La revetla treu foc i na Coca encén la festa

PalmaSonen les xeremies. Toquen les sis de l’horabaixa i els gegants i capgrossos surten del portal de l’Ajuntament. Comença la festa del patró de Palma, la revetla oficial, aquella tan criticada que cada any treu milers de palmesans, i no només palmesans, als carrers del centre.

“Són embats o picats?”. Expertes en gloses s’acosten ara a l’escenari de la plaça Major on els gegants descansen de la ballada. Els Glosadors de Mallorca es fan seu el públic amb una de crítica i una de rialles, fins que arriba el mestre Xurí per presentar la glosa cantada “d’una illa que tant hem malmenat i que a vegades enyoram”. El seu torn acaba amb una glosa final, que no perd detall: des dels presos polítics fins als refugiats passant per Valtonyc; una nota que bé valia com segon pregó.

Tot seguit ens fermam les sabates perquè anuncien l’hora de ballar. Entre el jovent, nervis. Els han dit que veurem un drac. “Hem arribat ja fa una hora per veure’l des de la primera fila, però se’ns fa llarg”, comenta Pepi Cano, acompanyada de tres infants i una amiga que venien des del Coll d’en Rabassa.

Les torradores encara callen. Els més xalests ja agafen lloc perquè en partir el drac hi haurà baralles. “Hem reservat per a quatre i duim menjar i beure per aguantar tot el vespre”, expliquen Pablo Padilla i Juan Sánchez, que, procedent de Sevilla, és la primera vegada que viu i veu una revetla. “Nosaltres arribam justs, però duim el kit de torrada a l’esquena, anam a agafar lloc”, diu Bea Vidal, a qui acompanyen el marit i els dos fills.

Darrere les barreres, els més petits de les cases; pel carrer, milers de fidels, entre els quals es troba el cantant Pau Debon i el cineasta Toni Bestard. També hi ha representants polítics, cada un davant la seva torradora. El batle de Palma, Toni Noguera, a primera fila. I, puntuals, sonen els tambors.

Són les vuit i ja s’anuncia la sortida del drac de na Coca. “Ja el veig”, crida un petit. I envoltat de tambors i dimonis, na Coca encén el fogueró de la plaça Major. I de cada vegada gent, i més gent, i els nins queden un poc més “i a dormir”, mentre Palma encara crema i es comencen a ajustar els equips de so.