La pregunta que es fan a Manacor: Què és la ‘manacorinitat’?

ManacorFa uns mesos que el Museu d’Història de Manacor va engegar una iniciativa per demanar a la població què significa per ells el terme ‘manacorinitat’, a fi de fer-ne una exposició partint d’aquestes bases identitàries comunitàries. Així ho explicava aquest dijous la responsable del museu, Magdalena Salas.

La hipòtesi d’inici és que la manacorinitat es pot observar a partir dels elements que es valoren com a propis, que uneixen la població i que comparteixen les persones que viuen a Manacor. Per aquest motiu varen començar a compartir un formulari de Google perquè tothom que volgués participar, pogués respondre preguntes, com ara "quin creus que és el lloc o espai més característic o típic de Manacor?", o "quina creus que és la cançó més característica o típica de Manacor?", entre d’altres. Es considera que no hi ha respostes millors o pitjors. L’important és contestar.

‘Manacorinitat’ és un projecte col·lectiu i participatiu que té per objectiu explorar els múltiples significats i expressions de la identitat manacorina a través d’una exposició prevista per a l’octubre d’enguany.

Si cercam què és 'identitat' al Diccionari Català-Valencià-Balear ens diu que és la qualitat de ser idèntic, i que idèntic és allò que és exactament igual. Per tant, té sentit dir també que és el conjunt de característiques que tenim les persones d’un determinat lloc i que ens diferencien d’altres conjunts? La identitat pot ser individual, però també pot ser grupal i “en aquest segon cas, parlam d’identitat col·lectiva o social, que podem entendre com el sentit de pertinença de les persones a un grup específic de referència”, diuen fonts del museu.

La iniciativa, encara en procés, parteix de la voluntat de posar damunt la taula les diferents realitats que conviuen al municipi de Manacor. Segons Salas, directora del museu, “l’objectiu no és oferir una resposta única a què és la manacorinitat, sinó obrir una conversa plural i diversa sobre les moltes maneres d’entendre i viure Manacor”.

Mil respostes

Per dur a terme aquest repte, el museu ha incorporat Maria José Rodríguez, doctora en Sociologia per la Universitat d’Alacant, encarregada de dissenyar una enquesta ciutadana que serveix com a eix vertebrador del projecte. Fins ara, ja s’han recollit més de 500 respostes, i es preveu tancar el procés d’enquestes a finals d’abril, amb l’objectiu d’arribar a un milenar. Les preguntes aborden aspectes com les festes, la gastronomia, els espais simbòlics i els elements que generen sentiment de pertinença.

El projecte també té la col·laboració de Joan Sitges, vinculat al món de la comunicació i la recerca històrica, i incorpora una segona línia de treball basada en entrevistes personals. S’han seleccionat una cinquantena de persones representatives del teixit social i cultural manacorí, a partir de deu àmbits temàtics: política, festes, gastronomia, esport, comerç i indústria, entre d’altres. “La voluntat és donar veu a una diversitat d’experiències, des d’un forner que fa sospiros fins a antics responsables polítics, mestres o representants de col·lectius diversos”, diu Sitges.

Durant els pròxims mesos, es continuarà amb el treball de camp i l’anàlisi de dades, per tal de definir els continguts de l’exposició entre juliol i agost. La mostra s’inaugurarà l'octubre de 2025 i estarà oberta fins a la primavera de 2026.

La proposta s’ha fet arribar a associacions de veïns, col·lectius culturals i entitats esportives, com també a organitzacions com la Creu Roja i l’Associació de Colombians de Manacor. Malgrat les dificultats per arribar a tothom, el projecte ha tingut molt bona acollida especialment entre els joves.