Què veia Claude Monet mentre pintava el 1873?

La Quarta Revolució Industrial es planteja com la pròxima gran passa que farà la humanitat a l’hora d’introduir transformacions disruptives en totes les esferes de la nostra societat: economia, transport, art, medicina i molts altres àmbits vinculats a la ciència. O sigui, una revolució basada en les noves tecnologies emergents que ja desenvolupam avui dia, per exemple amb el blockchain, les xarxes 5G, la realitat virtual i la impressió 3D. No obstant això, d’entre totes aquestes tecnologies, n’hi ha una que redefineix la manera de processar la informació, resoldre problemes i entendre la computació. Aquesta tecnologia és el Machine Learning i, segons els experts, serà la “gran revolució” dins el camp de la Intel·ligència Artificial, que aplicada en ciència proporciona algoritmes d’aprenentatge automàtic que ja han estat capaços, per exemple, de descobrir patrons per predir on es produirà la rèplica d’un terratrèmol, descobrir exoplanetes a partir de les dades de telescopis espacials o l’estructura tridimensional d’una proteïna. En tots aquests casos, primer s’ha definint un problema a resoldre i després s’ha deixat que el mateix algoritme trobi aquells patrons necessaris per poder resoldre’l.

De tot això tractarà la xerrada que Carlos Santana, enginyer informàtic i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, impartirà el proper dia 20 al CaixaFòrum Palma, en el marc del cicle de conferències ‘Navegant per la complexitat del segle XXI’, organitzat per l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC) al llarg de març i abril. Santana va fer un màster en Ciència de Dades amb especialització en Intel·ligència Artificial per la Universitat d’Hèlsinki i ha treballat per a empreses com The Singular Factory i IBM, a més de ser investigador assistent a l’Hèlsinki Institute for Information Technology en el camp de l’aprenentatge automàtic bayesià aplicat a la investigació de nous materials en condicions d’altes energies. Actualment es dedica a la divulgació sobre Machine Learning i Intel·ligència Artificial mitjançant xerrades i workshops per a empreses, com també a través del seu canal de YouTube Dot CSV, que té més de 55.000 subscriptors i més d’un milió de visualitzacions.

Aquest youtuber de la Intel·ligència Artificial intentarà convèncer el públic, en la seva conferència a Palma, que aquesta Quarta Revolució ja ha començat i per això ha titulat la seva xerrada amb el concepte de “computació cognitiva”, que per aquest investigador implica “una evolució en aquest camp en què els problemes ja no es resolen de manera imperativa, programant instrucció a instrucció quina és la solució, sinó que ara deixam que siguin algoritmes de Machine Learning els que aprenguin basant-se en la seva experiència per resoldre’ls. O sigui, es tracta d’una evolució de paradigma que ho canvia tot”.

El seu canal de YouTube Dot CSV ja fa un any i mig que està en marxa. Diu que el va crear mentre estudiava Intel·ligència Artificial a Finlàndia, per tal de trobar un públic al qual poder transmetre tots aquests temes que a ell li semblen apassionants: “Encara que al canal intent mantenir un nivell teòric suficient per acontentar un públic ampli, la meva experiència és que els temes relacionats amb la IA acaben enganxant gent fins i tot aliena a aquest camp. Crec que tothom sap apreciar el potencial d’aquesta tecnologia i la meva tasca és fer-la més propera i amena”, argumenta Santana. En el seu canal alterna diferents tipus de vídeos. En alguns fa explicacions de conceptes teòrics sobre IA, explicats generalment de manera amena; en altres fa tutorials pràctics de programació; explicacions detallades per als més cafeters, que en alguns casos arriben a vídeos de trenta minuts sobre temes que puguin ser d’actualitat, cercant sempre ensenyar alguna cosa a l’audiència; i finalment també fa vídeos que recopilen les darreres notícies d’IA.

Amb més de mig milió de visualitzacions, el robot Sophia és el vídeo més popular, i amb diferència, al canal. “És un exemple de la mediatització de la IA i de com algunes empreses n’abusen per al seu propi benefici. El robot Sophia va dirigit al públic no coneixedor d’aquest camp i genera una imatge desvirtuada del que és capaç de fer. D’explicar això mateix és del que m’encarrego en aquest vídeo, i és per la gran mediatització que té aquest robot que aquest vídeo ha guanyat tanta visibilitat”, apunta Santana.

Una de les seves darreres publicacions al canal és “Què veia Claude Monet mentre pintava el 1873?”, on s’explica breument la lògica que hi ha després d’un algoritme de Machine Learning anomenat CycleGAN, que és capaç de traduir imatges d’un estil a un altre. Aquest algoritme permet per exemple fer una fotografia i aplicar-hi un filtre artístic com si fos pintat per Van Gogh. En aquest sentit, Santana recorda que aquesta tasca és apresa pel mateix algoritme de manera automàtica. El més interessant és que el mateix procés es pot fer de manera inversa, puntualitza, prenent un quadre, com per exemple un Monet, i aplicar-hi un “filtre” realista que converteix el seu quadre en una fotografia real. “És un cas d’aplicació de la IA amb la qual crec que qualsevol persona podrà compartir el meu entusiasme”, diu Santana.

Agenda del cicle de l’IFISC

El cicle ‘Navegant per la complexitat del segle XXI’ organitzat per l’IFISC al CaixaFòrum Palma continuarà el 28 de març amb una conferència de Cristina Masoller, professora i investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya, que xerrarà sobre com extreure informació dels senyals complexos amb tres exemples: el clima, el cervell i les ones gegants. El 4 d’abril el torn serà per a Miguel Ángel Muñoz, catedràtic a la Universitat de Granada, que parlarà sobre la diversificació de riscos i estratègies mixtes en evolució.