Els aqüífers de Palma, al límit: el batle es veu obligat a comprar més aigua dessalada al Govern

PalmaEl Govern i l'Ajuntament de Palma han presentat aquest dilluns un acord que alguns especialistes consideren històric: Cort comprarà fins a 12,9 hectòmetres cúbics provinents de la dessaladora. Amb aquest acord es posa fi a una tensa relació entre l'Ajuntament de Palma i el Govern en matèria d'aigua, ja que Jaime Martínez, que no ha fet cap declaració en acabar l'acte, i ha deixat el protagonisme a la presidenta del Govern, Marga Prohens, no volia comprar aigua dessalada. El motiu d'aquesta reticència és que la producció d'aigua dessalada va a càrrec del Govern mitjançant Abaqua i, per tant, comprar-la vol dir pagar-la i conseqüentment haver de pagar-ne la factura. Prohens ha aconseguit posar fi a la guerra per l'aigua de Palma, i Emaya comprarà més producció de la dessaladora.

Segons alguns càlculs fets per tècnics consultats per l'ARA Balears, aquest acord pot suposar que Palma acabi comprant fins a un 30% més d'aigua dessalada del que feia fins ara, la qual cosa suposarà una reducció important de la pressió damunt els aqüífers.

Com que el batle de Palma s'havia compromès a no incrementar la tarifa de l'aigua als veïns, l'empresa pública responsable del subministrament, Emaya, es mostrava reticent a adquirir aigua dessalada, i el que es feia els darrers anys era "abastar-se dels aqüífers", en paraules d'un tècnic de l'Administració que demana l'anonimat. Aquest fet estava posant en risc l'aigua del subsol, ja que els darrers exercicis s'acumula un llarg període de sequera i un increment del consum. Emaya havia iniciat fins i tot un estudi per fer la seva pròpia dessaladora i evitar haver de comprar aigua al Govern. "Haurien tardat sis anys i no quedaria ni una gota als aqüífers", explica la mateixa font coneixedora de la situació.

El conveni estava caducat feia nou anys

Ara, amb aquest acord, subscrit pel conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, i pel president d'Emaya, Llorenç Bauzá, es garanteix el subministrament de fins a 12,9 hectòmetres cúbics d'aigua dessalada anuals durant els pròxims quatre anys, procedent del sistema de dessalació gestionat per Abaqua.

En roda de premsa posterior a la signatura del conveni, el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, al costat del president d'Emaya, Llorenç Bauzà, ha explicat que la renovació d'aquest conveni és "especialment important perquè l'anterior estava caducat des de ja feia alguns anys, concretament des del 2016" i "cal donar seguretat jurídica al subministrament d'aigua a Palma".

"Emaya ja està connectada a la xarxa en alta. El que faltava era formalitzar aquest conveni", ha dit Lafuente, a més d'afegir que "amb aquest es garanteix el subministrament a la ciutat", perquè "suposa un increment important de la quantitat de l'anterior conveni, respecte del que Abaqua i el Govern es compromet a subministrar a Palma, ja que es passa de nou hectòmetres cúbics a prop de 13 hectòmetres cúbics anuals de garantia de subministrament". D'aquesta manera, "es contribueix al fet que Palma tingui garantia de subministrament hídric suficient".

L'obsessió de l'Ajuntament per fer pisos

La tensió entre el Govern, i en concret la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, responsable dels recursos hídrics de les Illes, i l'Ajuntament de Palma va arribar al seu punt més àlgid quan l'Ajuntament de Palma va confirmar que volia tirar endavant 20.000 nous habitatges per fer front a la manca de pisos que pateixen els ciutadans. Els ecologistes varen denunciar que aquesta iniciativa no disposava de cap base en termes de subministrament hídric, ja que fins i tot els tècnics advertiren durant la tramitació del Pla general de Palma que no es pot créixer de manera il·limitada. “És un error pensar que es pot continuar creixent indefinidament en un territori amb recursos hídrics finits”, alertaren els portaveus del GOB. Les reserves hídriques de Mallorca tampoc no conviden a l’optimisme: al juny d’enguany se situaven al 48%, un dels valors més baixos de la dècada. Tot i alguns episodis de pluja intensa, els sòls secs i compactats dificulten que l’aigua s’infiltri i recarregui els aqüífers.

Per aquest motiu, l'anunci de l'Ajuntament de Palma va tensar molt la corda amb la Conselleria, ja que la situació dels aqüífers aquest estiu ha estat molt preocupant. De fet, fa ja molts anys que Palma sobreexplota els recursos subterranis mentre ha renunciat a utilitzar tota la capacitat de l’aigua dessalada. Els experts alerten que els pous costaners se salinitzen i que la recuperació serà gairebé impossible.

Per aquest motiu, l'acord d'aquest dilluns entre el Govern i l'Ajuntament de Palma es considera una fita important.

La dessalació havia de resoldre el problema fa 20 anys

Fa vint anys, Palma era considerada un exemple de gestió hídrica per l’aposta per la dessalació, una tecnologia que havia de permetre descansar els aqüífers després de dècades de sobreexplotació. Avui, la situació és just la contrària: els aqüífers de Sant Jordi, el Pla i na Burguesa –els principals subministradors d’aigua subterrània de la ciutat– estan en estat de sobreexplotació, i la capital només empra la meitat de l’aigua dessalada que podria utilitzar.

Segons dades de l’Agència Balear de l’Aigua recollides per l’ARA Balears a un recent reportatge, l’aqüífer de Sant Jordi pateix una extracció del 121% sobre la seva capacitat de recàrrega natural. Això vol dir que cada any se n’extreu més aigua de la que s’hi infiltra. “És un camí cap al col·lapse”, advertia recentment el professor de la UIB Cels García, expert en hidrologia. “Quan un aqüífer se salinitza, la seva recuperació és lentíssima, si no impossible”.

L’aigua dessalada, una opció infrautilitzada

El 2005, Palma consumia més de 20 hectòmetres cúbics d’aigua procedent de la dessaladora. El 2024, en van ser poc més d’11. L’Ajuntament reconeix que reduir l’ús de la dessalació suposa un estalvi econòmic, ja que cada metre cúbic d’aigua dessalada és més car que el subterrani. Però, com apunten els experts, aquesta “aigua barata” té un cost ambiental altíssim.

“El problema és que la dessalació no és només una qüestió de preu, sinó de sostenibilitat”, han assegurat els portaveus ecologistes del GOB a l'ARA Balears en més d'una ocasió. “Mentre continuem xuclant els aqüífers sense donar-los descans, l’aigua del mar continuarà entrant i salinitzant-los”.

Intrusió marina i pèrdua de qualitat

La sobreexplotació dels pous costaners ha provocat un fenomen d’intrusió marina: l’aigua salada avança terra endins i substitueix l’aigua dolça. Això ha fet augmentar la concentració de clorurs i sals dissoltes, deteriorant la qualitat de l’aigua. En alguns punts de la badia de Palma, les analítiques ja mostren valors preocupants.

La situació no és exclusiva de Palma: segons Greenpeace, prop del 45% dels aqüífers de les Illes Balears es troben en “mal estat químic” o “mal estat quantitatiu”. Però la capital concentra la major pressió per densitat de població i activitat turística.

Altres municipis es recuperaran

També, aquest conveni "estableix que una sèrie de municipis que, fins ara, eren subministrats a través d'Emaya, s'aniran progressivament subministrant a través d'Abaqua". Aquests municipis "eren Alaró, Binissalem, Santa Maria i Bunyola", ha concretat el conseller José Manuel Lafuente. A més, segons ha explicat el conseller, el nou marc de col·laboració regula l'intercanvi de cabals entre administracions en casos de necessitat de subministrament a Calvià i Marratxí, com també el proveïment a Palma des de l'aqüífer de la Marineta.

La reducció de pèrdues en la xarxa d'Emaya i les mesures per millorar l'eficiència del sistema completen un model de gestió que situa Palma com a referent en sostenibilitat i planificació hídrica, en línia amb els objectius del Pla hidrològic de les Balears i amb les directrius europees d'estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua.