Què fan pagar d’una claveguera davant Marivent

PalmaFa uns dies, a l’audiència anual que el rei d’Espanya dedica als càrrecs polítics de les Balears, la presidenta Marga Prohens va departir amb Felip VI sobre el problema de l’excés de població a les Balears. El missatge, com subtilment va captar Maria Llull a la seva crònica a l’ARA Balears, va ser contradictori amb el del president del Parlament (i ara també de Vox Balears, cosa molt més important per a ell), Gabriel Le Senne, que va compartir amb el monarca la seva preocupació per la taxa reproductiva de la ciutadania: la troba tan baixa que, segons la ment preclara del líder ultradretà, els mallorquins aviat estarem abocats a l’extinció. Carai. (Nota: Le Senne parla dels ‘mallorquins’ i prou, perquè desconeix l’existència dels menorquins, eivissencs i formenterers. Tampoc sap que el Parlament que ell presideix representa tota aquesta gent, ell es pensa que és un teatrí de províncies que cal consagrar a la unitat d’Espanya).

En resum, Prohens es va queixar al rei de tenir massa gent, i Le Senne, de tenir-ne massa poca. Com si fossin personatges en una escena descartada de la novel·la Mort de dama, de Llorenç Villalonga, Felip VI va somriure per igual a tots dos, perquè tampoc sabia de què li parlaven i, sobretot, perquè li importava un rave. El problema de la població és també el problema de l’habitatge, i aquesta és una qüestió que la família reial, els sempre distingits Borbons, té resolta de fa estona. Tan resolta que, per posar un exemple, si les filles del rei Felip i la reina Letícia (que sempre gaudeix més que ningú les estades a Mallorca), és a dir la princesa Elionor i la infanta Sofia, s’han de treure el Batxillerat, doncs s’instal·len en un dels extremadament luxosos apartaments on s’allotgen els estudiants de l’exclusiu UWC Atlantic College, un centre privat britànic de referència per a l’elit internacional. Deixant de banda que les filles del cap d’estat (una d’elles, destinada a convertir-se també en cap d’estat, no precisament com a resultat d’unes eleccions) haurien d’estudiar en universitats públiques del seu país, el més graciós és que els mitjans aduladors de la casa reial (quasi tots) destaquin que la despesa dels estudis de la princesa i la infanta és pagada dels doblers de Felip i Letícia, com si haguessin fet hores extra i haguessin estalviat pels estudis de les nines. Òbviament, tota la despesa de la casa reial espanyola surt dels doblers dels contribuents, i per tant de les nostres butxaques. També la del padrí, el rei emèrit, que fa anys que s’allotja a Abu Dhabi en una mansió de luxe, amb un cost (estimat, no hi ha transparència) d’uns tres milions d’euros anuals.

La residència d’estiu

Els Borbons tampoc han hagut de passar pena per la seva residència d’estiu: la Corona espanyola es va fer Marivent seu amb aquesta finalitat, passant per damunt de les voluntats expressades per l’artista Joan de Saridakis i després per la seva vídua, Annunziata Marconi, de llegar l’edifici a les autoritats mallorquines perquè hi fessin un centre cultural obert a la ciutadania. Podem dir que la família reial espanyola són inquiocupes de Marivent, per fer servir una paraula horrorosa que agrada molt a la presidenta Prohens i al seu executiu. No s’ha fet lloguer turístic a Marivent, però sí que hi han passat molts d’il·lustres convidats, que hi han lligat reconegudes transaccions comercials que van des de la històrica urbanització Los Almendros fins a l’institut Nóos.

La sensibilitat del rei d’Espanya i de la presidenta Prohens per als problemes de població de les Balears són simètrics amb la ironia de la foto d’Isaac Buj que ha causat aquest article. Una claveguera (la tapadora d’una claveguera) s’ofereix a un preu de lloguer de 870 euros al mes, i és una ganga: l’etiqueta especifica que es tracta de lloguer subvencionat per a residents, gràcies al Govern balear i la seva Llei d’obtenció de sòl, o llei d’especulació total. Només hi hauria una cosa que s’hauria d’aclarir, i és on està situada exactament la claveguera: no pot valdre el mateix el lloguer d’una claveguera de Jaume III que el d’una que estigui a la Soledat, posem per cas. I ja no diguem si pel que sigui estigués a la zona de Marivent. Podria pagar-se aquesta claveguera l’immigrant que ve aquí a intentar fer feina al sector turístic sense qualificació i amb un salari rebentat? No és un excés de població: és un excés d’explotació de l’illa i de les persones que hi viuen, el que causa la saturació. Ho saben les rates de les clavegueres.u