Palma sol·licita als tribunals el desallotjament dels 80 residents de l'antiga presó
La Junta de govern ha aprovat aquest pas nou per recuperar la possessió de l'immoble que va arribar a estar habitat per més de 200 persones
PalmaL'Ajuntament de Palma sol·licitarà als tribunals que s'executi el desallotjament forçós de les darreres 80 persones que resideixen a l'antiga presó, després de desestimar les al·legacions presentades. Així ho ha confirmat la portaveu i regidora d'Hisenda, Contractació i Patrimoni de l'Ajuntament de Palma, Mercedes Celeste, a la roda de premsa posterior a la Junta de govern, en què s'ha aprovat aquest pas nou per recuperar la possessió de l'immoble que va arribar a estar habitat per més de 200 persones.
Es tracta d'un procés que es va iniciar el febrer d'aquest any, arran d'uns informes tècnics que alertaven del "perill existent" per a les persones que hi residien i era una situació que "afectava" la convivència veïnal.
Després de censar unes 206 persones, se'ls va notificar l'inici d'aquestes actuacions i els terminis per presentar-hi al·legacions. Un cop esgotada aquesta via i després dels cinc dies hàbils que va atorgar el Consistori per abandonar voluntàriament l'immoble, s'ha acordat elevar l'expedient als jutjats per disposar de l'ordre de desallotjament corresponent.
Durant aquests mesos, Celeste ha afirmat que han ofert una atenció "permanent" en donar acompanyament a "totes les persones" residents a la presó, tot i que ha advertit que l'accés a aquests recursos és "voluntari".
D'aquesta manera, ha detallat que 45 persones han estat derivades a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) per acudir a centres d'acolliment temporal i programes d'inserció sociolaboral. En altres casos, ha remarcat que també hi ha hagut persones que han abandonat l'antiga presó per anar-se'n a la Península, incorporar-se al mercat laboral o han estat recloses a centres penitenciaris.
La representant local ha sostingut que "la majoria" de les persones que encara hi queden "no compleixen els requisits" per ser ateses pels serveis municipals o bé perquè no estan empadronades a Palma, o bé perquè estan en situació administrativa irregular.
Demanada pel temps de què podrien disposar aquestes persones abans de tenir la resolució judicial, ha mantingut que "no poden preveure" els temps i forma de la justícia. Així i tot, ha destacat que al Consistori estan "oberts" per continuar amb la feina d'acompanyament.
Sobre quants dels darrers habitants compleixen el perfil per acollir-se al procés de regularització extraordinària de migrants i per tant podrien accedir en un futur a altres recursos, el Consistori no n'ha ofert una xifra concreta, però ha atribuït al govern estatal que si se n'hagués "preocupat", els podrien haver assistit. Així i tot, ha puntualitzat que Serveis Socials ha estat "en contacte" amb ells.
Tot i això, la regidora ha recalcat que el Consistori assumeix "tot l'impacte social i econòmic" d'aquest operatiu, cosa que, a la seva manera de veure, "excedeix" les competències locals, per la qual cosa ha criticat que hi hagi hagut "implicació zero" per part del govern estatal.
Alhora, ha remarcat que s'ha mantingut en contacte amb altres entitats per explorar diferents solucions i es va enviar una carta al Bisbat de Mallorca per plantejar-li que, si disposa de recursos per allotjar aquestes persones, els posi a disposició de l'Ajuntament de manera "immediata".