La població de la milana s'ha multiplicat per deu en 15 anys a les Balears

PalmaLa població de la milana a les Illes Balears ha superat el risc d'extinció i actualment la seva població a l'Arxipèlag s'ha recuperat i estabilitzat fins a nivells que situen l'espècie fora d'aquest risc. Fa 15 anys a les Illes només vivien 20 parelles d'aquest ocell i actualment, segons l'autora del Llibre Vermell dels Vertebrats de les Illes Balears, Carlota Viada, n'han comptabilitzades 200. Així en aquest període la població de la milana a les Illes Balears s'ha multiplicat per deu.

Segons han detallat a l'estudi, el tancament de l'abocador de Son Reus ha estat una de les claus que han permès la repoblació d'aquesta espècie a l'Arxipèlag i ha millorat molt la seva qualitat de vida. Les milanes s'han repartit per diferents zones de la Comunitat Autònoma, fet que ha permès un millor repartiment del territori i del menjar i els recursos necessaris per a la seva supervivència.

Un altre dels punts clau d'aquest estudi és la situació actual de les ratapinyades cavernícoles. Tot i que en els darrers anys la situació d'aquesta espècie a l'Arxipèlag ha millorat, actualment encara es troba en risc d'extinció i la seva situació és "preocupant". En aquest cas, la presència dels humans a les zones on viuen dificulta la reproducció de l'espècie i la baixa qualitat de vida manté en risc la seva supervivència a les Illes Balears.

A més de la milana, el llibre analitza el risc d'extinció de 175 vertebrats a partir de l’estat de conservació i les amenaces de les poblacions, a més de les actuacions fetes per a la seva protecció. Així mateix, per primera vegada s’hi incorpora el voltor lleonat (Gyps fulvus), ja que el rapinyaire arribà a Mallorca amb un temporal de vent el 2008 mentre migrava des de la Península cap al continent africà. De llavors ençà se n’establí una població a la serra de Tramuntana, on conviu amb el voltor negre.

Segons ha detallat el Govern balear a través d'un comunicat, aquesta edició s’emmarca dins les actuacions del projecte d’Actuacions de Recuperació d’Espècies Silvestres (ARES) contractat pel Govern a SEO/Birdlife. La informació s’estructura en fitxes que contenen el nom científic i comú de cada espècie, la categoria d’amenaça a les Illes Balears, mundial, estatal; característiques de la població, estat i problemes de conservació, a més d'actuacions fetes i propostes de preservació.