Els pagesos de les Balears, conscienciats amb el canvi climàtic
Les sol·licituds de les subvencions de pràctiques respectuoses amb el medi ambient augmenten des de fa anys
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va assegurar aquest dimecres, durant la presentació del balanç dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) de 2024, que el sector primari de les Balears està “més conscienciat amb el canvi climàtic”. Segons va dir, els pagesos pateixen cada vegada més els efectes d'aquesta crisi i apliquen pràctiques respectuoses amb el medi ambient per pal·liar-la. Per implantar aquestes pràctiques voluntàriament —anomenades eecorrègims—, els pagesos poden rebre ajuts econòmics de la PAC de la Unió Europea. De fet, a les Balears hi ha hagut un augment de les sol·licituds per a la PAC 2025 respecte de l’any passat. Concretament, les cobertes vegatals espontànies o sembrades han crescut un 12% respecte del 2023. En la sega, l'increment ha estat del 7,7%, i en els espais de biodiversitat, del 7,6%. Aquest augment s'associa a l'increment dels ajuts per al 2024.
Els pagesos de les Balears varen rebre 36,5 milions d'euros en ajudes l’any passat, 900.000 euros més que el 2023. El conseller va assegurar que aquestes subvencions “compensen els sobrecostos de fer aquestes pràctiques”. Per la seva banda, el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià, exposa que una bona part de les pràctiques agràries de les Illes “es varen millorar amb el compromís amb les administracions d’incloure els ecorrègims a la PAC”. Tot i això, apunta que d’altres "es varen haver de canviar simplement perquè anteriorment no havien funcionat”.
Pel que fa a les ajudes de la PAC destinades a subvencionar l’aplicació de les pràctiques respectuoses amb el medi ambient, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, va destacar els 2,55 milions d’euros dedicats a la rotació de cultius amb espècies millorants. També va esmentar els 1,78 milions d’euros destinats al pasturatge extensiu, entre altres mesures.
Simonet va vincular l’increment dels ajuts als ecorrègims amb el creixement de l’agricultura ecològica. El 2024, l'agricultura ecològica a les Balears va guanyar 3.696 hectàrees, fins a arribar a un total de 50.541 inscrites al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), i va sumar 43 operadors nous, fins a un total de 1.301.
Altres subvencions
A més, d’aquests ajuts, també hi ha les subvencions agroambientals i compensatòries, incloses dins el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) que es poden sol·licitar conjuntament amb la PAC. Pel que fa a les agroambientals, el 2024 es varen abonar 9,08 milions d'euros, 3,4 més que el 2023.
El gerent del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), Joan Coll, va explicar que aquests ajuts inclouen actuacions relacionades amb agricultura ecològica, ramaderia ecològica, producció integrada, lluita biològica, erosió genètica, ús d’aigües regenerades, races autòctones, solarització i biosolarització, trampeig massiu, confusió sexual i benestar animal.