Cada poble amb la seva festa grossa

HEM TORNAT molt festers, a Mallorca, d’un temps ençà, i això m’agrada, molt, m’agrada. Si hi va haver un temps que les festes dels pobles o de les barriades de Ciutat pareixien haver envellit o agafat caspa i molts de joves feien els possibles per fugir-ne perquè els pares, parents i veïns no els controlassin o per no haver-se d’empassar l’avorriment que els produïen les cercaviles, les xeremies, els vestits típics i la banda municipal, la cosa ha canviat radicalment. Ahir tornàvem a comprovar la força i el poder d’atracció que ha agafat el Much que s’inventaren uns joves sineuers per fer la festa més grossa. Els joves són els qui participen en els moros i cristians, els qui es tiren garroves o clovelles d’ametlla, els qui toquen les xeremies, els qui glosen davant la multitud, els qui engreixen les colles de dimonis, i són joves també els cossiers que ballen. Així mateix, són els que, vestits amb texans i camiseta (enguany quasi sempre verda), moltes vegades descalços i d’altres amb sabatilles esportives, s’entreguen al ball de bot al bell mig de la plaça del poble, amb una naturalitat que fa goig de bon de veres. Si un poble va de festa, m’atrevesc a dir que té el futur assegurat, tot i que això sigui dir molt en els temps que corren. I si el poble que va de festa és jove, seguint el camí del futur que hem començat, fins i tot es pot dir que està doblement assegurat, perquè si no hi ha doblers (que no faltin), almanco hi haurà alegria per a un parell d’anys.