dir que estic orgullosa del meu Govern. Amb la recuperació de les seves restes, hem de dir que som pioners i referents arreu de l'Estat", ha manifestat Maria Antònia Oliver París, presidenta de Memòria de Mallorca. "Per tot el que hem aconseguit, deman unitat de totes les forces democràtiques davant les properes eleccions, perquè, si no és així, l'alternativa és el mal", ha dit Oliver París en clau electoralista, davant un auditori farcit de càrrecs institucionals dels partits que componen el Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma. Entre els assistents, algunes de les poques excepcions, com a membres de l'oposició, han estat el diputat de Ciutadans José Manuel Gómez i els candidats d'El Pi al Consell i a la batlia de Palma, Antoni Salas i Carles Cabrera.

Després que la historiadora i periodista Margalida Capellà hagués llegit els episodis de la vida de la família dels Picornell, explicant com desaparegueren molts dels seus membres a causa de la persecució i alguns altres s'hagueren d'exiliar, ha estat el torn de Jorge Molinero Picornell, nebot d'Aurora. El fill de Llibertat Picornell ha explicat com des de la distància, sa mare, germana d'Aurora, va recordar sempre amb tristor allò que havia ocorregut a Mallorca durant la guerra. "No va ser fins als anys noranta que va voler tornar a Mallorca. Primer vàrem viure a Mèxic i, després, a França. M'agradaria que ella hi fos perquè pogués veure com s'han recuperat les restes de la seva germana Aurora, que ara finalment podran descansar", ha dit el nebot.

La vicepresidenta del govern espanyol ha destacat que l'executiu té "un deure amb la memòria, perquè sense el record no hi ha present ni futur". "L'acte d'avui és un acte d'honor, però sobretot per combatre la indiferència", ha afegit la vicepresidenta. En termes semblants s'hi ha referit la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha manifestat que "honor vol dir que som allà on hem de ser, que és combatent el silenci i traient la gent de les fosses". Amb vista a les properes eleccions, Montero ha afegit que "no basta la nostàlgia, sinó que hi ha d'haver un govern de coalició a les Balears i a Madrid, per frenar els peus als reaccionaris".

"Perdó per haver estat 85 anys"

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha tancat l'acte fent referències a la memòria històrica i recordant les fites assolides en aquest camp en els darrers vuit anys. "Hem decidit no posar-nos de perfil en aquesta qüestió. Si no afrontam el passat, no tindrem ni present ni futur. Per això és tan important tornar els sis cossos d'aquestes persones a les seves famílies i, a la vegada, demanar-los perdó per haver-nos estorbat 85 anys", ha afegit la presidenta. Armengol ha aprofitat per fer balanç dels 240 cossos trobats en aquests darrers gairebé vuit anys i de les 40 d'aquestes restes que ja s'han retornat als familiars. La presidenta també ha informat que la família d'Aurora n'ha cedit al Govern la ploma estilogràfica, que aparegué devora el seu cos el mes d'octubre passat a Son Coletes. "Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?", ha dit Armengol, tot recordant la cèlebre frase que s'atribueix a Aurora Picornell en saber que l'executarien, i que mai no ha estat confirmada.

Aquesta és la mateixa idea en què ha incidit el conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, que prèviament havia encetat el torn dels parlaments. "Aurora i les Roges del Molinar són un símbol de la democràcia i el feminisme més viu que mai. Avui és un dia per celebrar, però també per demanar disculpes a les famílies per haver tardat tant de temps. Són sis víctimes recuperades, però encara en queden moltes més", ha argumentat el màxim responsable de Memòria Democràtica de les Balears.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha recordat el moment quan li feren saber que les restes de les Roges havien estat trobades a Manacor. "Em telefonà una periodista de l'ARA Balears i em digué que les havien trobades a Son Coletes. Es va fer el silenci i vaig quedar de pedra pel fet que davall el trespol del cementeri de Manacor hi hagués Aurora Picornell. És per això que ara ens toca escampar la seva veu, perquè les Roges no són de ningú, i això vol dir que són de tothom. Perquè la memòria democràtica no és una qüestió que va de bàndols, sinó que va de drets", ha explicat el batle manacorí. José Hila, batle de Palma, també ha tingut paraules per als familiars de les persones represaliades. "És ara quan tornau a ca vostra, en un acte de reparació i de justícia. No volem que torneu al país que us va assassinar. Això és obrir fosses per tancar ferides", ha assegurat el batle de Palma.

En haver acabat l'acte, que ha durat prop de dues hores i mitja, amb més d'un centenar de persones al carrer per manca de capacitat de la sala, els mateixos familiars has traslladat les caixes a dos cotxes fúnebres de l'Empresa Funerària de Palma. Les tres caixes amb les restes d'Aurora Picornell; son pare, Gabriel Picornell (les restes del qual varen ser trobades al cementeri de Porreres en la darrera fase d'excavació) i de Belarmina González han estat traslladades al cementeri de Palma per rebre sepultura en un acte íntim i familiar. Un altre cotxe ha partit cap a Capdepera amb les restes de les germanes Antònia i Maria Pascual Flaquer, i sa mare, Catalina Flaquer Pascual. Els esperava un homenatge al teatre del poble d'on eren originàries.

Les restes de les Roges del Molinar ja descansen a Capdepera

Les restes de Catalina Flaquer Pascual i de les seves filles, Antònia i Maria Pascual Flaquer, ja descansen al cementeri de Capdepera. Després de l'acte de lliurament de les restes de les Roges del Molinar dut a terme aquest matí a Palma, les restes de les tres dones gabellines han estat traslladades a Capdepera, on posteriorment han estat enterrades als peus del memorial a les víctimes de la represió franquista que hi ha al cementeri municipal.

Tot i que estava previst que les restes de les tres dones s'enterrassin en els nínxols familiars, l'Ajuntament de Capdepera ha informat durant l'acte d'entrega que els han reservat un lloc "especial" per destacar el paper i la lluita de Catalina Flaquer Pascual i de les seves filles, Antònia i Maria Pascual Flaquer, contra el franquisme i en pro del feminisme.

L'acte de lliurament s'ha fet al teatre del municipi, ja que les condicions meteorològiques no han permès fer-lo al cementeri municipa. Centenars de persones han omplert la sala per donar-los un darrer adeu. Durant l'acte, Armengol ha destacat la figura de les tres dones i ha denunciat, de nou, que foren "cruelment assassinades simplement per ser dones que lluitaven per la democràcia i defensaven els valors que ens fan ser més dignes".

Per la seva banda, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado, ha destacat la importància de recuperar-ne les restes i, amb elles, part de la història. Així mateox, ha recordat que la democràcia també és respectar els drets de les víctimes del franquisme, honorar i recordar les persones que foren i que són els nostres referents democràtics. "Referents com na Catalina, na Maria i n'Antònia, assassinades pels falangistes, per ser comunistes, antifeixistes i per defensar la classe treballadora. No les hem oblidades i ara i sempre les tindrem amb nosaltres", ha sentenciat.