Migració
Societat 07/02/2022

El Port de Santander instal·la concertines per frenar els polissons cap al Regne Unit

Hi ha un projecte que preveu 10 quilòmetres de tanca amb el controvertit filat de ganivets d'acer

4 min
Agents de la policia portuària patrullant amb gossos per l'interior del recinte del port de Santander.

BarcelonaUn any després que el ministeri de l’Interior retirés gairebé totes les concertines de les fronteres de Ceuta i Melilla , el Port de Santander ha començat l’operació per blindar-se amb aquest controvertit filat de ganivets d’acer, que tant la Unió Europea com el mateix Defensor del Poble critiquen per "inhumà" i ineficaç com a mesura dissuasiva. 

De moment, les concertines representen només un petit tram del perímetre portuari, situat a la part que toca a la zona industrial de la ciutat, lluny de la vista de la majoria de veïns, però hi ha sobre la taula un projecte de 189.000 euros per ampliar-lo 10 quilòmetres que s'ha paralitzat temporalment mentre es busca una "alternativa". El propòsit d’aquest blindatge és frenar l'entrada de persones que volen "embarcar irregularment en vaixells de càrrega" cap a la costa britànica, justifica Santiago Díaz Fraile, director de l’Autoritat Portuària de Santander. En el rerefons, però, hi ha una qüestió econòmica, continua el responsable portuari, perquè els clients que reben els remolcs on han aconseguit amagar-se els polissons els rebutgen "a destinació" per una qüestió de seguretat i higiene.

Des que el govern francès va desmantellar el poblat de la Jungla de Calais , els ports de la costa cantàbrica s’han convertit en un dels passos per arribar al Regne Unit, aprofitant l’intens tràfic de mercaderies entre les dues ribes. Per evitar ser una entrada, el port de Bilbao es va tancar amb tanques llises impossibles d'escalar, així que els immigrants s’ha acabat concentrant a Santander, que primer va provar d'augmentar l’alçada de la seva tanca perimetral, instal·lar detectors de CO2 (activats per la respiració) i un reforç de la vigilància amb gossos. Finalment, sense anunci previ, a finals de l’any passat va començar a aixecar la tanca de concertines, que a la frontera sud d'Espanya han provocat talls i ferides de gravetat –alguna mort per secció d’artèries– dels joves que intentaven, a la desesperada, saltar el mur cap a Europa. 

Per a Díaz Fraile, "no hi ha contradicció" entre el fet que Interior retiri les concertines i que el seu port les estreni, com ja fa uns anys van fer els de Ceuta i Melilla. "Es tracta de garantir la seguretat de les instal·lacions portuàries que són estratègiques", respon el responsable portuari, que recorda que el febrer del 2020 ja van enviar al ministeri un "expedient complet" demanant mesures específiques contra la intromissió de polissons. Per la seva banda, el ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska evita manifestar-s'hi argumentant que el port no és de la seva competència i que, en qualsevol cas, el manteniment o retirada del reixat de ganivets "correspon a l’Autoritat Portuària".

Baralla política

No hi ha dades de quantes persones volen embarcar irregularment a Santander per anar al Regne Unit, però des de l’entitat Pasaje Seguro estimen que no són més de dues dotzenes, majoritàriament ciutadans d’Albània que esperen el moment oportú. El grup ha trobat refugi en un enorme edifici de quatre plantes d’una urbanització que la crisi de la construcció va deixar a mig construir. L’immoble no té ni llum ni aigua, i els mateixos residents l’han batejat com l’Hotel Morri, que en albanès vol dir l’Hotel dels Polls, una nomenclatura que dona una pista de quines són les condicions insalubres en què sobreviuen.

"Són homes joves, que viatgen sols i que, sense alternatives, esperen l'oportunitat per saltar i embarcar en un dels ferris per reunir-se amb familiars que viuen al Regne Unit", explica Javier Soto, activista de Pasaje Seguro, una entitat en favor dels drets humans que ha donat suport a aquests nois portant-los menjar, aigua i bateria per als mòbils i fins i tot deixar-los dutxar a casa seva perquè no hi ha cap associació que se’n faci càrrec. "No són delinqüents, només volen trobar-se amb parents que viuen a Anglaterra, i fins i tot alguns d'ells ja hi havien estat i ara volen tornar-hi", explica.

Durant el confinament del primer estat d’alarma, explica aquest jardiner, s’atansava fins al Morri i en dues ocasions la policia el va multar per desobeir l'ordre de confinament si no era per circumstàncies essencials. "Em deien que jo no havia de ser allà perquè no som cap ONG", relata, i insisteix que diversos mitjans de comunicació locals han contribuït a "estigmatitzar" el grup, identificant-los erròniament com a "albanokosovars" o "antics combatents d'una guerra que per edat és impossible que hagin viscut". Per contra, l'associació de Soto ha portat al Defensor del Poble i a la Fiscalia l'ús de les concertines. De fet, al voltant de la tanca gira una baralla política al Parlament de Cantàbria, on el president, el regionalista Miguel Ángel Revilla, ha manifestat que, tot i que no li agraden els ganivets d'acer, entén que ara mateix "no hi ha alternativa" contra la immigració irregular. El PSOE i Unides Podem, mentrestant, han reclamat la retirada dels ganivets, una petició a la qual se suma Amnistia Internacional. "Al final, a la frontera sud no se'ls deixa entrar i a la nord no els deixem sortir", il·lustra Soto.

stats