Anar a peu per Palma: una cursa d'obstacles
Vianants Mallorca denuncia que els vehicles privats impedeixen el pas dels vianants pels carrers de Ciutat
Caminar per Palma, i també per molts de municipis de les Balears, s'ha convertit en una cursa d'obstacles. Els cotxes envaeixen les voreres fins a impedir-hi el pas dels ciutadans. Vianants Mallorca ha publicat fa uns dies un vídeo a Instagram que mostra les dificultats amb les quals es troba una mare amb un cotxet per passejar el seu fill pel seu barri, ubicat entorn del carrer d'Isidre Llaurador. Amb aquestes imatges, l'entitat denuncia que aquesta problemàtica "vergonyosa" es repeteix a altres barris i municipis i reclama que "sobren cotxes i falta planificació".
L'abús del vehicle privat és la principal causa d'aquesta problemàtica. "Sembla que els conductors tenen la llibertat de moure's i d'aparcar on els dona la gana i que hi ha una manca de visió sobre com han de ser els carrers perquè les persones s'hi desplacin en condicions", considera la membre de la plataforma Vianants Mallorca Sonia Jichi. Les Balears tenen aproximadament un vehicle per cadascun dels seus 1.231.768 habitants (cotxes, motos, furgonetes, etc.), una ràtio que arriba a 1,1 a Mallorca. Les institucions aposten per limitar-hi l’entrada dels vehicles de lloguer, però els experts reclamen més valentia: sense mesures que afectin els residents i, per tant, als vots que rebran els partits a les eleccions, no hi haurà un canvi vertader.
En un context en el qual les institucions públiques parlen sovint d'assolir un model de mobilitat sostenible, Jichi apunta que, per fer aquest canvi, "el vianant ha de ser el més respectat i s'ha de prioritzar el seu dret". En el mateix sentit, recorda que per fer-ho els vehicles no han de vulnerar el dret a la qualitat estancial de les persones i el transport públic ha de respondre a les necessitats dels usuaris. Per altra banda, afegeix que hi ha barriades i municipis que no disposen de les infraestructures adequades perquè els vianants es puguin desplaçar correctament i amb llibertat. "El carrer principal de Gènova no té voreres i la gent s'hi juga la vida sense ser-ne conscient", denuncia. En el mateix sentit, recorda que el dret a l'accessibilitat universal està recollit en la normativa estatal i apunta que els municipis haurien de garantir que la compleixen. Tot i que l'entitat no ha presentat una instància formal a l'Ajuntament, Jichi assegura que el Consistori palmesà té constància de la problemàtica. "Li ho hem dit per activa i per passiva", assegura.
Els cotxes creixen
Tot plegat s'hi afegeix que els aparcaments que hi ha pintats al carrer han tornat petits perquè les mides dels cotxes han crescut en els darrers anys. Aquesta realitat i la manca d'aparcament per tant d'ús del vehicle privat han provocat que fins i tot s'hagin pintat zones blaves, per part de l'Ajuntament de Palma, que permeten als vehicles ocupar part de la voravia de vianants (vegeu foto que il·lustra la notícia). A Santa Catalina, hi ha carrers sencers on els cotxes poden aparcar damunt la vorera, amb les marques blaves pròpies de les zones ORA que dibuixen clarament aquesta ocupació.
Segons dades de la Plataforma per les Emissions Zero que ha publicat IB3 TV, els cotxes creixen un centímetre d'ample cada dos anys, per la qual cosa ja no hi caben en les places d'aparcament de moltes finques, que es varen delimitar antigament i actualment envaeixen altres espais com les voreres o impedeixen maniobrar els vehicles dels veïns. Els vianants pateixen les conseqüències d'aquesta problemàtica diàriament, però Jichi posa el focus en els perfils que "estan totalment expulsats d'uns carrers hostils" que, a parer seu, són les persones amb mobilitat reduïda i amb problemes de visió, entre d'altres.