Patrimoni abandonat, capítol II

PalmaFÀBRICA

NOVA

Tancada des de fa dècades, amb parts dels seus quatre edificis en ruïna i amb tota la maquinària a dins en estat cada any menys recuperable, la Fàbrica Nova de Sóller consta en el catàleg dels 100 elements patrimoni industrial d’Espanya, on es pot llegir que de les antigues fàbriques tèxtils de Sóller, la Fàbrica Nova és l’única que no ha estat esbucada ni reutilitzada. El propietari, l’empresari Franz Krauss, va manifestar el 2013 la seva voluntat de donar-la a l’Ajuntament amb la condició que es convertís en un museu industrial. El gener de 2015, el Consistori aprovà començar els tràmits de modificació del PGOU. Així les coses, els llargs processos administratius i la necessitat de fer-hi una forta inversió tenen aturat el projecte museístic, i els edificis fabrils, a més dels béns mobles, es perden.

ASSISTÈNCIA PALMESANA

Té una història més sentimental a conservar que no patrimonial. L’Assistència Palmesana (al carrer de Ramon Llull de Palma, cantonada amb el Pes de la Palla), un vell teatre propietat de l’associació ciutadana, està inactiu de fa dècades. Amb bigues apuntalades, la propietat assegurava fa dos anys que, si no es prenien mesures de conservació i rehabilitació, era perquè no disposaven dels doblers per fer-ho, atès que la seva intenció seria recuperar-lo amb l’objectiu que continuàs com el teatre que fou. Fundada el 1854 com a associació cultural i d’oci, l’Assistència Palmesana sempre va promoure i allotjar activitats relacionades amb el teatre i el cinema. El deteriorament que ha patit aconsella que s’hi prenguin mesures, a més de decisions respecte del futur de l’edifici. Alguns actors demanaren que es recuperàs com a teatre.

ESGLÉSIA SEMINARI VELL

L’església neogòtica del Seminari Vell de Palma actualment no està disponible per al culte. El seu precari estat de conservació requereix intervencions importants, però no sembla que de moment hi hagi un projecte de restauració destinat a la conservació i possibilitat d’accés. Construïda durant la segona meitat del segle XIX, la façana principal té un pòrtic de tres arcs ogivals i coberta amb volta de creueria, i presideix el portal major una imatge de sant Pere, obra de l’escultor Lluís Font i Martorell. A l’interior, les arcades apuntalades donen pas a les capelles, i el retaule major també dedicat a sant Pere és obra de Guillem Galmés.

EDIFICI DE

GESA

La ubicació de l’edifici de Gesa, les seves dimensions i el fet de trobar-se en una extensió sense cap altra construcció dóna especial visibilitat al deteriorament que pateix. Encara que la protecció com a Bé Catalogat pel Consell fos molt discutida, només per fer part d’aquest catàleg, Cort té l’obligació de conservar l’obra de l’arquitecte Josep Ferragut. Tancat i abandonat des que la companyia elèctrica canvià de seu i amb un llarg litigi amb Núñez i Navarro, des de fora es poden veure els vidres romputs, s’hi han pintat enormes grafits i l’interior ha sofert greus actes de vandalisme. Cort ha manifestat la voluntat de donar-hi un ús cultural i tecnològic, però de moment no hi ha un projecte que ho concreti, ni partida pressupostària per fer-ho viable.

GRAFITS DE SON BOTER

Els tècnics de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca ja s’han reunit amb el nou director de la Fundació Pilar i Joan Miró per abordar el problema d’humitats que pateix la casa de Son Boter i que posa en greu perill els grafits que pintà Joan Miró a les parets, la majoria com a esbossos per a les seves escultures. L’anterior directora de la FPJM, Elvira Cámara, qualificà els grafits de Son Boter com “un patrimoni únic”, i l’exregidor de Cultura i president de la Miró, Fernando Gilet, assegurà que l’entitat és “molt conscient de la gravetat de la situació” i que, “com a patrimoni exclusiu, és imprescindible la implicació de totes les administracions de les Illes Balears, a més de l’Estat”. En els darrers anys, el mal s’ha agreujat en certes zones, per les pluges i pel mal estat de les parets. Els grafits pateixen greus exfoliacions i despreniment de la calç on estan pintats. Son Boter és BIC, i els tècnics de Patrimoni aconsellen una rehabilitació integral de la casa com a única via per garantir la pervivència dels grafits.

CASTELL DE BELLVER

El cas de Bellver és un dels que serveixen per constatar que quan hi ha hagut doblers per invertir no sempre s’han fet intervencions respectuoses. La singularitat arquitectònica (es començà a construir el 1300), la història i l’estratègica ubicació aconsellen, per al que és un dels BIC més rellevants de les Illes, una conservació impecable i unes restauracions i intervencions d’allò més acurades. Si bé dins el castell l’arquitecte Elías Torres féu un paviment meravellós, abans d’entrar ens topam amb un sòl de ciment estampat inapropiat fins i tot per a l’aparcament d’un comerç. També són inadequats els materials i la ubicació de la rampa per a persones amb minusvalidesa i el centre d’interpretació, els quals contaminen el disseny original de l’edifici. I això que fa uns anys s’aturà un passeig perimetral que era un despropòsit. Ara té greus problemes estructurals, cosa que fa que part de la murada perimetral estigui apuntalada. Requereix intervenció urgent. Cort té assignada una partida dels pressuposts.

MOLINS DEL JONQUET

La declaració com a BIC del conjunt històric del Jonquet inclou els molins fariners com un dels seus elements més característics i de més visibilitat a la façana marítima de Palma. Actualment se’n conserven 5 dels 7 que hi havia. Dos d’aquests molins són de propietat privada i estan abandonats fa dècades. El 2014, Cort va retirar-ne tones de fems, però no es plantejà la restauració perquè correspon als propietaris. Hi ha risc d’esbucament, se n’ha avisat reiteradament la propietat, però no n’han fet cas. Cal recordar que el 1975, el molí d’en Moll hagué de ser esbucat després de ser declarat en ruïna i el Jonquet el perdé per sempre.

MONESTIR DE BELLPUIG

Des del 1999 és propietat del Consell de Mallorca i des del 2014 és BIC en la categoria de monuments. El monestir de Santa Maria de Bellpuig, a Artà, és un conjunt patrimonial que fou donat al Consell per la família Truyols Rovira, i la institució insular es comprometé a la conservació. Tot i que s’hi han fet algunes intervencions d’urgència i fins i tot es féu un concurs per a una intervenció integral que permetés obrir al públic un bé patrimonial d’aquesta categoria, de moment continua tancat i ara el Consell vol que l’Ajuntament d’Artà s’involucri en la definició del projecte.

TORRES DE DEFENSA

A començaments del mes d’abril, el Consell de Mallorca, a través del conseller insular de Cultura, Francesc Miralles, manifestà la voluntat d’actuar amb urgència en la conservació i restauració de les torres de defensa que hi ha arreu de l’illa. Totes aquestes torres són Béns d’Interès Cultural (BIC), la màxima protecció que atorga el Consell, però la immensa majoria es troben en un estat lamentable, fins al punt que els experts alerten que si no s’hi actua amb celeritat, en deu anys se’n poden perdre fins a la meitat. De moment, s’ha assignat una partida pressupostària de prop de mig milió d’euros per començar els treballs que evitin més deteriorament i se’n garanteixi la conservació. Així es declarà des de la Direcció Insular de Patrimoni Històric, que treballa en un pla que finalitzaria el 2019.

BARRIADES QUE

ES DESVIRTUEN

En els darrers anys, algunes de les barriades amb un caràcter més singular de Palma pateixen un procés de transformació accelerat que provoca que el seu teixit urbà s’estigui desvirtuant de manera preocupant. Dos dels casos més flagrants són els dels barris de Santa Catalina i del Molinar, que a més a més són les barriades a les quals més han pujat el preu de compravenda dels immobles. Si bé alguns dels nous propietaris de les cases de Santa Catalina i el Molinar s’han preocupat de restaurar conservant la tipologia del barri, molts dels edificis estan canviant, com també els negocis i les terrasses dels bars, amb una sobreocupació que preocupa els experts en patrimoni de Ciutat. En general, es retreu la manca d’unes estratègies globals, plans especials que tinguin en compte la natural transformació d’una barriada amb la protecció d’un teixit urbà, d’unes tipologies i d’un caràcter com a barri que fan singulars aquestes zones de la ciutat i que per això mateix resulten atractives i prenen valor.