Paco Quiñonero: “El mar és com l’òpera: si el proves i t’agrada, no el deixaràs mai”

La setmana vinent Barcelona acollirà una prova de les Extreme Sailing Series, un dels circuits de vela més exigents i espectaculars del món. Lluny dels focus, però ben a prop de les embarcacions, hi haurà Paco Quiñonero, que en els últims deu anys ha fet d’àrbitre en competicions tan importants com la Copa Amèrica.

D’on et ve l’afició per navegar?

Vaig començar a navegar de petit, a Platja d’Aro. El meu pare em va transmetre la passió pel mar. Ell era capità de la marina mercant, tot i que mai va exercir. En aquella època t’embarcaves i havies d’estar fora de casa sis mesos, i la meva mare es veu que li va dir: “Però tu on vas?”

No t’has dedicat a competir, sinó a fer d’àrbitre. Per què?

M’ho pregunten molts cops i la resposta és senzilla: m’encanta navegar, però competint mai hauria arribat al nivell de regates on estic arbitrant ara. Parlem dels millors navegants del món i fan coses increïbles amb els barcos... Em queda molt lluny.

Què fa exactament un àrbitre de vela?

Quan algun barco protesta perquè creu que un altre no ha complert les normes, l’àrbitre ha de decidir en aquell moment qui té raó. Les infraccions sempre fan referència a la distància entre embarcacions. Tradicionalment les competicions de vela no tenien àrbitres; quan un barco no respectava el dret de pas, era ell mateix el que s’havia de penalitzar. Per això es deia que era un esport de cavallers. Però en els últims anys s’hi ha introduït la figura de l’àrbitre, que és qui imposa les penalitzacions, qui pot desqualificar si hi ha contacte entre embarcacions.

Aquesta és la part més complicada?

Sí, esclar. A vegades l’esponsorització d’una embarcació depèn del resultat d’aquella regata; estem parlant de pressupostos enormes i tu decideixes. A més, arbitrem regatistes que són campions olímpics, que han fet voltes al món... Determinar que segons qui ha comès un error et pot arribar a intimidar.

Has tingut algun ensurt important fent d’àrbitre?

Anem sobre una llanxa pneumàtica, molt a prop de les embarcacions, i has de vigilar. Recordo que en una regata a Singapur va entrar una ràfega de vent molt forta i un vaixell que maniobrava es va col·locar a sobre d’un altre, literalment. Jo era molt a prop. Si no hagués estat ben col·locat, se m’hauria endut.

Fer d’àrbitre t’obliga a viatjar contínuament per tot el món.

Sí, passo una setmana aquí i una fora. Per sort, tinc una empresa de doblatge de pel·lícules i m’ho he pogut combinar, però no és fàcil. Quan ja ets àrbitre del més alt nivell t’hi pots dedicar exclusivament, però abans has d’haver passat per moltes regates on no es cobra res. En tot el sector dels àrbitres passa això, excepte en els de futbol, que viuen en un altre món.

Què hi trobes d’especial, en el mar?

El món del mar és com l’òpera, de seguida que el proves veus si t’agrada o no. I si t’agrada, no podràs deixar-lo mai. Vaig viure dos anys a Madrid i tots els divendres al matí pensava a agafar el pont aeri perquè no tenia el mar a prop. El mar enganxa molt. Per a mi, significa sentir-se part de la natura. De fet, és curiós: tinc la mateixa sensació quan soc al mar que quan soc dalt d’una muntanya.

Hi ha la percepció que la vela és un esport per a persones que tenen molts diners. És així?

Per a un nen que comença és un esport més car que altres, és cert. Un barco, per barat que sigui, sempre serà més car que comprar una raqueta de tenis. I, a més, la dependència dels pares és més gran, perquè l’han d’anar remolcant d’aquí cap allà… Ara, la vela és cara per a qui compra el barco, però un barco necessita tripulació. I conec molta gent que navega amb barcos dels altres. A més, si bé els creuers són més cars, hi ha els barcos de vela lleugera, que et poden sortir per 6.000 euros. No és el mateix que comprar unes vambes, però tampoc és una bogeria. Conec molta gent normal que té una embarcació petita i que navega quan pot.

Com està el nivell de la vela a Cata lunya?

Tenim una costa molt fàcil de navegar, un bon clima i hi ha molts clubs que treballen per potenciar els seus millors regatistes. Tenim campions del món en diferents classes, però, tenint en compte que Espanya és el país que té més medalles olímpiques de vela, no se’n fa prou difusió. Tenim l’Àlex Pella, per exemple, que és un gran regatista nostre que viu a França perquè allà troba els espònsors que aquí no té.

La setmana que ve es disputen les Extreme Sailing Series a Barcelona. Què tenen d’especial?

Són un dels grans esdeveniments de vela del món, juntament amb la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race, la Barcelona World Race... i han introduït alguns canvis importants. Primer, que els barcos són superràpids, volen literalment. L’altre avantatge és que són de colors, identifiquen els països i, sobretot, que competeixen molt a prop de terra. Normalment les regates es fan a una milla de la costa per tenir vent estable, però a les Extreme Sailing Series el que es fa és acostar les regates a terra, en un circuit delimitat que les fa molt més atractives per a l’espectador.