Tomeu Martí: "Ona Mediterrània és la resposta en positiu després del tancament de dues ràdios en català"

PalmaTomeu Martí i Florit (Palma, 1969) és periodista i activista pels drets socials i culturals. Com a periodista, ha treballat en diversos mitjans escrits. Ha estat col·laborador habitual del Diari de Balears, El 9 esportiu, El Mirall, IB3 Televisió, IB3 Ràdio, Ona Mallorca i dels diaris digitals Tribuna Catalana, Tribuna Mallorca, La Veu de Mallorca, crònica.cat i Ràdio Jove. En l'àmbit dels mitjans de comunicació, ha treballat a les revistes S'Arenal de Mallorca, La Nau, La Veu de Mallorca, Quatre Illes i Ràdio Jove. Des del 2014 dirigeix la ràdio Ona Mediterrània i des del 2015 també assumeix la direcció del digital Diari de Balears. Com a activista també va ser vicepresident i coordinador de l'Obra Cultural Balear, entre altres coses. Aquest dijous 23 de març el Teatre del Mar del Molinar acollirà el 10è aniversari de la ràdio a partir de les 19h amb les actuacions musicals de Pep Suasi i Marga Rotger, entre altres.

El pròxim dijous 23 de març, el Teatre del Mar acollirà la celebració del desè aniversari d'Ona Mediterrània. Què us va fer prendre la iniciativa?

— Efectivament aquest dijous 23 de març farem un acte de celebració del desè aniversari d'Ona Mediterrània. És un acte obert a tothom, però molt centrat en les persones que han fet possible aquesta fita. De totes maneres, la celebració dels deu anys volem que sigui més oberta i expansiva i per això hem dissenyat la campanya 'Mallorca, t'estimam en colors!' que farem arribar a tots els pobles de Mallorca. Ona Mediterrània va néixer després de les campanyes de protesta pel tancament de les ràdios Ona Mallorca i Som Ràdio, a més de Televisió de Mallorca. Algunes de les persones que hi participàrem, vàrem decidir fer una resposta en positiu i crear una associació per promoure mitjans de comunicació en català. En Francesc Ribera, Titot, va assumir la coordinació i secretaria tècnica. Va ser qui va posar les bases i el nom de la ràdio que es posaria en marxa a finals de 2013. Vàrem tenir el suport de l'Obra Cultural Balear i de l'Associació Voltor.

Com varen ser els inicis? 

— Molt difícils i molt precaris. El nucli inicial format per Marina Caubet, Sílvia Portell, Julen Pulet, Xavi Gispert, Pep Suasi, Joanamaria Coll i un servidor va fer una feinada, sense cobrar i amb unes condicions tècniques d'una precarietat inimaginable.

Sovint, es defineix Ona Mediterrània com una ràdio associativa. Què vol dir, això?

— Ona Mediterrània és una ràdio promoguda i mantinguda per una associació sense ànim de lucre. L'objectiu principal és fer mitjans de comunicació en català al servei de la nostra llengua, cultura i país. Això significa que la propietat dels mitjans de comunicació és dels socis de l'entitat. D'altra banda, Ona Mediterrània vol ser la veu dels moviments socials positius que treballen a i per Mallorca. I, de fet, hi ha diverses associacions que disposen o bé d'un programa o bé d'una secció per parlar de les seves activitats, iniciatives i posicionaments.

Què suposa el fet d'oferir un producte únicament en català?

— En primer lloc, haver de competir amb desavantatge en un mercat que funciona exclusivament en castellà. En segon lloc, haver de lluitar contra tòpics, penjaments i supersticions, heretats de fa molts d'anys, que situen la nostra llengua com a subsidiària de la llengua castellana. En tercer lloc, patir l'odi dels grans grups comunicatius espanyols que esmercen gran quantitat d'esforços a intentar ofegar-nos, molèsties que, francament, es podrien estalviar. En quart lloc, patir la discriminació de les institucions públiques, que no ens tracten com a mitjans de comunicació, sinó com a indígenes en una reserva. Per posar només dos exemples, durant la passada legislatura del Consell de Mallorca, qual la institució era presidida per Miquel Ensenyat i el director insular de Comunicació era Eduardo Zuñiga, la nostra associació va rebre un total de zero euros en quatre anys. L'actual Govern de Francina Armengol ens ignora des de la Direcció General de Comunicació i ens ajuda des de la Direcció General de Política Lingüística. En cinquè lloc, ser feliços de poder treballar en la nostra llengua, lliurement i allunyats dels espais de relacions impúdiques entre el poder econòmic, el suposat poder polític i l'anomenat 'quart poder'. 

Actualment, quins són els programes més destacats de l'emissora?

— Per a mi ho són tots. Òbviament, els que tenen més pes són els diaris, bàsicament Ona bon dia els matins i El crepuscle encén estels i Copinya de volta verda els vespres. En tenim de dedicats a gairebé tots els estils musicals, de tendències, de llibres, de cultura, de diverses associacions i els caps de setmana el Gran dissabte i el programa d'actualitat de l'Atlètic Balears, Segona jugada.

Amb la perspectiva d'aquests anys, com projectau el futur?

Amb molta prudència i molta modèstia. I també amb molta il·lusió. Sabem cap on hem d'anar i això és important, però hem de veure si som capaços de fer allò necessari per arribar-hi. I, en realitat, depenem del suport que ens doni la gent. Hem crescut moltíssim en audiència, però necessitam reforçar l'associació amb molts més socis.