Nou estat, nou govern
Catedràtic de Dret Penal de la UBQualsevol estat que vulgui ser democràtic es basa en la separació de poders, l’imperi de la llei, la interdicció de l’arbitrarietat i el respecte i foment dels drets fonamentals. Avui dia, a més, ha de gaudir d’un govern de qualitat. És el que de forma genèrica entenem com a governança i transparència. La construcció d’un nou estat en el món modern, tot i comptant amb la col·laboració de l’anterior potència dominant i de la comunitat internacional, és una tasca titànica. Cal tocar moltes tecles.
En un primer moment continuarien regint normes jurídiques i funcionals bàsiques del sistema anterior. Això vol dir que s’haurà de pitjar l’accelerador i crear en un temps rècord un nou entramat institucional. A excepció de gran part del dret civil, la resta s’hauria de bastir des dels fonaments: Constitució, sistema judicial, policial i de seguretat i codis penals i administratius (procediments, serveis públics, urbanisme, contractació, funció pública, participació ciutadana, divisió territorial o agències públiques independents). També caldria posar fil a l’agulla en normativa laboral (treball, sindicats, seguretat social, pensions i accidents laborals), fiscal (impostos, preus públics i taxes), mercantils (codi de comerç, consumidors, mercats oficials, sistema de crèdit i d’estalvi o assegurances), telecomunicacions i transports o el servei exterior. Si es fa de presa es perd legitimació democràtica en deixar als tecnòcrates parcel·les rellevants per a l’estatus i les llibertats dels ciutadans. I si es triga massa la legislació precedent s’eternitza i qualla la sensació que res ha canviat.
Aquest és, però, un fals dilema: l’autèntic canvi d’un sistema democràtic com l’actual a un de més democràtic -la independència hauria de servir per millorar- no rau tant en un canvi de lleis (seria pensament màgic ) sinó en la gestió dels afers públics, és a dir, en la bona governança.
En posaré només un exemple prou entenedor: la duració del procés administratiu per obtenir un permís o formular una reclamació. El procés, i ja em val la llei actual, ha de ser més ràpid en els seus propis termes i la resposta no ha de ser rutinàriament arbitrària o denegadora i amb la càrrega d’haver de recórrer davant els tribunals.
Cal, en essència i des del primer dia, canviar les mentalitats i una doctrina de servei públic ràpid, simple i transparent. Amb el primer Estatut d’Autonomia es va malbaratar aquesta possibilitat per l’entrecreuament d’incompetència, deixadesa i clientelisme. Ara ja no hi pot haver excuses.
