El dia que la Platja de Palma va deixar de mirar l’arena i va alçar els ulls al Sol

Palma“Ohhhh!” L’exclamació ha recorregut la Platja de Palma quan la Lluna ha acabat de tapar el sol. I després han arribat els aplaudiments. Per un moment, l'alcohol i el desenfrè han desaparegut d'aquest enclau del turisme de borratxera. Durant poc més d’un minut, més de 60.000 de persones (la majoria estrangers) han deixat de mirar la mar, l'arena les terrasses i les pantalles dels seus mòbils per concentrar tota l’atenció en un únic punt del cel: el sol. Aquestes persones han sortit de sota les pedres, perquè just mitja hora abans l'Ajuntament de Palma les havia xifrat en 30.000. Damunt l’horitzó de s’Arenal, el sol ha desaparegut darrere el disc negre de la Lluna i ha quedat reduït a un anell de llum blanca, una corona que ha il·luminat una costa que, de cop, ha semblat una altra. La foscor ha arribat en ple horabaixa i la platja ha reaccionat amb crits, aplaudiments i abraçades, com si acabàs de contemplar un espectacle que no es pogués repetir mai més. De fet, es produirà, però la gent que era aquí no el tornarà a veure.

La imatge ha estat especialment extraordinària pel lloc on ha passat. La Platja de Palma, acostumada a les multituds de l’estiu, al renou de les terrasses, als banyistes que entren i surten de la mar i al moviment constant del passeig, ha quedat convertida durant uns instants en un immens observatori a l’aire lliure. Les ulleres especials han desaparegut dels rostres perquè durant la totalitat ja no eren necessàries, els mòbils s’han aixecat per intentar capturar l’anell de llum i els telescopis han apuntat cap al cel. Els qui havien arribat hores abans per assegurar-se un bon lloc i els qui havien descobert l’eclipsi gairebé per casualitat han acabat fent exactament el mateix: mirar amunt.

Una jornada llarga i infernal

Per arribar a aquell moment, però, alguns han hagut de fer molta més feina que altres. La família Machaca ha arribat a s’Arenal preparada per aguantar una llarga espera sota el sol. Han duit cadires de càmping, menjar i galledes plenes de gel i, abans de pensar en l’eclipsi, han hagut de resoldre una qüestió molt més immediata: trobar ombra. Han localitzat un dels pocs arbres que quedaven a prop de l’arena i allà han plantat les cadires, han deixat les provisions i s’han disposat a passar l’horabaixa. Sabien que la calor seria intensa i que encara quedaven hores, però també sabien que abandonar aquell lloc podia significar perdre la posició que havien aconseguit. “No ens mourem d’aquí fins que deixi de fer aquesta calor”, han explicat sota l'arbre. Per a ells, l’espera formava part de l’experiència: era el primer eclipsi total que veurien en directe i no estaven disposats a deixar-lo escapar per unes hores de calor.

A pocs metres, la situació era completament diferent. En Lukas, en Niklas i en Maximilian, tres amics alemanys de 27, 23 i 30 anys, han arribat a la platja sense cap preparació especial i amb un programa molt més senzill: prendre el sol, banyar-se i beure cervesa. No han duit ulleres homologades, ni càmeres, ni telescopis i, sobretot, no han duit cap expectativa especial. De fet, ni tan sols sabien que aquella tarda hi havia un eclipsi. “Ens hem assabentat ara mateix per vosaltres, però la veritat és que no ens importa gaire; hem vengut aquí a desconnectar, a banyar-nos i a gaudir de la cervesa ben freda”, ha explicat en Lukas entre rialles mentre aixecava el polze. Els Machaca havien fet de l’eclipsi l’objectiu de tota l’horabaixa; els tres joves alemanys havien arribat a Mallorca sense saber que el Sol estava a punt de desaparèixer.

Entre aquestes dues maneres de viure la jornada, s’Arenal s’ha anat omplint i transformant. Famílies carregades amb cadires i neveres portàtils han compartit l'arena amb banyistes que han continuat fent vida normal, mentre els aficionats a l’astronomia han instal·lat telescopis i càmeres en punts des d’on tenir una bona visió del fenomen. La previsió de les autoritats era que fins a 70.000 persones poguessin arribar a concentrar-se a la zona, i la magnitud de l’afluència s’ha anat fent visible a mesura que avançava l’horabaixa. La platja, el passeig i els carrers dels voltants han anat rebent persones que cercaven un lloc des d’on contemplar el cel, en una concentració extraordinària en una de les zones més turístiques de Mallorca.

La multitud ha obligat també a reorganitzar l’espai sobre la marxa. Diverses parelles mallorquines que ja havien trobat lloc a la platja han hagut de moure’s ben enfadades a indicació de Protecció Civil, que anava col·locant barreres i delimitant espais perquè la carpa reservada a les autoritats pogués mantenir la visibilitat sobre l’horitzó. Els qui havien arribat amb temps per assegurar-se un bon lloc s’han trobat així que aquell tros d'arena que havien triat ja no era exactament seu: tocava recular, desplaçar-se uns metres i tornar a cercar el millor angle possible per veure l’eclipsi. Entre les tanques, les indicacions dels voluntaris i el moviment constant de persones, la logística de l’esdeveniment s’ha anat fent tan visible com l’expectació pel fenomen astronòmic.

Màxima expressió del capitalisme

La massificació també ha generat negoci. A primera línia, els restaurants han intentat aprofitar la concentració de gent amb begudes refrescants i tota mena d’ofertes, mentre els venedors ambulants han desplegat el seu gènere sobre l'arena. Enmig de les mercaderies habituals han aparegut fins i tot olles i estris de cuina, però hi ha hagut un producte que ha tengut un protagonisme especial: les ulleres per observar l’eclipsi. Qui no les havia comprades amb antelació ha hagut de cercar-les a darrera hora i, en alguns casos, pagar-les més cares. Si a les farmàcies costaven uns tres euros, a la venda informal han arribat a vendre’s pel doble. El sol i la lluna han fet de les seves i ha ajudat a crear un petit mercat a peu de platja, amb venedors que intentaven aprofitar cada minut abans que arribàs el moment més esperat. Ara bé, fins i tot així, a les 19.40 encara hi havia algun despistat que cercava protecció a la desesperada i demanaven a Protecció Civil on en podien trobar.

I el moment ha arribat després d’una espera que, per a alguns, s’ha fet llarga sota un sol implacable. Primer ha estat gairebé imperceptible: la llum ha començat a canviar, la calor ha afluixat i les ombres han adquirit una aparença estranya. Després, l’atenció de la gent s’ha anat concentrant cada vegada més en el cel. Les ulleres han sortit de les bosses, els mòbils han començat a apuntar cap amunt i els telescopis han quedat fixats en direcció al Sol. Les converses sobre les vacances, el menjar o la mar han anat desapareixent a poc a poc. Fins i tot els qui, com els tres amics alemanys, no havien vengut per veure l’eclipsi han acabat entrant en la dinàmica de la multitud. La Platja de Palma ja no esperava qualsevol cosa: esperava que la Lluna acabàs de tapar el Sol.

Quan ha arribat la totalitat, la transformació ha estat completa. El disc de la Lluna ha cobert el Sol i, al seu voltant, ha aparegut l’anell de llum que durant mesos havia estat l’objectiu de totes les mirades. La llum ha desaparegut gairebé de cop i la costa ha quedat sota una foscor inesperada, una mena de nit breu que ha arribat abans que el capvespre. Durant aquell minut i mig, els hotels, el passeig, la mar i la multitud han quedat sota una llum estranya. Els crits han donat pas als aplaudiments i moltes persones s’han abraçat mentre intentaven retenir amb els mòbils una imatge que probablement sabien que cap fotografia no podria reproduir exactament. Hi ha hagut qui ha rigut, qui ha cridat i qui simplement ha quedat en silenci mirant aquella corona blanca que envoltava la Lluna.

Durant uns segons, ha semblat que s’havia aturat tot. La gent ha mirat cap amunt, ha cridat, ha aplaudit i s’ha abraçat. Hi havia qui intentava fotografiar l’anell de llum i qui havia renunciat al mòbil perquè sabia que cap pantalla no podia reproduir exactament allò que tenia davant els ulls. L’eclipsi ha durat durat poc més d’un minut, però l’espera de tota l’horabaixa ha desembocat en un instant únic.

Però l’eclipsi ha estat tan breu com intens. Quan la Lluna ha començat a apartar-se del Sol, la llum ha tornat progressivament i, amb ella, la Platja de Palma ha recuperat el seu ritme habitual. Els mòbils han baixat, les ulleres han tornat a les motxilles i els telescopis han començat a desmuntar-se, mentre la gent revisava les fotografies i comentava encara amb sorpresa el que acabava de veure. També ha tornat a poc a poc la connexió a internet, que havia quedat col·lapsada per l’allau de persones concentrades a la zona. Les terrasses han recuperat el renou habitual, els banyistes han tornat a mirar cap a la mar i la platja ha començat a buidar-se lentament, desfent aquella enorme concentració humana que, durant uns minuts, havia deixat de mirar l’arena per mirar cap al Sol.

Els Machaca han tengut finalment la seva recompensa després de resistir la calor i esperar durant hores. Els tres amics alemanys, que havien arribat sense saber que aquell dia hi hauria un eclipsi, han acabat vivint-lo envoltats de milers de persones. Entre els uns i els altres, entre els qui havien planificat cada detall i els qui simplement havien anat a la platja, s’Arenal ha compartit durant uns instants una experiència que ha fet desaparèixer les diferències habituals entre residents i turistes. Tothom ha mirat el mateix cel, ha vist el mateix anell de llum i ha aplaudit el mateix instant.

Tornada a l'acohol

Després, la Platja de Palma ha tornat a ser la de sempre. Les terrasses han recuperat les converses, l'acohol ha guanyat protagonisme i el i els estrangers beguts han sortit de les seves 'coves' o han entrat al Megapark. Un minut i mig d'història enmig de l’agost i davant una multitud entregada. Per primera vegada en almenys 121 anys, s'’Arenal ha deixat de mirar la mar i l'arena per dirgir els ulls fixament cap al sol.