Cort respon al Bisbat dos mesos més tard: "Podeu acollir els residents de l’antiga presó de Palma"
La resposta arriba poques hores després que el bisbe de Mallorca denunciàs que l'Ajuntament de Palma els ignorava
PalmaLa queixa del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, qui ha denunciat que l'Ajuntament de Palma ignorava la proposta d'acollir persones desallotjades de l'antiga presó de Palma, ha donat els seus fruits. Poques hores després que la notícia es fes pública, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha enviat una carta al Bisbat demanant-los que habilitin "tots els recursos que tingueu per allotjar els residents de l’antiga presó de Palma".
"Si el Bisbat de Mallorca disposa d'allotjament, que l'habiliti demà mateix per a les persones que encara són a l'antiga presó", ha manifestat el primer tinent d'alcalde, Javier Bonet, segons ha traslladat l'Ajuntament en una nota de premsa. En aquesta nota de premsa, però, Cort no explica per què no ha respost a la petició durant els darrers dos mesos, quan ja s'havia fet l'oferiment i els residents a l'antiga presó exigien solucions d'habitatge.
L’Ajuntament de Palma ha informat, en la nota de premsa, que enviarà al jutjat l’expedient per executar el desallotjament forçós de l’antiga presó després que aquest dijous hagi finalitzat el termini de cinc dies hàbils concedit per abandonar voluntàriament el recinte. Cort ha recordat que va notificar el desallotjament a 101 persones, mentre que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar la notificació corresponent a 107 persones més incloses en l’expedient que no varen poder ser localitzades.
Segons ha informat el Consistori, des de l’inici del procediment de recuperació de l’antiga presó, prop d’un centenar de persones han abandonat voluntàriament l’espai. Tot i això, Cort calcula que actualment hi ha aproximadament unes 100 persones que habitualment entren i surten del recinte.
L’Ajuntament ha remarcat que, durant tot el procés, els serveis municipals han continuat oferint atenció i recursos socials als ocupants, en coordinació amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). Com a resultat d’aquesta feina, 45 persones han estat derivades a diversos recursos de l’IMAS, entre els quals hi ha centres d’acollida temporal i programes d’inserció social i laboral.
En paral·lel, el Bisbat de Mallorca havia posat el març passat diferents espais i recursos a disposició de les institucions per oferir allotjament temporal a les persones desallotjades. Aquest mateix dijous, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha assegurat en una trobada amb els mitjans que encara no havien rebut cap resposta de l’Ajuntament sobre aquesta proposta. Hores després, però, Cort ha informat que havia traslladat una carta al Bisbat perquè habiliti aquests recursos d’acollida.
Taltavull adverteix Trump i Netanyahu: "Alerta de fer servir la paraula de Déu per a interessos propis"
El bisbe de Mallorca ha criticat els discursos que “fan servir la paraula de Déu per als seus interessos” i ha demanat prudència davant els intents d’instrumentalitzar l’Església amb finalitats polítiques.
“L'Església no predica ideologia, no dona un pensament polític. Compte amb els que sí que tenen aquest interès polític i que volen utilitzar l’Església per als seus interessos”, ha reflexionat Taltavull en una trobada amb els mitjans de comunicació en el marc de la Jornada Mundial de les comunicacions socials.
En aquest sentit, el prelat ha citat com a exemples el president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. En relació amb el primer, ha afirmat: “Trump fa resar els seus. Si resen per guanyar la guerra, això no és una pregària neta. No és cristianisme això”.
Taltavull també ha subratllat que l’Església no adopta posicionaments polítics, per exemple en qüestions com l’acollida de persones migrants. En aquest cas, ha defensat aquesta posició perquè, segons ha dit, respon a “seguir l’Evangeli”.
Els joves, cada vegada més creients
El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha explicat que el Bisbat ha detectat un augment progressiu de joves creients. “Hi ha hagut una pujada important entre les persones joves que connecten amb el cristianisme”, ha apuntat.
Segons ha detallat, es tracta d’un fenomen que considera “difícil de definir” i que, en part, estaria vinculat al ressorgiment de grups de joves que, en alguns casos, són “molt independents” de l’Església.