Societat 20/07/2020

Un deute de 260.000 euros i un president que ha dimitit: l'Oceanogràfic de les Balears s'enfonsa

El centre d'investigació estatal, del qual depèn la delegació a les Illes, disposa de 80 milions de romanent que no pot fer servir

Kike Oñate
3 min
L'entrada principal de l'edifici del Centre Oceanogràfic de les Balears, al port de Palma.

PalmaEl Centre Oceanogràfic de les Balears (COB), que depèn de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, ja acumula un deute de 260.000 euros. El president de la delegació a les Illes, Antoni Quetglas, va presentar la seva dimissió a principi de juny perquè el Ministeri de Ciència i Innovació "no mostrava gens d'interès" per capgirar la situació i perquè "tot estava en punt mort", segons explica a l'ARA Balears. Malgrat haver renunciat juntament amb la presidenta del centre de Cadis, Paz Jiménez, Quetglas continua en el càrrec temporalment perquè la nova direcció de l'IEO li va demanar que continuàs, i ell va acceptar. La centralització i la burocratització "fins i tot autoimposada" són els principals esculls a l'hora de gestionar l'ens, segons explica l'expresidenta del COB, Salud Deudero, que va dimitir el 2018.

De llavors ençà l'estat del COB no ha canviat gaire. De fet, encara esperen una resolució de Madrid per poder pagar les despeses diàries d'enguany, perquè ara no poden reemplaçar ordinadors, cadires ni paper higiènic. "El nostre pressupost anual és d'uns 60 milions d'euros, que s'han de repartir entre deu centres de tot l'Estat, però tenim 80 milions que no ens deixen agafar", afirma Quetglas, i recorda que els pressupostos actuals estan prorrogats des del 2017. El president lamenta que en el moment oportú el personal del centre no fes una "acció conjunta" exigint un canvi de rumb a la direcció estatal.

El Centre Oceanogràfic de les Balears pateix un deteriorament i la font de la façana fa temps que no funciona.

Com a "bona notícia", Quetglas avança que a final de mes el vaixell científic Francisco de Paula Navarro, que duu des de febrer del 2017 aturat al port, serà remolcat fins a Galícia per reparar-ne el motor. Que durant tots aquests anys l'embarcació no hagués estat disponible va ser un dels motius pels quals Deudero va deixar el càrrec, perquè molts projectes que depenien del vaixell varen quedar bloquejats.

Ara l'expresidenta és investigadora responsable del grup Impact Sea i afirma que "disposam d'un pressupost per invertir cada any però després no te'l deixen gastar perquè has de justificar els doblers que ja estan adjudicats". Com que no poden pagar els creditors quan aquests acaben un servei, l'única manera que cobrin és denunciar la institució. "Ens perjudica professionalment i emocionalment", diu, i afegeix que hi ha investigadors contractats que tenen dret a una pròrroga del contracte, però que no saben si serà possible per la situació econòmica del centre.

Deudero creu que "no és un problema de doblers" i que el que cal és una "voluntat política definida" per part del Ministeri. A més, veu necessari incorporar més funcionaris d'administració perquè ara només n'hi ha dos a les Balears quan a altres centres de dimensions similars s'arriba a 13. La precarietat del COB es va tornar a fer evident quan a principi de juliol el vaixell Ángeles Alvariño no podia atracar a cap port de les Balears perquè l'entitat tenia un deute amb el servei portuari. L'IEO, però, va pagar immediatament.

En tot cas, Deudero reivindicar que l'IEO "és una institució amb un potencial immens i amb gent molt preparada", i només reclama que "ens deixin treballar amb més agilitat perquè el procés no sigui esgotador". En la mateixa línia, Quetglas va assegurar a l'ARA Balears que l’entitat que dirigeix és competitiva i que aconsegueix doblers de projectes exteriors, però no els pot fer servir.

stats