PalmaLa desregulació urbanística provocada per la Llei de simplificació administrativa –es va aprovar al Parlament el desembre passat amb els vots del PP i Vox– permetrà construir fins a 1.500 xalets a zones considerades amb risc d’incendi a Mallorca. Aquestes construccions fins ara no es podien fer, perquè un decret llei del Pacte prohibia expressament ubicar cases dins els boscos. Però el Decret llei de simplificació de maig del 2024 i la llei de desembre han obert la porta a construir xalets tot i que es tracti de zones amb risc d’incendi.
La xifra l’ha calculada el geògraf Mateu Vic, membre de Terraferida, l’organització que, tot i estar actualment menys activa, ha decidit bussejar en el que considera “una veritable aberració”. “Veim que, amb el canvi climàtic, els boscos són polvorins. I la majoria PP-Vox no té altra idea que autoritzar fer-hi xalets a dins”, lamenta Vic.
El Pacte d’esquerres va decidir l’any 2020 posar fi a la possibilitat d’aixecar cases en zones considerades de risc, tant d’incendi, com d’esllavissament, erosió i inundació. El decret 9/2020 va evitar la construcció de milers de xalets a Mallorca i parcialment a Eivissa, ja que Menorca té un pla territorial que impedeix qualsevol nova edificació en rústic –la Pitiüsa major també ha protegit les zones amb risc d’incendi mitjançant la seva normativa territorial.
![Mentre mig espanya ha cremat, a mallorca es faran cases al bosc.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4962 3509"%3E%3C/svg%3E)
Amb el pretext de simplificar i fer més àgil l’Administració, el Govern de Marga Prohens va aprovar el maig del 2024 una important amnistia de cases il·legals en sòl rústic que, a més, va anar acompanyada de la derogació total de les prohibicions urbanístiques en zones de risc. Després de la dana de València, “es varen espantar i varen recular amb les zones inundables, aprofitant la tramitació parlamentària del Decret llei de simplificació”, confirma un tècnic de l’Administració que demana l’anonimat. Però la resta de zones de risc va quedar desprotegida de manera definitiva quan es va aprovar la llei a finals d’any.
Cases a Llucmajor
El municipi més beneficiat per la desregulació impulsada per Prohens és Llucmajor. Terraferida adverteix que es tracta d’un terme que ja ha sacrificat part dels seus espais més valuosos per a urbanitzacions, xalets aïllats i parcs solars, i reclama que l’Ajuntament decreti una suspensió de llicències, tal com demana també per a Manacor, un municipi on a més governa l’esquerra, que es declara ecologista.
El geògraf de Terraferida ha analitzat totes les parcel·les en zones de risc d’incendi i recorda que, “amb la normativa del Pacte, si tenies una propietat parcialment dins zona amb risc d’incendi, podies posar-hi la casa”. “En canvi, si tota la parcel·la era dins zona de risc, senzillament era inedificable”, assenyala Vic. Amb la normativa actual, sumant els dos supòsits, el total de xalets que es poden edificar dins zones boscoses i que abans no s’hi podien fer superen els 1.400. També hi ha “aquelles parcel·les que es podran agregar. D’entrada ja n’hem identificat un centenar, però són moltes més”, confirma Vic.
Per a Carolina Rodríguez, degana del Col·legi d’Enginyers Forestals, “el primer problema és acceptar que es pugui construir en rústic. A aquestes alçades, tot el rústic que queda hauria de ser inedificable, perquè la seva funció no és urbanística. Per descomptat, en el cas de les zones amb risc d’incendi, deixar-hi fer cases és una molt mala notícia perquè inevitablement suposa la destrucció de patrimoni natural”.
A més, Rodríguez recorda que, “en cas d’incendi, l’existència de cases complica la seguretat i les operacions, perquè les cases no hi tenen cap feina dins el bosc”. “A la Mediterrània ens hem emmirallat amb models d’altres llocs, com el nord d’Europa, mitificant el concepte d’una cabanya al bosc, devora el llac. Això no té sentit aquí, i és una llàstima que se n’autoritzin”, assegura la degana dels enginyers.
A més, la creixent urbanització de zones boscoses obliga a fer franges d’autoprotecció “que no deixen de ser agressions al bosc”. “Però clar, s’han de fer per seguretat”, explica Rodríguez, a més d’afegir que “a més xalets, més franges i menys bosc”. Segons recalca el també enginyer forestal Oriol Domenech, “administrativament es poden talar els arbres, per desgràcia”. “Vas eliminant el risc i augmentant l’impacte”, afirma.
Per si no n’hi hagués prou, algunes urbanitzacions properes a zones de bosc i garriga han forçat tant l’ocupació dels terrenys autoritzats per a la construcció que, quan arriba l’hora de fer la franja de protecció obligatòria, “ja han consumit el territori i forcen els veïns, propietaris de finques que no han especulat, a tallar arbres i arbustos per fer-la”, una situació que, segons la degana dels forestals, demostra que “es vol treure el màxim rèdit al territori mitjançant l’explotació urbanística”.
Si s’analitzen les dades elaborades pels membres de Terraferida, els municipis que més xalets podran edificar gràcies a la desregulació són, per aquest ordre: Llucmajor (198), Manacor (156), Felanitx (112), Campos (94) i Santanyí (62). Segons el portaveu de l’organització, Jaume Adrover, “precisament són els municipis que han provocat més pressió urbanística sobre el territori”. “On més s’ha construït en rústic, on més piscines s’han fet, on més parcs solars es posen en rústic i, curiosament, on es va fer la darrera autopista, la Llucmajor-Campos”, recorda l’activista.
En aquest sentit, Adrover opina que “ens trobam davant un procés d’urbanització accelerada d’aquests municipis del Llevant i del Migjorn, que s’estan convertint en un suburbi de luxe”. “A més, s’afectaran zones en pendent, tant a Llucmajor com a les muntanyes de Manacor i Felanitx, que són molt visibles, amb molt d’impacte”, etziba. En opinió de Mateu Vic i de Jaume Adrover, “ha arribat l’hora de canviar de model i deixar d’explotar el sòl rústic com si fos un espai per urbanitzar sense alternativa”. “Els municipis ja no poden mirar a una altra banda, sobretot aquests que s’han omplert de xalets els darrers anys. Han de fer suspensió de llicències urgent, i deixar-se d’excuses, i compensar el disbarat que han obrat el PP i Vox, si realment els importa el seu territori”, assegura Adrover.
Agregacions
Un dels problemes que pateix el sòl rústic és la possibilitat d’agregar parcel·les, és a dir, unir propietats diferents per disposar dels metres necessaris per construir noves edificacions. En aquesta línia, els especialistes creuen que almenys hi ha 100 casos en zones boscoses on amb una simple agregació es podran fer també xalets que fins ara no estaven permesos.
Segons dades de Terraferida, entre 2015 i 2021 es varen urbanitzar més d’11 km² de territori, l’equivalent a 1.400 camps de futbol. Només a Mallorca, cada dia es consumeixen més de 0,55 hectàrees de terra fèrtil o bosc –una superfície com la Seu de Mallorca cada 19 hores– i s’hi han construït 5.271 piscines, moltes en sòl rústic. Aquest ritme no ha davallat els darrers anys, amb la particularitat que, a més de legalitzar les construccions irregulars, la Llei de simplificació i la d’obtenció de sòl aprovades pel PP i Vox permeten continuar utilitzant el sòl rústic per fer-hi cases, i fins i tot edificis de pisos.
Aquestes decisions han provocat una forta contestació especialment de l’oposició política i dels moviments ecologistes. El GOB ha dit en diverses ocasions que el Govern de Marga Prohens està impulsant una política de desregulació del sòl rústic, incloent-hi el protegit. “Això implica eliminar obstacles legals i facilitar operacions especulatives sota pretextos com l’habitatge i la simplificació administrativa”, assenyalen els ecologistes. La Llei de simplificació administrativa ha estat objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat amb el suport del PSIB-PSOE, Sumar MÉS i Podem. Ara serà l’Alt Tribunal l’únic que pot evitar que es continuï edificant al sòl fèrtil.
