Reclamen una moratòria per a més de 50 projectes de bateries “que destrossaran el que queda de sòl rústic”
La plataforma Renovables sí, però així no denuncia que el Govern tramita les instal·lacions sense una planificació energètica i territorial específica i reclama que es prioritzin els polígons industrials
-
ENG
PalmaLa plataforma Renovables sí, però així no ha reclamat al Govern una moratòria per als més de 50 projectes d’emmagatzematge d’energia amb bateries que, segons els seus càlculs, es tramiten actualment a Mallorca. L’entitat denuncia que una quarantena d’aquestes instal·lacions es projecten en sòl rústic, tot i que es tracta d’infraestructures de caràcter industrial, i critica que es continuïn tramitant sense disposar d’una planificació energètica i territorial específica que en reguli la implantació.
Segons les dades recopilades per la plataforma, uns 9 projectes es preveuen en polígons industrials i prop de 40 , en terrenys rústics. D’aquests darrers, 22 corresponen a instal·lacions independents de bateries, conegudes com a stand-alone, mentre que 18 són sistemes d’emmagatzematge vinculats a parcs fotovoltaics existents o en tramitació. “El que s’està tramitant destrossarà el poc sòl rústic verge que queda”, ha lamentat la portaveu de l’entitat Margalida Rosselló.
L’entitat considera que la proliferació de projectes evidencia la necessitat de revisar el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), modificat el 2015, que no incorpora una regulació específica per a aquestes instal·lacions. La plataforma sosté que s’hauria d’establir prèviament on es poden ubicar, quines condicions han de complir i com s’ha d’evitar que la implantació de noves infraestructures energètiques transformi el sòl agrícola.
De fet, el Govern va iniciar el setembre passat el procediment per revisar el Pla Director Sectorial Energètic i adaptar-lo als objectius de la normativa climàtica i de transició energètica. La consulta pública prèvia va acabar el 19 d’octubre, però la revisió encara no s’ha aprovat.
De Pollença a Andratx: la proliferació dels projectes
La denúncia arriba dos dies després de la protesta de més de 150 veïns a Pollença, que diumenge varen aprofitar la visita de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a la fira per mostrar el seu rebuig a quatre projectes de plantes de bateries prevists en sòl rústic del municipi.
Com ja va informar l’ARA Balears, el conflicte va començar amb Jilguero ST1, una instal·lació de 10 MW de potència i 40 MWh de capacitat prevista a Llenaire, contra la qual es varen recollir unes 8.000 signatures. Posteriorment es va conèixer el projecte BESS Servet, a l’Almadrava, de 10 MW i 44,03 MWh, i més endavant s’hi varen afegir Bocchoris BESS i BESS Pollentia Energy. La mobilització ciutadana ha anat creixent a mesura que s’han conegut noves iniciatives. La setmana passada, el ple de l’Ajuntament de Pollença va aprovar per unanimitat una moció de rebuig als quatre projectes. Durant la protesta de diumenge, representants de la plataforma veïnal varen poder parlar amb Prohens, que, segons els afectats, es va comprometre a rebre’ls.
Però Pollença no és l’únic municipi on es concentren aquestes instal·lacions. Renovables sí, però així no assenyala que també hi ha projectes en tramitació a Palma, Alcúdia, Santa Maria, Bunyola, Capdepera, Manacor, Marratxí, Llucmajor, Felanitx, Calvià, Inca i Andratx. En aquest darrer municipi, la plataforma destaca una agrupació formada per una vintena de projectes d’emmagatzematge, amb una capacitat conjunta de 341 MWh, segons les seves dades. A Palma, posa el focus en dues altres agrupacions que sumen 25 i 11 expedients, respectivament.
L’entitat denuncia que els promotors presenten algunes d’aquestes instal·lacions dividides en mòduls de 10 MW, cadascun vinculat a una societat diferent, tot i compartir emplaçament o infraestructures. Segons la plataforma, aquesta manera de tramitar els projectes dificulta tenir una visió conjunta de l’impacte territorial. Ja fa més d’un any, un reportatge de l’ARA Balears alertava de l’impacte que suposarà la tramitació de bona part d’aquests expedients, que no aturen de crèixer en nombre.
El Govern recomana prioritzar el sòl industrial
Una de les principals contradiccions que assenyala la plataforma és que bona part dels projectes es plantegen en sòl rústic, malgrat que els criteris ambientals aprovats pel mateix Govern al maig prioritzen les àrees industrialitzades i els terrenys ja transformats. “Són criteris teòrics, que no tenen cap significat real, com estam comprovant amb la tramitació”, afirma Rosselló.
Aquests criteris, elaborats per la Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, estableixen recomanacions per a l’avaluació dels projectes fotovoltaics i dels sistemes d’emmagatzematge amb bateries. També preveuen mesures de protecció respecte dels nuclis de població, els habitatges aïllats, els espais forestals i els hàbitats d’interès ambiental.
La plataforma considera que aquestes recomanacions haurien de tenir una traducció efectiva en la planificació territorial. També sosté que el Pla Territorial de Mallorca limita, amb caràcter general, les activitats industrials en sòl rústic i reclama que es clarifiqui la compatibilitat urbanística de les plantes de bateries.
Un altre dels aspectes que preocupa l’entitat són els sistemes d’emmagatzematge que s’incorporen a centrals fotovoltaiques. Segons la plataforma, hi ha uns 18 projectes d’aquest tipus en tramitació a Mallorca. Aquestes instal·lacions poden aprofitar infraestructures de connexió ja existents, però l’entitat adverteix que també poden incrementar l’ocupació de terrenys agrícoles.
Preocupació pels riscos i l’impacte ambiental
La plataforma també alerta dels riscos que poden presentar les instal·lacions de bateries de liti si no disposen dels sistemes de seguretat adequats. Entre altres qüestions, esmenta la possibilitat de sobreescalfament i d’incendis, com també la necessitat de tenir en compte les temperatures extremes i altres efectes del canvi climàtic. Els criteris ambientals aprovats pel Govern incorporen precisament recomanacions de seguretat i mesures per minimitzar els riscos, a més d’establir distàncies de protecció respecte dels habitatges i els espais naturals.
L’entitat insisteix que no s’oposa a les energies renovables ni als sistemes d’emmagatzematge, sinó al model d’implantació que, segons denuncia, s’està desenvolupant sense una ordenació territorial suficient. Per això, reclama que el Govern suspengui temporalment la tramitació dels projectes mentre no disposi d’una planificació específica que determini les ubicacions adequades. També demana que la política energètica prioritzi l’estalvi, l’eficiència i l’autoconsum individual i col·lectiu, especialment en sòl urbà i industrial, per evitar més ocupació dels terrenys rústics de Mallorca.