Els oceans afronten grans reptes i perills per continuar donant vida a la terra

En el Dia mundial d'aquests espais es recorda la fràgil situació del medi marí, del qual depèn la subsistència del planeta

Els oceans afronten grans reptes, com la privatització dels fons marins per a l'explotació dels seus recursos, l'escalfament de les seves aigües, la sobrepesca i la contaminació química i per plàstics, desafiaments que és previsible que quedin regulats en un tractat internacional de l'ONU, informa Efe.  En el Dia mundial dels oceans, que se celebra aquest dissabte, és necessari recordar que aquests espais generen la major part de l'oxigen que respiram i un gran percentatge dels aliments per a la població mundial, cobreixen més del 70% de la superfície del globus i contenen el 96% de l'aigua del planeta.

Però els oceans suporten els efectes de l'activitat humana i en les darreres dècades més del 90% de la calor resultant de l'increment de gasos d'efecte d'hivernacle ( GEI)  s'ha emmagatzemat en la seva superfície, segons dades de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, la qual cosa en provoca l'acidificació, pèrdua de biodiversitat, l'increment del desglaç de l'Àrtic i l'elevació del nivell de la mar.

Segons els científics, els oceans són un embornal important per a la captura de carbó que emmagatzema en els fons, la qual cosa permet aconseguir la mitigació de la crisi climàtica; en cas contrari, l'atmosfera contindria un 50% més de diòxid de carboni i la temperatura a la Terra seria més alta.

No obstant això, "només el 3 per cent de la seva superfície està protegida", ha explicat a Efe la directora adjunta de Programes de Greenpeace Espanya, María José Caballero.  D'aquí la necessitat d'un tractat internacional que protegeixi els oceans, segons Caballero, per afrontar un dels grans reptes actuals: la "privatització dels seus fons", relacionats amb la  bioprospecció  de recursos genètics i la mineria de profunditat.

Aquestes dues activitats són "realment perilloses", si les empreses "s'organitzen abans que s'aconsegueixi la signatura d'un tractat internacional".  Quant a mineria profunda, "hi ha molts projectes, sobretot per a la prospecció de gas i petroli a grans profunditats".

El problema de l'Àrtic

Per això, des de Greenpeace "hem incidit en el tema de l'Àrtic", perquè amb el desglaç s'està convertint en una zona navegable, i el tema del canvi climàtic "no està entre les preocupacions de les multinacionals, que no tenen problema per continuar amb la cerca de combustibles fòssils" en aquesta zona.

"És necessari deixar aquests recursos fòssils en el fons marí", segons Caballero, encara que pel que sembla les multinacionals van més de pressa que les negociacions i aquest dijous s'ha conegut en la reunió dels 'Tres mars' (Adriàtic, Bàltic i mar  Negre)  a Ljubljana el nou gasoducte  Nord   Stream  2.  Aquest projecte portarà directament gas rus a Alemanya pel fons del mar Bàltic i començarà a funcionar previsiblement l'1 de gener de 2020.

A més, cada any arriben als oceans més de vuit milions de tones de plàstics, que al costat dels  microplàstics  envaeixen pràcticament tots els espais marins. S'han trobat residus d'aquest material en els fons marins i milers d'espècies s'hi veuen atrapades.

La sobrepesca, el transport de mercaderies i el turisme en creuers són uns altres dels grans problemes de la biodiversitat marina per l'exterminació d'espècies i la contaminació.  Per això, una gestió adequada dels oceans és clau per a la consecució de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible ( ODS)  número 14 de l'Agenda 2030, i així ho plantegen des de Greenpeace en la seva proposta '30x30'.

Aquesta proposta s'ha elaborat després d'una "recerca a àmplia escala" realitzada per científics, en la qual han dividit les aigües internacionals dels oceans que cobreixen gairebé la meitat del planeta en 25.000 unitats, de 100 per 100 quilòmetres, segons Caballero.

En aquestes zones han "ubicat 458 característiques de conservació diferents" i han deixat fora àrees de gran importància per a la pesca comercial per "demostrar així que es pot protegir l'oceà sense afectar una activitat que s'hi ha desenvolupat tota la vida".

El fons marí és un "gran desconegut", ha assegurat Caballero; "hi ha més mapes de la Lluna que dels oceans", per això "intentam que es conegui i protegeixi" i des de l'organització "fem una crida per demanar més protecció al planeta", que és molt més important que els "beneficis d'unes poques multinacionals".

I en això esperen que es progressi en la reunió de l'ONU sobre els oceans, iniciada aquest divendres a Nova York.  A l'espera d'un acord internacional, Greenpeace celebrarà el Dia dels oceans amb l'' Artic   Sunshine'  al port de Bilbao per explicar "el que feim per saber més coses dels oceans" i apel·la a formar una "gran ona blava", maquillant-se o vestint-se de blau, per "aconseguir la protecció dels oceans, font de riquesa, salut i biodiversitat".

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF