Publicitat
Publicitat

ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

La por que s’estengui la islamofòbia

Entitats i experts alerten del risc que els atemptats facin créixer l’odi als musulmans

La Fatima, nascuda a Granollers fa 6 anys, s’estava banyant dissabte a Sant Antoni de Calonge quan va sentir dos homes que deien que “els musulmans són mala gent”. Ella, de família musulmana procedent de Gàmbia, va córrer a explicar-ho al seu germà Baharu, de 24 anys i nascut a Olot, que l’esperava a la sorra. En veure que la nena els assenyalava, els dos homes van sortir de l’aigua i van començar a increpar el noi, dient-li que “una nena negra” no era ningú per assenyalar-los. “A sobre que veniu aquí i us ho donem tot...”, li van dir. El Baharu diu que llavors els homes li van tirar sorra a sobre, el van empènyer i que, malgrat que no s’hi volia enfrontar, s’hi va acabar encarant. Els Mossos van evitar que la situació anés a més, i li van explicar al Baharu que els agressors eren militants de Democracia Nacional, una de les formacions ultres que l’endemà de l’atac jihadista a la Rambla es van manifestar contra l’islam. Però el Baharu, membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), no té por dels feixistes. El que tem és que l’atemptat estengui la islamofòbia -i agressions com la que va viure- més enllà de l’extrema dreta.

El jove olotí afirma que tragèdies com les de Barcelona i Cambrils fan que “tota la gent que no volia acabar de reconèixer el missatge de l’extrema dreta ho aprofiti per atacar tots els musulmans, tots els moros”. Una tesi que avala el sociòleg i politòleg Xavier Torrens, professor a la UB: “Davant d’atemptats jihadistes com aquests, hi ha una transformació: la islamofòbia passa de ser latent a ser manifesta. Persones que ja tenen prejudicis sobre els musulmans se senten validades o legitimades per expressar-los públicament, quan fins llavors només els compartien amb el seu cercle familiar o més íntim”.

Torrens fa notar que d’aquests prejudicis n’hi ha en tota la societat: “El racisme és present en totes les classes socials, tots els nivells educatius i culturals i totes les ideologies”, diu, i David Karvala, un dels portaveus d’UCRF, afegeix: “S’acostuma a dir que és gent pobra o obrera la que vota els feixismes, però estudis a França demostren que la classe mitjana o mitjana alta també vota el Front Nacional”. El professor universitari destaca que tampoc hi ha una correlació directa entre les poblacions amb més immigració àrab o musulmana i el creixement de la islamofòbia. “De vegades la islamofòbia és més present en zones on temen que arribin immigrants que no coneixen”, hi coincideix Karvala.

Quins factors influeixen, doncs, en l’aparició de la islamofòbia? Tant Karvala com Torrens assenyalen el desconeixement del que representa el jihadisme o l’opinió sobre els musulmans que tingui l’entorn personal de cadascú, sumat a la força -i més després d’un atemptat- dels estereotips sobre l’islam. “El clixé que els musulmans són terroristes utilitza el llenguatge de la publicitat: en tres segons transmet islamofòbia. Desfer un missatge com aquest pot portar hores, mesos i anys de sensibilització”, afirma el sociòleg, que denuncia: “Durant dècades no s’ha fet una feina seriosa de formació sobre els prejudicis”.

Dels atacs a la desconfiança

Segons la memòria del 2015 del fiscal de delictes d’odi i discriminació de la província de Barcelona, en els últims anys ja “s’ha observat un increment dels fets denunciats per intolerància religiosa (dels 9 casos del 2013 als 20 del 2014 i els 29 registrats el 2015), sobretot per islamofòbia”. I això sense comptar els que no es denuncien. En els últims dies, a més, s’han registrat diversos atacs contra la comunitat islàmica tant a Catalunya com a Espanya. “Morireu, putosmoros”, va aparèixer escrit divendres a les portes d’un centre de culte a Montblanc, el mateix dia que l’edifici del consolat del Marroc a Tarragona va ser tacat amb pintura vermella. I aquest dissabte, a Granada, joves del grup ultra Hogar Social van tirar bengales dins d’una mesquita.

Aquestes no són, però, les úniques accions islamòfobes que s’han produït. David Karvala, un dels portaveus d’UCFR, denuncia un augment de les “queixes, mirades i comentaris” contra els musulmans després dels atemptats, tant al carrer com a les xarxes socials. Diverses persones de la comunitat islàmica, de fet, han explicat a l’ARA que després de l’atemptat rebien mirades de desconfiança al metro i fins i tot insults. “Per molt que els nois que han comès els atemptats siguin marroquins, que la gent no es pensi que tots els àrabs o musulmans som així”, demanava la Mariam abans de signar el llibre de condolences per a les víctimes a l’Ajuntament de Barcelona. “Per favor, que la gent no es quedi amb la idea que tots som iguals”, insistia la Najet.

A Ripoll, però, d’on eren la majoria dels terroristes que van perpetrar els atemptats de dijous, les mirades de reüll als marroquins -que representen el 6% de la població- s’han incrementat després dels atemptats, segons informa Maria Garcia. Molts ripollesos se senten traïts o decebuts, i el sentiment d’haver acollit unes persones que ara els han fet mal s’ha estès pel municipi, després que fins ara la convivència entre ciutadans de diferents nacionalitats no hagués suposat cap problema. “Avui ens reunirem amb la direcció general d’Afers Religiosos per prendre una decisió sobre quines mesures hem d’aplicar [...] perquè aquesta convivència que hem tingut fins ara continuï”, explica a l’ARA Jordi Gumi, tinent d’alcalde de Ripoll, tot i reconèixer que “la gent està molesta” i que “serà molt difícil recuperar la normalitat”.

La resposta, al carrer

Una de les reaccions als atemptats que ha aparegut a les xarxes socials és exigir a la comunitat musulmana que es manifesti i condemni els atacs. Una demanda que Karvala qualifica de “bestiesa”. “¿Vam veure alguna manifestació catòlica després de la massacre de Breivik a Noruega? Jo no en recordo cap”. L’activista recorda, a més, que la comunitat islàmica ja ha fet protestes contra el terrorisme després dels atemptats. L’última, una d’espontània ahir a la Rambla. I avui la Fundació Ibn Battuta n’ha convocat una altra a les 19 hores a la plaça Catalunya.

Karvala deixa clar que per evitar que la islamofòbia es dispari caldrà pedagogia des de l’administració i els mitjans de comunicació. “La seguretat no pot ser l’única resposta. S’ha de reconèixer que a Europa hi ha joves exclosos de la societat i que en una minoria dels casos això els porta a unes conclusions nefastes”. La millor resposta, afegeix, passa per “incidir en la integració i la cohesió social” i per combatre, des de la societat, el discurs de l’extrema dreta. El portaveu d’UCRF celebra l’“excel·lent” resposta ciutadana quan es va encerclar la manifestació feixista de l’endemà dels atemptats, en la qual només hi havia una vintena de participants. “Cal aïllar els feixismes”, diu Karvala. I amb ells, agressions islamòfobes com la del Baharu.