Societat 27/05/2021

Les restes de Miquel Martorell, afusellat el 1936, reben finalment sepultura

La Conselleria de Memòria Democràtica ha organitzat un acte privat amb la família al cementeri de Palma

ARA Balears
2 min
Imatge de l'acte privat d'aquest matí al cementiri de Palma en homenatge a Miquel Martorell Gelabert.

PalmaMés de 80 anys després de la sevamort, Miquel Martorell Gelabert ha rebut sepultura. Aquest bunyolí va ser afusellat entre octubre i desembre de 1936 entre els quilòmetres 19 i 20 de l'antiga carretera que connectava Palma amb Portocolom. Des d'aleshores, el seu cos va romandre a una fossa comuna, juntament amb els d'altres víctimes del franquisme. No va ser fins al 2019 amb el Pla de Fosses del Govern que els tècnics de la Societat Aranzadi varen recuperar els seus ossos i el 2020 els van identificar. Aquest matí el cicle s'ha tancat amb el lliurament de les restes de Martorell a la seva família en un acte privat organitzat per la conselleria de Memòria Democràtica al cementeri de Palma.

Miquel Martorell tenia 35 anys i un fill de dos anys quan el van assassinar. Va néixer el 3 de juliol a Orient (Bunyola) i era fill de jornalers i carboners. Poc abans de morir, i d'acord amb el relat d'alguns familiars, va explicar que se sentia perseguit i es va arribar a amagar diverses vegades a Alaró. El seu cadàver va aparèixer el 3 de desembre de 1936 vora la cuneta a un tram de la carretera entre Palma i Portocolom, que passa per Llucmajor.

Miquel Martorell Gelabert.

Segons va explicar la historiadora Bàrbara Suau a les V Jornades d'Estudis Locals de Bunyola, el cos estava sobre un bassiot de sang, tenia múltiples ferides de bala i les mans fermades a l'esquena. Com va passar amb moltes altres víctimes del franquisme, el cadàver va ser enterrat sense identificar, però la dona va reconèixer la roba i pertinences una setmana després que fos enterrat al cementeri de Llucmajor.

Gairebé un segle després, els tècnics de la Societat Aranzadi van identificar les seves restes i les d'altres dues víctimes més –Antoni Oliver Jordà, natural de Pollença, i Macià Salvà Coll–, del Coll d'en Rabassa. Als tres els havien assassinat i enterrat a una fossa al cementeri de Llucmajor i gràcies a les anàlisis d'ADN i als estudis antropològics van poder trobar alguns dels familiars amb vida de les víctimes.

Certificat de víctima del franquisme

A banda de les restes, el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha entregat als familiars un certificat de víctima del franquisme a nom de Miquel Martorell Gelabert. El document reconeix "el seu patiment i la greu injustícia a la qual fou sotmès, ell i la seva família". Es tracta d'un document que atorga el Govern de les Illes Balears en aplicació de la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.

A banda del vicepresident de l'Executiu, a l'acte també hi ha assistit el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; Maite Blázquez i Maria Antònia Oliver, en representació de la Comissió de Fosses de les Illes Balears i de l'associació Memòria de Mallorca, així com representants dels ajuntaments de Bunyola, Llucmajor, Palma, i membres de la Societat Aranzadi.

stats