A què juga Mas i com ho narren els 'hooligans'

MAS HA MOGUT fitxa a la partida d'escacs del procés i ha matisat algun detall tàctic: que el joc es pot allargar, màxim fins al 2016, i com acabarà si el 2014 no s'autoritza la consulta. N'hi ha que van de fins analistes d'escacs però són només hooligans . I celebren que s'ha rendit, s'ha retirat, s'ha acabat la partida, oè, oè, oè. Confondre desitjos i interessos amb la realitat sol portar a fer el ridícul, portades incloses. No: la partida que va engegar la centralitat del país avança. Mas es va oferir per jugar-la, va rebre'n el mandat electoral i té el dret i el deure de continuar-la. I fa bé d'aclarir que no s'ha mogut ni un mil·límetre del tauler de joc. La societat mobilitzada que va posar el tauler al mig tampoc no l'hi permetrà, i si ell vol liderar-la ha de demostrar determinació i fortalesa: que vol i que pot. La partida és irreversible i s'acabarà. Es pot guanyar o perdre, fins i tot pot haver-hi un relleu en els jugadors. És lògic que cada moviment generi dubtes raonables: depens del joc de l'altre per tornar a tirar. I Mas, per mantenir-se com a titular al tauler central, ha de disputar partides simultànies amb la crisi, amb ERC, amb Unió, amb els poders fàctics, amb el CNI. Algunes són per sota les taules, són molt brutes i amb jutges comprats. Ignorar la realitat complexa impedeix entendre a què juga. I a què no juga. Pensar que es podrà canviar de tauler des dels despatxos foscos de les simultànies de tota la vida és no haver entès res. La partida central es juga de cara al públic que l'ha impulsada i mentre aquest vagi fent via, continuarà.