Barcelona

Berta Güell: "Els pakistanesos es deixen molts diners entre ells per obrir comerços"

Investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions

La investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions Berta Güell
10/03/2025
4 min

BarcelonaBerta Güell (Barcelona, 1984) és investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions i ha estudiat a fons la comunitat pakistanesa a Barcelona. La seva tesi doctoral analitza l’estructura i les dinàmiques dels negocis que regenten.

Quan van començar a arribar els pakistanesos a Barcelona?

— Els primers arriben a mitjans dels anys 70. Als 80 hi ha una segona arribada, però la forta és a partir del 2000, quan l’economia espanyola creix moltíssim i hi ha molta necessitat de mà d’obra.

I per què a Barcelona?

— Hi ha diversos factors. D'una banda, hi ha la necessitat de mà d'obra estrangera. De l'altra, les polítiques migratòries d'altres països comencen a ser molt més dures en comparació amb Espanya. Al final s'estableixen allà on la comunitat ja és forta perquè això els ajuda en el procés d’integració i a l'hora de buscar feina i habitatge.

Quin seria el retrat robot del pakistanès que arriba a Barcelona?

— El perfil més clàssic és el d'un home d'uns 30 anys, que ve del Panjab, de dos districtes bastant rurals que són Gujrat i Mandi Bahauddin. Normalment venen sols, més endavant es casen amb una dona al Pakistan i es reagrupen a la ciutat.

Aquest perfil ha canviat amb el temps?

— Ha canviat en el sentit que fins fa poc ha estat una comunitat molt masculinitzada. A poc a poc s'han anat feminitzant els fluxos perquè cada cop el nombre de famílies i de dones reagrupades amb fills ha augmentat. Això ha fet que la proporció d’infants, joves i adolescents també s’hagi eixamplat moltíssim.

Per tant, ja hi ha una generació nascuda aquí. Això en facilitat la integració?

— Sí, això passa amb tots els col·lectius. En general, amb la immigració, els que han nascut aquí o han arribat de molt petits són perfils més biculturals que estan una mica sempre entre dues aigües: entre la cultura del país d'origen i la cultura d'aquí.

És més difícil que els pakistanesos de primera generació s’obrin?

— Depèn. És cert que la comunitat pakistanesa té unes lògiques una mica endogàmiques i unes xarxes de solidaritat i de reciprocitat molt fortes. La família és l'eix principal que l'estructura. Quan venen aquí, però, hi ha canvis importants. Allà molts viuen amb la família extensa i aquí moltes vegades no poden mantenir aquesta estructura. Això, per exemple, té un impacte en les dones.

Què vol dir?

— Algunes d'aquestes dones tenien una vida més independent quan estaven al Pakistan, perquè tenien tota l'ajuda de la família extensa i d'altres dones. I quan arriben aquí passen a ser molt més responsables de les tasques domèstiques i de les cures. Sovint es diu que aquestes dones no s'integren, que estan sempre a casa cuidant els fills i no fan res més, i a vegades cal entendre que el procés migratori implica canvis en l'àmbit d'estructura familiar i que això té conseqüències en les seves vides.

Les seves filles també acaben lligades a les feines de casa?

— En general, hi ha un canvi substancial en el patró que tenen les noies que han nascut aquí o han arribat de petites respecte al de les mares. El més habitual és que s’incorporin a la societat de recepció com a catalanes que són. Però encara no hi ha un gruix gaire gran de persones nascudes aquí i s’ha de veure una mica en termes quantitatius com anirà la cosa.

Hem vist casos de matrimonis forçats. Són habituals?

— Cal distingir els matrimonis pactats i els forçats. Hi ha una zona grisa, però els pactats són una tradició molt habitual de la cultura pakistanesa, en què els pares i les mares busquen possibles parelles per als seus fills, però aquests tenen dret a rebutjar propostes i a dir que no. En els forçats no hi ha aquest consentiment i són una forma de violència de gènere. D’aquests n’hi ha casos, però són una minoria.

La investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions Berta Güell

Associem els pakistanesos amb les botigues d’alimentació. Per què opten per aquest negoci?

— Els primers que n’obren necessiten treballadors. I aquests aprenen l’ofici i, quan tenen estabilitat i uns certs diners, volen obrir el seu propi negoci. I què obriran? Doncs el que coneixen i el que han après. Hi ha la tendència a l'especialització comercial. Una cosa a tenir en compte és que entre la comunitat circulen tres factors bàsics per obrir un negoci: informació, mà d'obra i diners.

D'on surten aquests diners?

— Hi ha moltes xarxes d'ajuda mútua i es deixen molt els diners entre ells. Tenen molta més facilitat d'aconseguir crèdits que altres col·lectius.

Molts cops les seves feines impliquen jornades laborals molt llargues.

— És una tradició molt pròpia de l'immigrant, que està disposat a treballar moltes més hores perquè necessita millorar la qualitat de vida i generar més ingressos per a tota la família.

Les inspeccions han fet aflorar alguns casos d’infrahabitatges, com treballadors dormint a la rebotiga.

— Crec que s’ha de distingir entre el fet que normalment perceben salaris baixos, que treballen moltes hores o fins i tot que hi pugui haver un punt d’economia informal, i casos més minoritaris d’explotació laboral o tràfic de persones. També s’ha de distingir entre el que té una petita botiga i el gran empresari que té moltes franquícies i treballadors. La gran majoria tenen un negoci o dos. Els que tenen molts supermercats són una minoria.

S’impliquen en associacions o xarxes comercials?

— Això també és una cosa que es retreu molt als immigrants. Que no s'associen, que no s'impliquen... I aquí jo crec que sempre hi ha d'haver un esforç bidireccional. D’una banda, hi ha desconeixement de què és una associació de comerciants i quins beneficis els aporta. I de l’altra, dintre d'algunes associacions de comerciants encara hi ha reticències cap a aquestes noves formes de comerç immigrant que entenen que no s'ajusten als cànons de qualitat o estètics d'aquí.

També han entrat amb força en el sector del taxi.

— És el mateix mecanisme que amb els súpers. Si uns comencen a ficar-se en el món del taxi i veuen que és un negoci que els pot anar bé, la resta també hi van. És una comunitat que està tan ben organitzada internament i que està tan connectada que pot arrossegar molta gent.

stats