El PP admet que està fent trucades per frenar l'oficialitat del català a la UE

Barcelona/Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea arriba a unes hores clau perquè aquest dimarts els estats tindran a les seves mans prendre una decisió. Però mentre el govern espanyol està protagonitzant una ofensiva perquè l'objectiu arribi a bon port, el PP està maniobrant en sentit contrari contactant amb països perquè l'oficialitat fracassi. Així ho ha confirmat el mateix PP aquest dilluns. El secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez, ha assegurat en una roda de premsa que "si està havent-hi trucades és perquè n'hi està havent en sentit contrari" i que es produeixen perquè "si algú actua en un sentit polític", com creu que ho fa el president espanyol, Pedro Sánchez, s'hi ha de poder respondre. "O és que aquí només poden parlar uns i els altres no podem parlar i dir la nostra opinió?", ha rematat.

El dirigent del PP català ha destacat que existeix una "casuística" que explica l'oposició frontal del seu partit a l'oficialitat del català a la UE i, alhora, les trucades que s'han produït per part d'alts dirigents del partit com el mateix Alberto Núñez Feijóo, segons diversos mitjans. En un primer moment Rodríguez ha afirmat que els populars ni "bloquegen" ni "impulsen" l'ús del català a les institucions europees, però després ha aclarit que sí que estan movent-se per frenar-lo. Un comentari que ha incomodat la direcció estatal: fonts consultades per l'ARA relaten que no els consten trucades o que Feijóo s'hi hagi involucrat, mentre que el portaveu de la formació, Borja Sémper, ha volgut tirar pilotes fora en roda de premsa i esquivar la qüestió, dient que "a Sánchez no li interessa el català, li interessa sobreviure", informa Andrea Zamorano. Per això, ha qualificat d'"intent absurd" la pressió del govern estatal per l'oficialitat i fins i tot d'"atac" al català per la "incertesa" que genera.

Per la seva banda, el portaveu de Vox, José Antonio Fúster, ha explicat els contactes dels populars: "El PP ens ha trucat a nosaltres perquè ells són inútils", ha etzibat als mitjans. Així, ha explicat que "el PP no té capacitat d'influència al PP europeu" i tot i que "sembla que entén que això de les llengües regionals és absurd". "Es posa en contacte amb nosaltres i diu: "Mireu a veure si vosaltres que teniu contactes...", ha relatat. Vox ha estat treballant amb socis del seu partit europeu, Patriots, que comparteix amb el mandatari hongarès Viktor Orbán, o "aliats com Germans d'Itàlia i la figura de la primera ministra Giorgia Meloni per frenar aquest disbarat" de l'oficialitat.

Rodríguez, al seu torn, ha reiterat que els populars s'han pronunciat "reiteradament en contra de l'ús de la llengua amb propòsits polítics" i ha afegit que el clam per l'oficialitat a Europa n'és "un exemple pràctic". A parer seu, "el debat no és perquè hi hagi un interès específic perquè el català s'utilitzi a les institucions europees, sinó perquè Sánchez necessita els set vots de Junts", i aquest és el moll de l'os de la seva oposició. Alhora, ha repetit arguments contraris a l'oficialitat com ara que "no és transcendental", el "cost inicial de 132 milions" i que "comportaria que en altres estats d'Europa poguessin incloure altres llengües i complicaria el funcionament" de les institucions.

Confiança dels governs català i espanyol

Mentre el PP pressiona contra l'oficialitat del català, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha comentat aquest dilluns en una entrevista a RNE la necessitat que els populars hi remin a favor, i ha expressat el seu desig a Alberto Núñez Feijóo: "Que demà tots els espanyols i tots els partits polítics espanyols fem tot el que estigui a la nostra mà per convèncer les forces polítiques que comparteixen partit europeu, per exemple el PP europeu, perquè els seus governs hi votin a favor". D'altra banda, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat que "el govern està treballant intensament i a tots els nivells perquè demà el català i la resta de llengües cooficials siguin també oficials al si de la UE".

També s'ha pronunciat des de Tòquio el president de la Generalitat, Salvador Illa. "Confio que demà anirà bé", ha afirmat, perquè és "una petició ben fonamentada", mentre el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha afirmat als micròfons d'El matí de Catalunya Ràdio que és "moderadament optimista". En la mateixa línia, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha exigit al PP que deixi de "boicotejar i animar els seus col·legues dels països europeus perquè es limiti la presència d'una llengua que és pròpia de Catalunya i que es vol que sigui expressada amb normalitat a les institucions europees".

Malgrat l'optimisme que mostra de cara a la galeria, Albares no assistirà a la trobada del Consell de la UE en què es discutirà l'oficialitat del català. Així doncs, segons fonts diplomàtiques, defensarà la proposta espanyola el secretari d'estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro. Cal recordar que Albares ha assistit a aquestes trobades quan s'havia de discutir sobre la iniciativa i Espanya hi presentava una actualització de la proposta important, com és oferir-se a sufragar les despeses de traducció i interpretació del català, el gallec i l'euskera. En canvi, la Moncloa hi ha enviat Sampedro quan es tractava de trobades que han passat més desapercebudes.

Espanya pressiona perquè es 'voti'

Malgrat les reticències de diversos estats membres, el govern espanyol manté la pressió al Consell de la UE perquè la iniciativa consti a l'agenda com un tema per decidir. És a dir, com a adopció i no senzillament com a discussió. En anteriors trobades, Espanya havia demanat retirar-ho de la carpeta adopció per la manca de suports, però aquesta vegada vol forçar un posicionament dels estats, almenys de moment.

Fonts diplomàtiques expliquen a l'ARA que no es tracta d'una votació en el sentit més estricte, sinó que es discutirà i només es tramita la iniciativa en cas que cap estat hi posi cap objecció. En cas que alguns socis presentin dubtes o demanin més temps per analitzar la iniciativa, tal com asseguren que volen fer, s'ajornarà la decisió per als pròxims Consells d'Afers Generals de la UE, si és que Espanya ho continua demanant i el país que presideixi el Consell de la UE s'hi avé. Les pròximes trobades són el 27 de juny, i més endavant al setembre, en l'inici de curs polític i quan es començaran a negociar pressupostos.