Societat 02/07/2021

Els perquès de la revolta dels confinats pel macrobrot

El focus mediàtic s’ha centrat en la conducta individual dels adolescents aïllats a l’hotel Palma Bellver, però quins factors socials han fet esclatar aquesta situació? En parlen els experts

4 min
Estudiants confinats a l'hotel Palma Bellver.

PalmaSegurament és la imatge que s’ha vist més hores a les televisions d’arreu de l’Estat aquesta setmana: al·lots i al·lotes als balcons de l’hotel Bellver, davant el port de Palma, reclamant que els “alliberin”, denunciant un “segrest” per part del Govern balear. El context és el que ja sabem: l’esclat del macrobrot més gran registrat durant la pandèmia a Espanya –amb més de 1.600 contagis i 11 comunitats afectades–, que va deixar 249 estudiants confinats a l’allotjament palmesà, o bé perquè eren positius o perquè eren contactes estrets. És el protocol que s’ha seguit durant el darrer any a les Illes: aïllar els infectats i tots aquells que han tingut contacte amb ells per tallar les cadenes de transmissió. Però aquesta vegada bona part dels estudiants considerats contactes estrets i les seves famílies s’hi varen oposar i fins i tot recorregueren contra la mesura a la justícia, que amb una interlocutòria més que polèmica els va donar la raó. Aquests dies, sovint s’ha posat el focus en la conducta dels adolescents, però què hi ha més enllà de la seva responsabilitat individual? Quins han estat els ingredients que han generat aquest brou de cultiu?

Turisme sense normes

La primera lògica que entra en joc és la turística, apunta el doctor en Antropologia social i professor del departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Alexandre Miquel. “La nostra economia turística consisteix que vingui molta gent de moltes procedències diferents en períodes breus i per passar-s’ho bé”, assenyala. I això implica “trencar qualsevol mena de control al lloc de destinació, perquè es genera la sensació que aquí es pot fer qualsevol cosa sense assumir-ne les responsabilitats”, continua. S’ha industrialitzat aquesta mena de turisme “potenciat per empreses que no són sotmeses a controls a causa del lliure mercat”, sosté la doctora en Sociologia, professora de la UIB i directora de l’Observatori Social de les Illes Balears, Maria Antònia Carbonero. 

Subratlla que aquests viatges són “un ritual de finalització de l’etapa adolescent i d’iniciació col·lectiva a la vida adulta que tots hem fet, però no amb grups tan grans i tan a l’abast per consumir massivament i en hores absolutament descontrolades”. Segons la sociòloga, no es tracta de mirar el comportament aïllat, sinó entendre que aquests joves “es troben dins una estructura social i s’hi mouen”. I aquesta construcció social –afirma– allarga l’etapa de l’adolescència i la sobreprotecció de les famílies. “No estan avesats a tenir responsabilitats perquè hi ha una prolongació sociodemogràfica de l’emancipació, no només de convivència o recursos, sinó també mental”, sosté Carbonero. Posa d’exemple el canvi generacional: fa un parell de dècades, molts joves de la seva edat segurament estarien fent feina i es tenien els fills molt abans.

Marta Huertas, vocal de Psicologia Educativa del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears, veu aquí una “crisi d’autoritat”. “En l’àmbit educatiu, abans solien donar suport a la posició del docent i ara és ben bé al contrari: molts professors temen la reacció dels progenitors”, planteja Huertas. I continua: “Aquests tipus de situacions posen de manifest una crisi d’autoritat que no només se centra en l’escola, també comporta un qüestionament de la mateixa administració i de les autoritats sanitàries”. 

És davant d’aquesta conjuntura que defensa la necessitat que les famílies “no desacreditin les autoritats davant els fills”. “Es pot ser crític, però s’ha de transmetre respecte a les persones que vetlen per la nostra seguretat. I si algú ha tingut una conducta inadequada, hi ha d’haver conseqüències. Ara bé, emfatitza que no s’ha de criminalitzar tota la joventut per una circumstància concreta. “Els joves no han estat més irresponsables que els adults durant la pandèmia i no es pot jutjar un sector tan gran per un grup”, sosté. Prova de la responsabilitat del col·lectiu és l’alta demanda de la vacunació que està havent-hi: més de 41.000 joves ja han demanat cita per immunitzar-se.

Per acabar, recorda que durant l’adolescència pràcticament tota la vida gira al voltant de les relacions socials i que les mesures necessàries que s’han pres per aturar el virus les han restringides molt, la qual cosa “ha provocat en gairebé el 90% de la població jove un increment de trastorns, com l’ansietat”.

Drets individuals vs. drets socials

Darrere els reclams de llibertat des de l’hotel de quatre estrelles, Alexandre Miquel hi veu dos factors més que hi influeixen. D’una banda, la defensa dels drets individuals per sobre dels socials. “Els pares demanen l’alliberament dels seus fills perquè reivindiquen un suposat dret individual, però creen un problema social importantíssim”, exposa. I es demana: “Què és més fonamental: tenir dret a no morir-me contagiat per una persona irresponsable o sortir d’un hotel on estàs per tenir un control de la pandèmia?”. I d’altra banda, l’antropòleg afirma que s’ha estès l’ús de conceptes com “llibertat” entesa de la manera més neoliberal: “Llibertat com a sinònim de fer el que em sembla és un discurs que té com a portaveu Isabel Ayuso, però que està funcionant i està assumint molta gent”, exposa.

El fet d’estar immersos en les comoditats de l’anomenat “primer món” també fa que es perdi perspectiva, argumenta Maria Antònia Carbonero. “Perquè estam entre cotons i es veu gravíssima una situació en què no hi ha la possibilitat de fer el que es vulgui, ni que sigui per un bé col·lectiu”, rebla. “Tota aquesta situació ha estat una lliçó increïble de com estam com a societat”, tanca.

stats