La posidònia encara recula tot i la protecció

PalmaLa posidònia encara perd terreny, tot i la creixent conscienciació sobre la importància de la seva conservació, les accions privades i públiques en defensa seva i una normativa específica que impera des de fa set anys. Les dades constaten que el ritme de la seva destrucció ha baixat de manera considerable, però, malauradament, també evidencien que “encara no podem parlar de recuperació de superfície en termes absoluts”, lamenta Núria Marbà, professora d’investigació de l’Imedea (CSIC-UIB) i especialista en aquesta planta fonamental per a l’ecosistema marí.

En tot cas, “la realitat és molt millor que fa només una dècada i es demostra que, amb el compromís ciutadà i el de les institucions, som a temps de salvar l’ecosistema més important de les Illes”, conclou la investigadora.

El darrer informe de la Xarxa de Posidònia –té 26 estacions principals, a més d’altres set que pertanyen al GEN-GOB d’Eivissa– revela que l’índex de conservació de la posidònia (un dels indicadors més rellevants) és només moderat o deficient en un 60%. En el cas d’Eivissa, un 77% es troba en aquesta situació. “Analitzant aquestes dades queda clar que manca molta feina a fer. Tot i la millora respecte de fa uns anys, la posidònia continua patint massa agressions”, explica la tècnica de l’Informe Mar Balear (Marilles), Margalida Monserrat.

Les dues accions humanes que més perjudiquen la posidònia són els fondejos i l’abocament d’aigües mal depurades o directament sense depurar. Segons els especialistes, “es nota una sensibilització més gran, especialment de la població local, que va molt alerta a l’hora de fondejar”. “A les escoles feim campanyes de sensibilització i es fan molts controls. Ja hi ha 19 informadors que recorren el litoral cada dia”, explica Marcial Bardolet, cap del Servei de vigilància de la posidònia. Es tracta d’un organisme del Govern que des del 2020 ha comprovat 587.322 àncores. D’aquestes, se n’han hagut de moure un 7% per estar damunt la planta protegida, segons les xifres oficials.

No sempre és possible convèncer els patrons que ho estan fent malament. “També ens trobam alguns grans iots reincidents. En tots aquests casos, avisam els agents de Medi Ambient perquè n’aixequin acta. La posidònia és prou important per multar aquells que no la respecten i que a més ignoren les advertències”, afirma Bardolet. Segons dades de la Direcció General de Medi Natural, entre el 2020 i el 2024 s’han aixecat 406 actes a vaixells per fondejar damunt posidònia. Fonts de la Direcció General expliquen que “no totes les actes arriben a sanció, cal comprovar els fets, instruir i, a més, els denunciats tenen dret a al·legar”. “Per tenir-ne una idea, l’any 2024 es varen aixecar 50 actes i hi ha 24 expedients en marxa i cinc sancions. Evidentment, les multes poden arribar a ser més”.

El pèssim exemple de Pollença

Per molt que l’actitud dels navegants ha canviat radicalment, la nàutica encara genera molts problemes, i el Port de Pollença n’és un exemple clar. El municipi reprodueix a la mar la manca de control i la voràgine d’il·legalitats que també durant dècades han regnat al sòl rústic. Segons un estudi duit a terme per l’entitat local Arrels Marines, hi ha entre 1.600 i 2.300 estructures de fondeig irregulars a la badia de Pollença. Són els tradicionals ‘morts’, alguns dels quals ja no es fan servir, però en queda el formigó o el ferro que es va utilitzar per construir-lo, la qual cosa suposa “un impacte molt important”. “Tot té un límit i, a escala local, podem analitzar l’acció humana al detall. Cal regular més i millor el fondeig, perquè, si observam la cartografia (imatge adjunta) de la posidònia es veu on se’n produeixen les clapes i l’afectació”, explica Gigi Torras, tècnica d’aquesta entitat.

“És importantíssim que les institucions públiques s’impliquin a l’hora de posar ordre, perquè les entitats i els ciutadans podem fer molt, però, al final, si les normatives existents no es fan complir, la gent acaba ignorant-les, i això té unes conseqüències molt clares sobre el fons marí”, reivindica Torras.

Així i tot, la navegació no és la principal causant dels mals de la posidònia. “Entre altres coses perquè els comportaments milloren any rere any”, recorda Núria Marbà. “El gran problema és la qualitat de l’aigua que abocam a la mar. Segons les nostres estimacions a l’Informe Mar Balear, la qualitat de l’aigua empitjora, principalment per la presència de nutrients que procedeixen d’una depuració deficient”, lamenta Margalida Monserrat, de Marilles.

La població ha crescut de manera exponencial, com també l’arribada de turistes. “Les infraestructures no estan al nivell, i això provoca un abocament que perjudica la posidònia. S’observa amb facilitat la coincidència dels emissaris marins i la degradació de les praderies”, continua Núria Marbà, de l’Imedea. A més, la científica destaca la importància de posar al dia els sistemes de sanejament d’aigües residuals, perquè, “en el cas de les Illes, a diferència d’altres zones com la Península, hi ha poca presència de ferro. I aquest element ajuda molt a reduir la toxicitat que genera la matèria orgànica quan es degrada dins l’aigua. Estam obligats a ser molt curosos o continuarem afectant greument la planta”, adverteix.

Per si no n’hi hagués prou, els darrers anys ha aparegut un nou enemic per al pulmó de la mar Balear:l’escalfament de l’aigua provocat pel canvi climàtic. La temperatura més alta, que en alguns casos ja no només frega, sinó que supera els 30 graus, provoca un estrès tèrmic que afecta greument la planta. Segons un estudi en el qual ha participat precisament Núria Marbà, si es manté aquesta tendència, “d’aquí a finals de segle haurem perdut el 90% de la posidònia”. “Seria una tragèdia i tots hem d’actuar sense pensar que és una inèrcia que no podem canviar”, assegura. De moment, a curt termini, l’objectiu és que ja no es perdi ni un pam més de la superfície coberta per aquesta planta imprescindible.