Cos i ment
Societat 22/10/2023

Quedar-se embadalit: una manera (inesperada) de ser més feliços

Els experts destaquen que la capacitat de soprendre'ns és molt més important que no sembla i té molt a veure amb el nostre benestar

Hope Reese / The New York Times
4 min
1321938308

Nova YorkSorprendre's pot tenir molts significats. Ens podem sorprendre presenciant un eclipsi solar total. O veient com els fills fan els primers passos. O quan sents un artista actuar en directe. Però, tot i que molts de nosaltres ho notem quan ho sentim, quedar-se embadalit per alguna cosa no és fàcil de definir ni de preveure.

"És la sensació de presenciar alguna cosa enorme que transcendeix la teva comprensió del món", assegura Dacher Keltner, psicòleg de la Universitat de Berkeley a Califòrnia. És enorme, sí, però també "és més simple del que creiem i ben accessible a tothom", escriu Keltner en un dels seus llibres.

Si bé molts de nosaltres associem aquesta sensació amb esdeveniments que ens canvien la vida, també pot formar part de la nostra quotidianitat. Al seu llibre, el Dr. Keltner escriu que sorprendre'ns és fonamental per al nostre benestar, igual que l'alegria, la satisfacció i l'amor. La seva investigació suggereix que entre els beneficis per a la salut, la sorpresa calma el nostre sistema nerviós i desencadena l'alliberament d'oxitocina, l'hormona de "l'amor" que promou la confiança.

Benestar psicològic

També té beneficis psicològics. Molts de nosaltres tenim una veu crítica a la ment, que ens diu que no som prou bons, intel·ligents, guapos o rics. Admirar-se per alguna cosa sembla calmar aquest diàleg interior negatiu, assegura Keltner, perquè desactiva la part de l'escorça cerebral implicada en la manera com ens percebem a nosaltres mateixos. "imagineu què passa quan veiem néixer un nadó o quan et trobes el Dalai-lama per casualitat".

Sharon Salzberg, experta en mindfulness, veu la capacitat de sorprendre'ns com un vehicle per silenciar el nostre crític interior. És "l'absència de preocupació per un mateix". Això, diu el Dr. Keltner, és especialment complicat en l'era de les xarxes socials. "Estem en un moment cultural de narcisisme, de vergonya d'un mateix, i la sorpresa ens allunya d'això". Ho fa ajudant-nos a sortir de la nostre ment i "adonar-nos de la nostra situació en un context més ampli, les nostres comunitats", diu l'expert. La bona notícia? L'admiració o sorpresa es poden desenvolupar amb la pràctica. T'expliquem com fer-ho.

Presta atenció

L'any 2016, el Dr. Keltner va visitar la presó estatal de San Quentin a Califòrnia, on va escoltar els reclusos parlar sobre sorpreses que trobaven en "l'aire, la llum, la lectura i la pràctica espiritual". L'experiència va canviar la seva manera de pensar en la capacitat d'admirar-nos. Així que es va associar amb dos investigadors més per reclutar persones de tots els Estats Units i de la Xina perquè escrivissin diaris sobre les seves experiències diàries. Va descobrir que la gent se sorprenia dues o tres vegades per setmana. "No requereix privilegis ni riquesa, en trobem al nostre voltant", assegura.

Quan William B. Irvine, professor de filosofia a la Universitat Estatal de Wright a Ohio, vol sentir admiració o sorpresa per alguna cosa, recorre a la ciència. "La ciència és a tot arreu, tota l'estona", assegura. Un objecte atractiu o la natura són "peces d'un trencaclosques increïblement preciós". Sovint només pensem en la peça en comptes del panorama general "i és una llàstima". Però si pensem en el context, en el que es va fer per a la seva creació, l'admiració continuarà.

Enfoca't en la "bellesa moral" dels altres

El Dr. Keltner va descobrir que una de les maneres més segures d'experimentar sorpresa està en el fet simple de presenciar bondat en els altres. Quan veiem els altres fent petits gestos, com ara acompanyar una persona gran a l'altra banda del carrer, comencem a sentir-nos millor i també és més probable que fem bones accions. Tanmateix, la bondat dels altres sovint es passa per alt, assenyala. "El nostre discurs públic i acadèmic s'oblida de les coses bones que la gent pot fer i vol fer".

Salzberg també considera importants aquestes situacions i recomana prestar atenció al conductor de l'autobús o a la persona que ens atén al supermercat, a la recerca d'aquests moments diaris d'amabilitat. "Si notem que les persones que ens envolten estan dedicades a la bondat o a tenir una vida familiar millor respecte a la que van experimentar de petits o a ser bons veïns -diu- podrem enfortir el nostre sentit de meravellar-nos".

Practica el 'mindfulness'

Les distraccions, diu Keltner, són les enemigues de l'embadaliment. Impedeixen enfocar-se, que és essencial per aconseguir sorprendre's. "Cultivem la sorpresa a través de l'interès i la curiositat", assegura l'expert. "I si ens distraiem massa, realment no estem prestant atenció". El mindfulness o atenció plena ajuda a concentrar-nos i disminueix el poder de les distraccions. "Si treballes en l'atenció plena, la sorpresa arribarà". I alguns estudis mostren que les persones que mediten o resen també experimenten més la sensació de sorpresa. "Meditar, reflexionar, peregrinar té la mateixa neurofisiologia que la contemplació profunda", assegura Keltner. Per tant, passar temps disminuint la velocitat, respirant profundament i reflexionant, a més de tenir beneficis propis, també té l'avantatge addicional de preparar-nos per a la sorpresa.

Escull el camí desconegut

La capacitat de sorprendre'ns sovint ve de la novetat. Per tant, gravitar cap al fet inesperat pot preparar-nos per experimentar fascinació. Algunes persones ho fan més que unes altres, un tret de la personalitat que els experts han anomenat "obertura a l'experiència". Segons els experts, es pot treballar en el desenvolupament d'aquesta obertura a través de tries quotidianes. Escull un restaurant que no visitis normalment, agafa una ruta diferent per anar a treballar o escolta música amb la qual no estiguis familiaritzat. Al seu llibre, el Dr. Keltner escriu que les persones que es troben amb sorpreses al seu voltant "estan més obertes a noves idees., al que desconeixen, a tot allò que el llenguatge no pot descriure".

stats