El Much acaba ingressat a l’hospital i eclipsa la llum rosa de la Mucada

SineuEl Much ha caigut. Maties Gàmez, qui interpretava per segon any la figura del Much de Reig, ha caigut dins el bar de Can Castell amb resultat de tres vèrtebres "un poc tocades". Això ha fet eclipsar, en part, una Mucada marcada per la crítica, durant el pregó, als problemes de la Mallorca turística.

Eren devers les 18.20 hores, ja celebrat l’Enqüentro a la plaça el Fossar, quan la notícia de què "el Much ha caigut" o que "s’enduen el Much a l’Hospital d’Inca" començava a circular entre aquells que van o són a Sineu per viure la festa. La resta, seguien a la seva. Segur que molts dels que eren a la plaça del Fossar de Sineu ni s’han assabentat de l’esclat del Much. I és que Maties Gàmez, ha caigut de damunt la barra del bar de Can Castell i ha hagut de ser traslladat a Inca amb ambulància. Des de l’organització han assenyalat allò tan mallorquí de "El Much està bé dins el que hagués pogut ésser".

Però més enllà de l’accident de l’horabaixa el matí la festa havia seguit el seu ritual. Trobada de mucaires, puig de Reig, jocs, aparició del Much i inici de la festa dins el poble amb l’aigua, el paperí, la música i el pregó.

El pregó

Sota el fil conductor i el lema d’aquesta edició, "Posem llum a la foscor" —en clara referència a la coincidència de la festa amb el fenomen de l’eclipsi solar—, el pregó de la Mucada d’enguany (el podeu llegir més avall) ha tornat a convertir el sus a la festa en un altaveu de crítica social, política i territorial. Enguany la pregonera era un sol, un sol encarnat per la glosadora de sa Pobla, Maria Magdalena Amengual. Un any més ha estat una satírica proclama festiva que no ha deixat cap tema d’actualitat per verd, connectant la disbauxa neofestiva amb les principals preocupacions que travessen el nucli urbà de Sineu, en concret, i la societat mallorquina, en general.

"He arribada abans d’hora / pels talls de les carreteres" deia al principi en al·lusió als talls prevists per aquest dimecres coincidint amb l’eclipsi. Però la poblera venia coenta "Les empreses estrangeres / mitja illa ja han venut, /però aquí les hem fotut! / Dimecres l’apocalipsi". A partir d’aquí, la proclama ha posat el focus en les anomenades "plagues" locals, fent referència directa a la polèmica a la macrogranja de gallines —un dels cavalls de batalla del poble en els darrers anys— i a la proliferació de vehicles de grans dimensions que col·lapsen la vila medieval. Com a alternativa, el pregó ha fet una crida a la mobilitat sostenible amb bicicleta o a peu, però també amb una clucada d’ull a l’ascens del Club Esportiu Sineu a tercera.

El camí vell Costitx, un vial públic tancat al trànsit per mans privades o l’accés a la terra i a la crisi de l’habitatge, on ha carregat durament contra l’especulació, el monocultiu turístic i plataformes com Airbnb, tot alertant de l’expulsió dels joves sineuers a causa de la gentrificació han estat altres de les proclames d’Amengual.

La reivindicació feminista ha estat un pilar central al discurs, amb un al·legat rotund contra la pèrdua de drets de les dones i la necessitat d’articular una resistència col·lectiva "cap home no ha d’eclipsar / pus mai més la nostra veu".

La proclama ha conclòs agraint la feina organitzativa de la Muchal Foundation i convidant la plaça a la disbauxa col·lectiva amb la recomanació humorística de dur "ulleres homologades" per protegir-se de l’eclipsi de festa que envaïa Sineu.

Després, mentre la festa seguia el seu guió establert per les peces musicals ha estat el torn de l‘arribada del Much i la seva intervenció micròfon en mà. La bèstia del puig ha baixat coneixent fil per randa la situació del poble i de l’illa que habita. Ha criticat aquells polítics que volen fer els mallorquins ciutadans de segona tot afegint que "per jo voltros sou de primera, sou una prioritat nacional". Ha remarcat com la festa, ultraconsolidada ja "és una part imprescindible de la identitat sineuera". Però també ha tengut temps de repartir estopa a aquells que critiquen la festa assegurant, amb un dard ben dirigit, que "la festa és de tots menys teva".

L’horabaixa

Amb els bars i restaurants de Sineu, i la contrada, estibats milers eren els que han posat peus davall taula per agafar forces per la festa de l’horabaixa. Una festa a la qual molts acudeixen com "l’autèntic Much". Puntuals a les sis de l’horabaixa i també amb la banda sonora com a guia s’ha celebrat l’Enqüentro donant joc a la Muca, Martina Fernández. Una troabda, la d’enguany que ha tengut com a convidada d’excepció a Madò Farta. D’aquí a Can Castell ha estat on l’ensurt ha arribat.

A les nou de la nit el New York, New York ha sonat trist, no sols pel fet de posar punt final a la festa. També posava punt final al bienni del Much i la Muca i Gàmez no l’ha pogut viure in situ.

La "buidada" de la vila, segons ha explicat el batle poc abans de les 22 hores, s’ha fet de manera molt controlada i escalonada, tant pel que fa al tren com en vehicles. Això ha fet que no s’hagin hagut de lamentar situacions com les viscudes fa uns anys amb autèntiques aglomeracions a les andanes del tren.

Finalment, i com ha dit Amengual en el pregó, la força de la festa resta en què com ja passava amb Gàmez i Fernández, a partir d’ara tots els candidats a Much i Muca ja sempre han viscut Sineu amb aquesta festa. No han vist una Mare de Déu d’Agost exclusivament de mudat i vino español. Així avui s’han donat a conèixer els noms del Much i la Muca del següent bienni, seràn Tonina Ramis Confit i Marc Martorell Dimoni.