Una producció energètica en parcs més petits i dispersos per les Illes

La diferència fonamental entre les instal·lacions projectades ara i les d’abans del 2015 és que la tecnologia permet millorar-ne el rendiment ocupant la mateixa superfície

L’aposta del Govern per tirar endavant una transició energètica a les Balears ha facilitat la tramitació de nous parcs solars, majoritàriament en sòl rústic i amb una clara vocació descentralitzadora i dispersa de la producció energètica per tot el territori. La diferència més gran entre els parcs que es projecten ara i els que es varen construir abans de 2015, quan no calia la catalogació d’interès general per desenvolupar les iniciatives més extensives i el procés era més complex, és que la tecnologia ha evolucionat i permet millorar el rendiment de la producció energètica ocupant la mateixa superfície. Quasi tots els parcs tramitats actualment no superen les quatre hectàrees -fins a aquesta superfície no es requereix declaració d’interès general ni estudi d’impacte ambiental ordinari- i únicament tres d’aquests parcs cobriran 21, 25 i 26 hectàrees. Només en el cas de Son Salomó, a Menorca, es preveu una ampliació del parc existent que equivaldria a una superfície total de 104 hectàrees, l’espai ocupat amb plaques més gran de les Illes. D’altra banda, grans projectes viaris com la construcció de la controvertida autopista de Llucmajor-Campos no reservaran cap espai per a la implantació de panells solars perquè en el seu moment no es va incloure aquesta possibilitat dins el pla original. A continuació, repassam els casos més polèmics i també alguns dels que passen més desapercebuts.

L’Hort d’en Coll (Selva)

Polèmic i amb informes desfavorables de l’Ajuntament i el Consell de Mallorca

L’Hort d’en Coll, una finca situada al municipi de Selva, és un dels vint parcs solars amb menys de quatre hectàrees que es pretenen construir en sòl rústic a Mallorca i que no arriben a projectar més de 12.000 plaques. De tots aquests, ha estat el més polèmic perquè està ubicat en una zona on passa el camí entre Artà i Lluc i que està integrat en la Ruta de la Pedra en Sec. A més, tant l’Ajuntament com el Consell de Mallorca consideren que no compleix els requisits imprescindibles per executar-lo. Diversos elements etnològics i unes cases de possessió que hi ha a la finca, de 35.500 metres quadrats, són un altre entrebanc per als promotors del parc. No obstant això, en principi, el Catàleg de patrimoni municipal no els havia inclòs, però una posterior al·legació obliga a recollir-los. El catàleg està aprovat de manera provisional i s’espera que en el tràmit de l’aprovació definitiva els sistemes de regadiu de l’Hort d’en Coll hi estiguin inclosos, perquè és un dels motius de pes que han fet servir els veïns que hi estan en contra. Si s’arriba a posar en marxa el parc, existeix la possibilitat que el Consell sigui amonestat per la Unesco, perquè la finca es troba dins l’entorn de la serra de Tramuntana, que és Patrimoni de la Humanitat.

Son Salomó i Llucmajor

Dos dels parcs que ocupen més hectàrees de les Illes i que són rebutjats

Si els parcs solars de menys de quatre hectàrees no han generat oposició social, llevat de l’Hort d’en Coll, els que superen les 50 hectàrees, sí. És el cas de Son Salomó, a Menorca, i la Caseta i Cap Blanc a la Marina de Llucmajor. L’ampliació de les instal·lacions al municipi de Ciutadella generarien el 20% del consum energètic de l’illa, amb 104 hectàrees. Però Amics de Punta Nati i la Societat Arqueològica Martí i Bella s’hi oposaren, perquè representava un impacte paisatgístic molt elevat i afectava la zona catalogada com a Àrea d’Interès Paisatgístic de Punta Nati, que té fins a 80 béns d’interès cultural. De la mateixa manera, a la Marina de Llucmajor també s’hi han oposat entitats socials. Tant l’Ajuntament com el Consell hi varen emetre informes desfavorables, tot i que la darrera paraula la té el Govern. S’hi preveu l’ocupació de 75 hectàrees en sòl agrícola que el mateix Pla d’ordenació urbanístic municipal estableix com un indret d’alt valor paisatgístic i ecològic, segons l’Associació en Defensa de la Marina de Llucmajor. El mateix rebuig social va rebre el parc de Santa Cirga, on es volien ocupar 50 hectàrees. Finalment, però, els propietaris varen desestimar la idea.

Nou Biniatria i Son Reus

Ocupen entre 21 i 26 hectàrees, però manquen d’oposició

Contràriament a Son Salomó i la Marina de Llucmajor, els parcs previstos a Nou Biniatria (Alcúdia) i Son Reus (Palma) no han causat polèmica. De fet, es tracta de casos que han passat desapercebuts, encara que ocuparan una superfície de 25,9 i 21,8 hectàrees, respectivament. La principal raó és que, en el primer cas, el parc es construirà en un antic abocador proper a la central tèrmica del Murterar, mentre que el segon es farà en un terreny degradat que és propietat d’Endesa.

Son Pere Andreu (Manacor)

El darrer que ha rebut tots els informes favorables per ser construït

A final de juny aquesta parcel·la rebé tots els permisos necessaris per tirar endavant una instal·lació d’entre 10.000 i 12.000 panells solars, que ocuparà una superfície de 3,5 hectàrees en una finca situada a Manacor i que generarà 3,6 MW. Aquestes són les característiques més comunes que presenten els projectes fotovoltaics que en els darrers anys s’estan tramitant a Mallorca: petits, molt compactes per reduir-ne l’impacte visual i distribuïts en tanques inferiors a les quatre hectàrees. Recentment la Comissió d’Urbanisme del Consell va aprovar la construcció del parc de Can Bassó, a Binissalem, però encara falten alguns tràmits perquè es pugui fer. Ocuparia una superfície d’uns 60.000 metres quadrats que suposarien arrabassar 400 ametlers per col·locar-hi unes 13.860 plaques.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF