Alerten de l'allau d'agressions lingüístiques a les Illes: "S'han produït cinc discriminacions en dos mesos"

PalmaPlataforma per la Llengua ha denunciat fins a cinc casos que s'hagin conegut de discriminació lingüística a les Illes Balears entre el desembre del 2025 i el febrer d’enguany que per haver parlat en català en establiments comercials i serveis d’atenció al públic. L’entitat reclama al Govern una llei específica que garanteixi el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua pròpia i que prevegi sancions davant vulneracions.

Segons l’organització, els casos recents s’han produït al Bar del Peix de Palma, on un cambrer hauria expulsat un grup d’amigues per parlar en català; a l’IKEA de Maó, on una clienta va haver de partir després de no ser atesa en català; i al Banc de Sang de Palma, on un metge es va negar inicialment a entrevistar un donant per la llengua emprada –un cas que el centre va rectificar i pel qual es va disculpar. També s’han notificat incidents a MediaMarkt Palma, on a un client li haurien negat l’atenció i li haurien tirat els objectes comprats, i al local de menjar Pokatas de Palma, on una clienta denuncia que no va ser atesa i que posteriorment va patir insults al carrer.

Plataforma per la Llengua assegura que al llarg del 2025 va rebre 89 queixes lingüístiques d’usuaris de les Illes, la majoria relacionades amb vulneracions dels drets dels catalanoparlants en comerços i espais d’atenció al públic. L’entitat considera que aquests casos evidencien que els consumidors “estan orfes d’una llei” que desenvolupi i faci efectius els drets reconeguts per la normativa vigent, com la Llei de normalització lingüística del 1986, que estableix que ningú no pot ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.

En aquest sentit, recorden que l’any 2023 es va arxivar l’Avantprojecte de llei de protecció dels consumidors, que incloïa un capítol específic sobre drets lingüístics, i que des de llavors no s’ha reprès el debat parlamentari. L’entitat defensa que regular l’activitat comercial per garantir drets lingüístics és constitucional i cita jurisprudència del Tribunal Constitucional que avala la competència de les comunitats autònomes per establir obligacions lingüístiques en l’etiquetatge i la informació als consumidors.

Plataforma per la Llengua també ha recordat que la Llei de comerç del 2001 –derogada posteriorment– reconeixia explícitament el dret dels consumidors a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes Balears i a no patir discriminació per aquest motiu. “Teníem uns drets garantits, i els volem recuperar”, assenyalen.

L’entitat ha demanat un “compromís ferm” a la presidenta del Govern, Margalida Prohens, perquè impulsi una normativa que protegeixi els ciutadans davant discriminacions lingüístiques. Així mateix, ha expressat preocupació per les declaracions del portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, que va qualificar els casos de “particulars” i va qüestionar que responguin a una problemàtica general.

Finalment, Plataforma per la Llengua recorda que posa a disposició de la ciutadania el Servei de defensa dels drets lingüístics, integrat per advocats i especialistes que assessoren sobre com formular queixes i instàncies davant empreses i administracions, amb l’objectiu de fomentar i protegir l’ús del català també en l’àmbit del consum.