Racisme dins i fora de les aules: “Quina necessitat hi ha que em diguin ‘puta negre’?”

“Puta negra”, “torna al teu país”, “ets la meva esclava”, “estàs cremada”... són alguns dels atacs verbals que Nana, Astou i Mariama, alumnes de tercer d’ESO, escolten habitualment dels seus companys. Les famílies d’aquestes tres joves varen venir a Mallorca des del Senegal i Mali i no hi ha dia que algú no els recordi els seus orígens estrangers. “Que em menystinguin pel color de la meva pell em fa sentir molt malament”, diu Astou, mentre que les amigues fan gestos d’assentiment. Totes tres asseguren que protesten sovint per les mostres de racisme que han de patir, i lamenten que, moltes vegades, “els professors no en fan cas”. “Cada any és igual, i no és culpa nostra”, assegura Mariama, i Nana comenta amb orgull que, de vegades, protestar sí que serveix: “L’any passat varen expulsar uns dies un company perquè em va dir ‘negra’”.

Ara bé, fins i tot la percepció que es té dels alumnes que responen a les agressions és problemàtica. “A un jove racialitzat se’l pren com a violent davant el primer senyal de resposta, i això no passa amb un jove blanc”, diu Aliou, un estudiant de primer de Batxillerat d’origen senegalès i veneçolà. Aliou assegura que el racisme “s’ha multiplicat entre la joventut”, encara que fora de l’institut, sense la supervisió de l’equip docent, “és més dur i directe”. “L’extrema dreta té un discurs que atreu molts companys i ho diuen sense cap problema”, afegeix. Aquest jove també assenyala que es podrien fer més coses als centres educatius i remarca la importància del context individual i social en un tema tan complex: “Les persones blanques que mai no han tingut problemes moltes vegades no s’adonen de determinats comportaments”, diu.

En canvi, Pape (quart d’ESO), també d’origen senegalès, opta per no dir res quan es troba cara a cara amb actituds racistes. “Quina necessitat hi ha que em diguin ‘puta negre’? Sí, som negre. Què vols que hi faci? Potser és per la meva educació, però no dic res, malgrat que em sent fatal. Fins i tot hi ha gent que és racista sense saber-ho”, explica. “Els meus pares m’han inculcat des de petit que m’allunyi de les persones racistes i això és el que intent fer. Supòs que, a mesura que passi la vida, algunes s’adonaran del que fan malament”.

Sense dades a les Balears

Quantificar aquest problema, que es dona sobretot a partir de Secundària, és gairebé impossible, i més quan la Conselleria d’Educació no ofereix dades sobre els casos d’assetjament per actituds de racisme des que va començar aquesta legislatura –l’anterior legislatura sí que es donava aquesta informació: el curs 2022-2023, un 8,1% dels casos d’assetjament va ser per motiu cultural, ètnic o religiós. Segons el Ministeri d’Inclusió, SeguretatSocial i Migracions, el 43,4% dels alumnes de l’Estat afirma que ha patit discriminació pel seu origen ètnic.

“Les idees d’extrema dreta relacionades amb el racisme i la xenofòbia han augmentat, i això inclou també comentaris masclistes i classistes”, apunta Antònia (nom fictici), una docent de Filosofia de la Part Forana, que també assegura que la convivència entre realitats diferents “no cura” aquestes conductes. “Cal reflexió i escolta sincera de l’altre i això no es dona sempre”, continua. Els alumnes manifesten idees “calcades al discurs de l’extrema dreta”, com que “els migrants són delinqüents”. “A l’imaginari general, un migrant és un negre que arriba amb pastera. No conceben que un alemany o un anglès ho siguin, perquè hi ha una càrrega d’aporofòbia”, afegeix, preocupada perquè els centres han de fer front al “tsunami informatiu” que els alumnes reben mitjançant les xarxes. “Miren vídeos d’un minut carregats de barbaritats, mites i eslògans continus”, diu.

Les institucions també són racistes

El racisme a les relacions socials no és l’única forma de discriminació a la qual s’han d’enfrontar els alumnes de famílies migrants. El sociòleg i professor de la UIB Carlos Vecina remarca la importància del racisme institucional en l’àmbit educatiu, el qual es reflecteix en taxes més altes d’abandonament escolar, un menor percentatge d’alumnes racialitzats a Batxillerat i una concentració més gran a FP, sobretot bàsica. “Això demostra el que passa. Hi ha gent que excusa l’abandonament escolar més gran per part dels migrants per la qüestió que a les Balears hi ha feina. Si aquesta és la causa d’un major abandonament, estam fracassant com a societat”, diu, i remarca que aquesta situació també suposa “una pèrdua de capital humà”. “El que perd la societat és molt important. És una cosa absurda i es normalitza”, afegeix.

La distribució dels alumnes entre centres també és un exemple clar de racisme institucional. “La segregació redueix possibilitats educatives. Es concentra la població d’origen migrant, vulnerable i amb menys oportunitats a determinats centres. És terrible, i les escoles pateixen fa molts anys aquesta distribució segregada per origen social i geogràfic.Això no va enlloc”, lamenta Vecina.

L’expert també destaca que, en la convivència entre alumnes, “les dones pateixen més que els homes” les mostres de racisme, perquè “tenen rols associats al gènere” que n’incrementen la vulnerabilitat. “Les persones feim representacions socials sobre diferències com l’origen, el que es pensa que és la cultura d’una persona i les característiques físiques. La gent intenta establir un poder simbòlic d’acord amb aquestes diferències. Les representacions socials de l’altre com a diferent afecten la vida, el comportament i els discursos”, explica.

L’atenció i la feina dels centres educatius és cabdal a l’hora de fer front al racisme, però es tracta d’una tasca que moltes vegades és inabastable. “La societat canvia a un ritme que no assumim i sempre ens falten eines. Cal intentar fer reflexionar els alumnes”, assenyala el docent i també president de FAPA, Xavier Ferriol.

“Es fa molta feina en tot allò relacionat amb el discurs democràtic i constitucional i el respecte a la diversitat”, subratlla per part seva el professor d’Història Miguel Ángel Asensi González, qui ensenya a un centre que té aproximadament un 20% d’alumnat estranger. “Però també som conscients que els centres són un reflex de la societat, que cada dia es polaritza més”, continua i sentencia: “La democràcia s’ha de lluitar”.