Efectes del confinament
Hi destaca la resposta molt positiva cap a les produccions alimentàries locals
El confinament ha canviat per complet el comportament de les persones, la vida familiar, el treball i el consum. Entre moltes altres coses ha transformat, de manera sorprenent, els hàbits de consum alimentari. Les compres en alimentació s’han incrementat i les tendències de compra han anat evolucionant, des de les compres d’emmagatzematge compulsiu de la primera setmana a una compra més equilibrada, i condicionada per la imminència de les festes de Pasqua, en els darrers dies. Dins tot aquest alterat panorama destaca la resposta molt positiva cap a les produccions alimentàries locals d’una part significativa de la població, sostinguda sobre la part del teixit empresarial agroalimentari que produeix, elabora i comercialitza els aliments de proximitat.
A favor dels aliments locals
Iniciatives tracten de donar sortida a les produccions col·lapsades
Una de les coses més curioses d’aquest episodi és el desplegament d’iniciatives que tracten de donar sortida a les produccions col·lapsades en començar la crisi. Podríem dir que les més afectades són les que tenen una part important de les vendes a l’àmbit de la restauració i l’hoteleria, com seria la llet, la carn, els vins, els olis i les hortalisses. El que constatam en un primer cop d’ull és que aquestes produccions, si excloem la patata poblera d’exportació, són les més significatives de la producció agrària balear. Per tant, l’impacte sobre la pagesia ha estat, i pot ser en el futur encara més, molt gran. Tot i això, la part positiva és l’extraordinària reacció dels consumidors illencs, de simpatia i complicitat cap als pagesos i pescadors, expressada en les compres als supermercats i en l’increment de la venda domiciliària.
De consum zero a recuperació
La campanya de Pasqua ha permès recuperar les vendes de me
Ja abans de l’estat d’alarma el consum carni als supermercats es va disparar, però centrat en la carn de pollastre i de porc, dues produccions que l’actual model de dependència alimentària ha quasi eliminat a les Balears. El vacum local, petit i concentrat en poques empreses, va mantenir posicions, però les dues produccions senyeres de la ramaderia mallorquina, el me i la porcella, varen arribar a un punt de consum zero. Aquesta situació s’ha corregit, en part, gràcies a l’avinentesa de la campanya de Pasqua que ha permès recuperar les vendes de me. Les campanyes duites a terme per cadenes com Hipercentro, Eroski i Bip, Bip, han estat fonamentals i han permès comercialitzar una part de l’excedent. L’escorxador de Palma ha igualat, si no ha superat, el nivell de sacrifici de l’any 2019 a les mateixes dades. Com és obvi, aquesta fabulosa reacció no ha bastat per suplir la falla del canal de restauració i hostaleria, però n’ha minvat l’impacte.
La llet i el formatge
La reacció cap a la llet de procedència balear es pot qualificar d’espectacular
La situació pel que fa als lactis, tant llet com formatge, ha estat semblant a la de la carn, amb el problema afegit que les vaques s’han de munyir diàriament i la producció d’excedents creix amb més facilitat. Si les empreses no treuen la llet o el formatge, la seva viabilitat és nul·la. En l’àmbit mallorquí, la reacció cap a la llet de procedència balear (Agama i Coinga) es pot qualificar d’espectacular aquestes setmanes, amb increments que s’acosten al 50%. Els formatges ja són un altre món, i tant el formatge menorquí com el mallorquí necessiten un major impuls. Si s’aconsegueix mantenir i augmentar el consum de llet local (a més del formatge, el brossat i altres derivats lactis), es minvarà molt el volum del problema per a les vaqueries i les empreses làcties.
Titans
Les valuoses tendències que s’han observat s’haurien de consolidar
Aquesta reacció de la societat balear no és un fenomen peculiar, és general a tot arreu. Ve a ser com un tornar-nos a girar cap a nosaltres mateixos davant el fracàs d’una certa globalització que no ens du enlloc més que al desastre. En aquesta moviment que hem percebut aquests dies, el principal responsable és l’actitud favorable del consumidor, però també la tasca titànica d’unes persones i empreses que, en condicions doblement adverses (coronavirus i insularitat), estan aconseguint mantenir actiu el sistema alimentari balear. La remuntada del consum sobre bases sostenibles no hauria de ser tan sols un fenomen puntual; les valuoses tendències que s’han observat aquests dies s’haurien de consolidar i convertir en definitives.
