La precarietat laboral té rostre femení
Les ocupacions amb més dones a les Balears són de cambrera assalariada o treballadora de la neteja
PalmaDiu Rosa Fiteni que ella paga durant l’estiu les despeses familiars que va acumulant a l’hivern. Treballa com a cambrera de pis en un hotel important de Palma, amb un contracte de fixa discontínua durant els sis mesos de temporada. “Tot just al setembre començ a anar anivellada econòmicament, i llavors és quan arriba la despesa del col·legi de les nines”, explica. És vicepresidenta de Kellys Unió Balear, un col·lectiu que lluita per millorar les condicions laborals de les cambreres de pis. Sara del Mar n’és la presidenta i explica que la situació de cada treballadora “depèn de l’empresa que contracta”, però totes pateixen “condicions de precarietat”.
Oficis amb més contractes
Segons la Conselleria de Treball, les ocupacions amb més contractació de dones, l’any 2018, varen ser la de cambrera assalariada (45.624) i la de personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments similars (36.294). Ambdues ocupacions representen el 40% del total d’assalariades en el rànquing dels 25 oficis amb més contractes fet per la Conselleria.
El sector de les cambreres de pis que representen les Kellys té unes demandes ben concretes: que se’ls reguli la càrrega de feina, que se’ls reconeguin totes les malalties laborals, que no hi hagi externalització del servei i que se’ls concedeixi la jubilació anticipada.
Treballen a cop de cronòmetre. Depenent de l’empresa, fan entre 20 i 25 habitacions per jornada laboral, encara que si hi ha alguna baixa, arriben a fer-ne 30, a més de la neteja de les zones “nobles”. Tenen calculat el temps exacte de cada feina, i amb presses i fent malabarismes miren d’acabar sempre en les 8 hores de la jornada laboral. “Si no hi arribes i t’has de quedar més estona és el teu problema, l’empresa no et paga ni et torna les hores”, explica Sara del Mar. “La càrrega de treball que tenim ens ofega i fa que sigui gairebé impossible que una persona amb més de seixanta anys pugui suportar-la”, afegeix Fiteni. Com que treballen sis mesos a l’any, la resta l’han de passar cobrant quatre mesos d’atur o amb la prestació d’atur de poc més de 400 euros que es dona quan no has cotitzat l’any sencer.
La conciliació laboral i familiar també és complicada. Ara les filles de Sara i Rosa ja són grans, però quan varen començar ho tenien molt difícil per treballar i encarregar-se’n. Com que entrava a a les 7 del matí, Del Mar havia de pagar una senyora que recollia nins de famílies en situacions similars a l’hora que fos, els portava a l’escola i els donava el dinar. Rosa va aconseguir quadrar els dos dies lliures amb els de la seva germana i la seva cunyada, de tal manera que cada dia de la setmana podia cuidar les filles una d’elles. “Però llavors en el teu dia de descans havies de cuidar sis nines”, explica Fiteni.
Tant les cambreres de pis com les de barra es regeixen pel conveni de treball d’hoteleria. Una de les millores de l’últim conveni del sector va ser la creació d’una eina per detectar les malalties professionals, amb especial focus a les cambreres de pis, “perquè no arriben a la jubilació amb les mateixes condicions que la resta de professionals del sector”, explica Alejandro Tesias, encarregat de l’àmbit d’hoteleria a la UGT de les Balears. El conveni, prorrogat l’estiu passat, preveu una pujada del sou del 17% en quatre anys: “un dels millors convenis de tot l’Estat”, afegeix.
Jornades parcials i pluriocupació
Segons la darrera memòria del Consell Econòmic i Social i amb informació extreta de l’Enquesta de la Població Activa, la jornada parcial té una alta incidència femenina. De les 68.200 persones amb aquest tipus de jornada l’any 2017, 48.300 eren dones: un 70,8%. Una realitat que dificulta, sovint, la independència i la sostenibilitat econòmica de les dones i que les obliga a treballar en diversos llocs al mateix temps.
Aquest fet afecta especialment les treballadores de neteja d’edificis i locals perquè, tal com explica María Llanos, responsable del sector en el sindicat UGT a les Illes, “es un treball molt feminitzat i el problema principal és que sovint han de treballar en diverses empreses per arribar a un salari de 900 euros, i de vegades ni això”. Hi ha pocs centres que asseguren una jornada completa, només els més grans, com els aeroports i els hospitals. Però la majoria es dediquen a netejar oficines o edificis durant algunes hores en diferents moments del dia, cosa que dificulta també la conciliació de la vida familiar i laboral.
Al final de l’any passat, els sindicats i les patronals varen signar un conveni col·lectiu del sector que contemplava un augment salarial del 12,25% en 4 anys. El varen qualificar d’“històric”, però la precarietat continua tenint rostre de dona.
