Societat 16/12/2021

Un pescador furtiu pot guanyar 3.000 euros al mes a les Balears i la multa li surt "a compte"

Set de cada deu llagostes que es venen als restaurants de Menorca a l'estiu provenen del mercat il·legal, segons un informe de la Fundació Marilles

3 min
Alguns furtius que fan pesca submarina venen les captures com a complement salarial i per arribar a final de mes.

PalmaSón pocs, potser només un centenar a les Balears, però el gran nombre de peixos que capturen il·legalment suposa una competència directa per als que s'hi dediquen professionalment i perjudica les poblacions d'algunes espècies molt preuades, com ara el cap-roig, l'anfós i el gall de Sant Pere, entre d'altres. Alguns furtius illencs que fan pesca submarina poden guanyar 3.000 euros al mes i la multa que poden rebre en cas de ser encalçats els surt "a compte", segons un informe de la Fundació Marilles , que aporta la fotografia més exhaustiva que mai s'ha tingut sobre un problema conegut i alhora silenciat com és la pesca i venda il·legal de peix.

"Hi ha port i molts de conflictes d'interessos", resumeix un vigilant costaner al document de Marilles. "Tothom ho sap, però ningú ho denuncia" és una frase molt estesa en els ports balears. Fins i tot quan s'obren expedients, moltes de les sancions (que oscil·len entre els 300 i els 30.000 euros) s'acaben arxivant per manca d'instructors en l'administració pública, segons la Fundació. "Els hem d'individualitzar i trobar la manera perquè els furtius no puguin comercialitzar peixos", ha reclamat el CEO de l'International Forum for Sustainable Underwater Activities (IFSUA), Libori Martínez, durant la presentació de l'estudi al Centre Flassaders de Palma aquest dijous. La "tolerància" envers el furtivisme per part d'alguns locals de restauració és un fet, segons l'anàlisi, en la qual s'indica que s'hi han documentat restaurants amb congeladors en edificis privats aferrats a l'establiment on es guarden les captures comprades il·legalment als pescadors. De fet, s'estima que set de cada deu llagostes que es venen als restaurants de Menorca a l'estiu provenen del mercat il·legal.

El modus operandi sol ser el següent: el furtiu surt a pescar i quan torna contacta amb els clients, amb els quals pacta un preu i fan el canvi. L'informe assegura que aquests pescadors accedeixen a reserves marines i fins i tot al Parc Nacional de Cabrera. El furtivisme s'intensifica a l'estiu, quan els restaurants de peix ubicats en els municipis més turístics són més visitats per gent amb alt poder adquisitiu. També se n'ha detectat la venda directa a particulars, especialment amb segones residències a Eivissa o que es troben en embarcacions fondejades.

Inspectors pesquers han explicat a l'estudi que els furtius tenen controlats els horaris de control de pesca i dels guardes de les reserves marines. Gairebé mai van tots sols i tenen amagatalls dins les barques per ocultar el peix, així com informadors als ports que els avisen si veuen inspectors. A més, la facilitat de poder llançar per la borda les captures il·legals quan s'hi acosten els inspectors incrementa la impunitat. A Cabrera s'han arribat a detectar "equips molt organitzats", segons Marilles.

La majoria de les fonts consultades per a l'estudi no saben posar una xifra exacta sobre les captures no declarades, perquè troben que fer-ho és agosarat. "És tan difícil de detectar que s'escapa del nostre control", diu una de les fonts a l'informe, però hi ha estimacions no publicades que calculen que les captures il·legals representen per a la flota de pescadors professionals entre un 30% i un 40% del total pescat. A l'informe també s'explica que alguns pescadors recreatius venen les captures com a complement salarial i per arribar a final de mes. A més, hi ha grups organitzats que venen els peixos il·legalment i utilitzen sistemes d'avís per evitar ser enxampats pels inspectors de pesca.

En la pesca professional d'arrossegament, les infraccions més comunes són per l'excés de potència dels motors i la captura en zones prohibides. Pel que fa a la pesca d'arts menors, l'estudi diu que se sospita que comercialitza el 50% de les captures de manera il·legal, perquè les xifres declarades "són molt inferiors" al que caldria esperar. Quant a la pesca recreativa, es calcula que captura entorn de 1.200 tones l'any, gairebé la meitat de la pesca declarada pels professionals. D'aquesta quantitat, es desconeix quanta acaba sent venuda en el mercat negre.

Conscienciar els consumidors

La Fundació Marilles proposa a l'informe dissenyar una campanya de conscienciació dels consumidors, tants dels residents com dels turistes, i la posada en marxa d'un sistema d'etiquetatge i certificació com el creat per la confraria de pescadors d'Eivissa sota la marca Peix Nostrum. Això permet etiquetar individualment peixos de gran volum, que són els més venuts il·legalment, per saber quins restaurants els venen de manera fraudulenta.

Una de les conclusions més "evidents" a les quals han arribat els autors de l'estudi i els actors implicats és que cal incrementar el personal i les inspeccions per part de l'Administració per augmentar la pressió i la lluita contra el furtivisme. L'anàlisi també considera que una plantilla d'inspectors desvinculada socialment de les Balears seria més eficaç per detectar i denunciar els infractors, així com elevar les multes i immobilitzar a port els vaixells infractors. En tot cas, es considera que cal fomentar un canvi social i cultural perquè aquesta activitat il·lícita no sigui tolerada per ningú.

stats