¿Es pot aprendre a ser més intel·ligent?

BarcelonaDe totes les assignatures que va fer el Dani a l’escola, només una li va canviar la vida, i cap a millor. Era la classe de filosofia. Però no la mena de classe on el professor enumera els grans filòsofs de la història i els alumnes n'han de memoritzar la teoria bàsica. No. El professor va ometre aquesta part i es va centrar en ensenyar als alumnes les diferents tècniques de pensament i la lògica argumental per poder-ho fer servir en les situacions més quotidianes.

Anys després el professor universitari i director de l’empresa de videojocs Novarama, Dani Sánchez-Crespo, encara recorda aquella classe. “Si l’hagués fet tothom, ens trobaríem amb menys ximpleries als Parlaments i menys persones dient animalades”, assegura el divulgador, que acaba de publicar el llibre Pensar más, pensar mejor (Debate, 2023). Una obra que neix de fer-se aquesta pregunta: ¿què passaria si la intel·ligència, més que un talent innat, fos una cosa que tots poguéssim aprendre i millorar de forma mecànica? En altres paraules: ¿i si l’enginy no és res més que una acumulació de tècniques que tots podem aprendre?

Per a Sánchez-Crespo, aprendre a pensar és tan entrenable com aprendre a parlar o llegir. El problema és que ningú ens ha ensenyat a fer-ho. “Al llarg de la història hem prioritzat les habilitats executives per davant de les habilitats reflexives. Ens entrenen per fer, però a mesura que les eines i tasques ja estan cobertes i automatitzades, ens enfrontem a altres problemes com les fake news, la manipulació, els prejudicis o el racisme”, explica el divulgador, que durant la pandèmia va saltar a la fama amb els seus fils de Twitter (@DaniNovarama).

“Tot i tenir més de 128.000 seguidors a X i haver parlat de temes científics durant la pandèmia, sembla que al final hagin guanyat la partida els conspiranoics a còpia de difondre mentides”, lamenta Sánchez-Crespo. I en certa manera això es deu al gran nombre d’inputs que rebem diàriament: “Als 90 ens van vendre que «com més, millor» i tot allò de l’autopista de la informació, quan la realitat és que estem en l’autopista del soroll”, continua.

Entrenar la ment

Es necessita reflexió, canviar del fer al pensar. “De la mateixa manera que a un nen se li pot ensenyar a agafar una forquilla, se li pot ensenyar a detectar què és un prejudici”, diu el divulgador, que assegura que la intel·ligència es pot entrenar i exercitar. Per això creu que seria molt interessant que el seu llibre arribés a les escoles, on els nens encara tenen molt més marge de millora que els adults. “Jo parlo bé l’anglès perquè el vaig aprendre de petit, ara ho estic intentant amb el xinès i és gairebé impossible. Tinc 49 anys i la plasticitat del cervell ja no és la mateixa”, posa d’exemple.

En el llibre, Sánchez-Crespo explica nombroses tècniques amb què és possible entrenar la ment per aprendre a pensar i tenir més creativitat. “Això no vol dir que no hi hagi un component genètic. Hi és, però d’aquí a pensar que és una cosa que no es pot entrenar, hi ha un món”, matisa. Ell mateix confessa que és asmàtic, però que això no li ha impedit fer curses de resistència. “He aconseguit superar el meu condicionant genètic, que és l’asma, però puc córrer i fer submarinisme”, assegura.

De la mateixa manera, considera que tots els processos creatius també són molt mecanitzables. “A moltes persones se’ls considera que tenen un talent, quan el que passa és que, conscientment o no, estan fent servir un truc”, explica. “Ho he vist en molts alumnes, que es defensen molt bé en oratòria de forma natural, i no s’adonen que estan utilitzant una tècnica”.

Reflexió interna

¿Per què no ens ho ensenyen, tot això?, es pregunta Sánchez-Crespo. “En aquest país la cultura de l’esforç s’ha entès malament, ens toca fer una reflexió sobre a què podem aspirar amb la nostra educació, perquè podem ser molt més ambiciosos”, considera. Això sí, “sense caure en el clixé que la gent que parla d’intel·ligència sembla que va de llesta”, matisa.

“Deixem de parlar com nens petits. Hem de parlar amb calma i dir que, per exemple, no és admissible que una persona amb divuit anys tingui uns certs prejudicis perquè no se l’ha entrenat bé amb temes bàsics de pensament”, continua el divulgador, que matisa que no es refereix a temes ideològics, sinó a “incorreccions argumentals”. Ell mateix ha rebut amenaces de mort a les xarxes, sobretot per part d’antivacunes. “Alguna cosa no estem fent bé quan una persona es pensa que amb l'anonimat d'una xarxa social és normal amenaçar-te de mort”, lamenta.

Davant de tot això, Sánchez-Crespo anima en el seu llibre a deixar de mirar cap enfora, cap als altres i cap a la “sociabilitat extrema”, i mirar cap endins. “Si entrenem les pròximes generacions a pensar una mica millor, a fer una mica més d’introspecció, la societat anirà molt millor”, opina. Aprendre a estar sols, a anar al focus de les coses, sortir a passejar pel bosc i tenir més temps són alguns dels ingredients principals per aquesta nova època que considera que ha de venir. “Al final, el pensament és alhora el més barat i el més car del món: el més barat perquè només requereix una cosa, però que és l’única cosa que no tenim, que és el temps”, conclou.