Societat 16/07/2020

"Quan vius pendent d'un desnonament, dorms malament i amagues les llàgrimes als teus fills"

Vuit de cada deu persones que han acudit a la PAH tenen mala salut mental per l'emergència habitacional

Germán Aranda Millán
3 min
La Sandra i la seva família han estat finalment reallotjats, després de 3 anys en procés de desnonament

BarcelonaEl seu cas té un final feliç, per ara, reallotjada en un apartament turístic per l'Ajuntament des de dues setmanes abans que comencés l'estat d'alarma i a l'espera que li concedeixin definitivament el seu pis d'emergència. Però Sandra Blasi sap que és "una afortunada". "Molts companys han hagut de passar el confinament en una pensió, cosa que és molt greu, se'm posa la pell de gallina", diu. De la mà de la PAH, ha trigat tres anys a aconseguir una alternativa al pis en què vivia sota l'amenaça del desnonament.

"La idea et persegueix cada dia dies i a totes hores. Dorms malament i t'has d'empassar moltes llàgrimes davant dels teus fills", explica la Sandra, que va deixar de pagar el lloguer després de decidir deixar la feina l'any 2017 per poder cuidar el petit dels seus tres fills, nascut un any abans amb una malaltia respiratòria i que estava "molt greu". Pagava 750 euros de lloguer. "Cobrava l'atur, però era o donar menjar als nens o pagar el lloguer", resumeix. "La meva filla gran em preguntava cada dia on marxàvem i per què marxàvem, que el nostra pis era molt maco", recorda.

"Sí que afecta la salut mental, i molt", defensa la Sandra sobre la situació de viure en un context d'emergència habitacional. De fet, vuit de cada deu persones que han acudit a la PAH tenen mala salut mental per la seva emergència habitacional, segons constata l'informe Emergència habitacional, pobresa energètica i salut, presentat aquest dijous per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, l'observatori DESC de drets humans, l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Enginyeria sense Fronteres i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). L'estudi es basa en 415 enquestes a nous casos que han recorregut a la PAH o a l'APE per estudiar els efectes de l'emergència habitacional en la seva vida.

Els problemes d'habitatge d'aquestes persones en situació d'emergència afecten més les dones (9 de cada 10) que els homes (8 de cada 10). La xifra és entre sis i set vegades pitjor que la mitjana de la població recollida a l'Enquesta de Salut Catalana del 2013, en la qual un 9,9% dels homes i un 15,4% de les dones de Catalunya reconeixien que la seva salut mental era dolenta. Com més inseguretats (habitacional, alimentària i energètica) té l'enquestat, més alta és la probabilitat que tingui la salut mental afectada. La salut física també és molt pitjor entre els enquestats de la PAH que en la mitjana catalana: un 40% dels homes i un 57% de les dones diuen tenir mala salut física, per un 14,9% dels homes i un 18,8% de les dones en el global català.

L'estudi també alerta que, com la Sandra, la majoria de persones que han acudit a aquestes plataformes són famílies amb menors (un 81%) i amb una alta incidència de famílies monoparentals, que representen el 28% de les que tenen menors.

Entre els enquestats, la majoria són persones sense feina, sumant les que reben subsidi (un 19%) i les que no tenen prestació (un 25%), però un 31% estan treballant amb contracte, situació que no garanteix poder pagar el lloguer d'un pis a Barcelona, on el preu mitjà del lloguer és de 1.005 euros, segons dades de la secretaria d'Habitatge de Barcelona, i on moltes persones cobren el salari mínim interprofessional, actualment de 950 euros.

Amb més de 500 persones a la llista de la taula d'emergència habitacional de Barcelona, la Sandra reconeix que, "amb la samarreta verda, tot va canviar" quan l'atenien als serveis socials. Es refereix a la samarreta de la PAH, plataforma a la qual va arribar a través d'un amic, i que li va servir per fer més pressió a les administracions. "És penós, però si vas sola et donen llargues i et fan menys cas", assegura. En el seu cas, li van concedir l'opció de viure en un apartament turístic provisionalment un dia abans del desnonament, "una sort rara", diu. "Hi puc estar fins al gener del 2021, però jo d'aquí no em moc fins que no em donin un pis de lloguer social", remata.

La Vosky, que va perdre la feina el 2012 –"era fixa, l'empresa va fer fallida"–, i amb això la capacitat d'afrontar el lloguer, plora d'emoció quan parla de la PAH. L'han ajudat a resistir més de sis ordres de desnonament en els últims anys. Una operació de genoll, que encara la té incapacitada, va fer impossible que trobés una feina nova. "La meva filla va haver de deixar d'estudiar un temps per treballar i que poguéssim menjar, ella també estava desesperada, no sabia què fer", explica. Després d'anys aguantant, finalment, la llei catalana 24/2015 que obliga els grans tenidors a oferir lloguers socials abans de desnonar va canviar la seva vida. "Abans pagava 650 euros i ara en pago 175", diu alleujada, conscient que el seu també és un altre final feliç.

stats