Amb el cable entre illes operatiu, Menorca hauria tingut un 60% de possibilitats d'evitar l'apagada
Un estudi de la UIB, fet a partir de simulacions, indica que la connexió hauria pogut contagiar l'avaria a Mallorca en un 8% dels casos
PalmaSi el cable submarí que ha de connectar la xarxa elèctrica de Mallorca amb Menorca hagués estat operatiu, la probabilitat d'evitar l'apagada hauria estat del 60%. Ho confirma un estudi de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), en què a partir de simulacions s'indica, a més, que la connexió hauria pogut contagiar l'avaria a Mallorca en un 8% dels casos.
Segons indica l'informe, aquest últim fet hauria causat una apagada encara més gran en termes de potència i nombre d'usuaris afectats. El model proposat pels investigadors de l'IFISC (CSIC-UIB) estima que, si el cable submarí entre cala Mesquida (Mallorca) i cala en Bosc (Menorca) ja hagués estat operatiu, un tall simultani de les línies de la Dragonera al Mercadal i de la Dragonera a Ciutadella hauria ocasionat una apagada significativa només en un 40% dels casos.
D'aquest 40% de casos en què hi hauria hagut apagada amb el cable d'interconnexió operatiu, els investigadors assenyalen que un 71% de les simulacions de l'impacte de l'apagada, en termes de potència i d'usuaris afectats, s'hauria reduït a menys de la meitat respecte de la situació en què el cable submarí no està operatiu. En canvi, en el 21% de les simulacions l'apagada hauria tingut un impacte similar.
L'estudi l’han realitzat els investigadors Damià Gomila i Pere Colet (IFISC, CSIC-UIB) i Benjamí Carreras, científic menorquí i professor honorífic de la Universitat Carlos III, de Madrid. En aquest sentit, Gomila explica a l'ARA Balears que "fa un any i mig que investigam la complexa dinàmica de les xarxes elèctriques a través de simulacions, amb l'objectiu de detectar-ne els punts més vulnerables".
Cal recordar que el govern de Mariano Rajoy va desestimar les diverses peticions que van fer des de la conselleria de Territori, Energia i Mobilitat de l'executiu balear. El seu conseller, Marc Pons, explicava que "vam insistir en la urgència i la importància de construir un segon cable entre Menorca i Mallorca, amb l'objectiu de donar de baixa l'antiga connexió". Tot i això, segons declarà Pons, "el govern popular va decidir retirar el cable sense substituir-lo i sense comunicar-nos res".
Possibilitats d'afectar el Llevant mallorquí
Finalment, i de manera significativa, en el 8% restant de les simulacions que han donat lloc a una apagada amb el cable operatiu, l'impacte és clarament superior i el tall de subministrament es propagaria també a l'illa de Mallorca. Si fos així, "nuclis del Llevant mallorquí com Cala Rajada, Canyamel o Artà podrien patir durant la manca de llum elèctrica, però només durant unes hores, perquè l'avaria seria fàcilment reparable", comenta Damià Gomila.
Aquest efecte s'emmarca en les "fallades en cascada", ja que en els sistemes altament interconnectats hi pot haver fallades sistèmiques. En aquest darrer cas, malgrat que l'apagada tindria una envergadura més gran, el subministrament a la zona oest de Menorca es podria haver restablert en un període de temps molt més breu, atès que a Mallorca no hi hauria línies destruïdes.
En una hipotètica Menorca on l'energia fotovoltaica fos la principal font de subministrament, ja que la llei de canvi climàtic fixarà l'horitzó d'assolir unes illes lliures de combustibles fòssils i el 100% d'energies renovables el 2050, "la producció no hauria d'estar tan centralitzada en un mateix punt i la resiliència de la xarxa energètica seria més accentuada", conclou Gomila.
