Desapareix l'abús sexual i canvia el consentiment: aprovada la llei del 'només sí és sí'

MadridVila-real o Burjassot són els dos últims llocs on les alarmes s'han disparat després de la denúncia per presumptes violacions múltiples a dues noies joves. Un degoteig de casos que coincideix, precisament, amb l'aprovació de la llei de garanties de llibertat sexual. La norma que s'obre pas al Congrés aquest djious va néixer arran de la violació múltiple de la Manada als Sanfermines i les consegüents manifestacions multitudinàries amb els lemes "Germana, jo sí que et crec" i "Només sí és sí", i té per objectiu principal afrontar el problema de la violència sexual.

A Catalunya, fins al setembre del 2021 es van comptabilitzar 1.558 delictes sexuals, una xifra que supera el total registrat el 2020 (1.525), any marcat pel confinament i l'etapa més dura de la pandèmia, segons dades de l'Institut Català de la Dona. En prop de la meitat dels delictes (el 45,2%) les víctimes eren menors d'edat, mentre que l'edat més freqüent dels agressors (23% dels casos) comprèn la franja entre 18 i 25 anys. Les dades al conjunt d'Espanya comptabilitzen 13.174 delictes sexuals durant el 2020. L'abús i l'agressió sexual suposaven tres de cada quatre delictes sexuals i en la meitat de casos les víctimes eren noies menors.

A partir d'ara, però, aquestes dades també es tractaran diferent. Amb l'entrada en vigor de la llei de garanties de llibertat sexual, coneguda com a llei del només sí és sí, a Espanya s'elimina la diferència entre abús i agressió i es modifica la definició del consentiment. La norma, que ara ha de fer el salt al Senat, s'ha aprovat aquest dijous amb el suport dels grups sobiranistes al Congrés dels Diputats i també de Ciutadans, mentre que PP i VOX han votat que no. Havia de tirar endavant amb majoria absoluta perquè es tracta d'una llei de caràcter orgànic. Aquests són els principals canvis d'un text que, finalment, no inclourà la penalització de la prostitució.

Definició de consentiment

Un dels canvis principals implica la modificació del Codi Penal perquè el consentiment exprés sigui clau a l'hora de jutjar els delictes sexuals. D'aquesta manera, la llei obre la porta a un nou model: si fins ara s'exigia que la víctima demostrés que s'hi va negar i s'hi va resistir, a partir d'ara es requerirà un consentiment afirmatiu. Per això el text es coneix com la llei del només sí és sí. "Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona", recull el dictamen al qual ha tingut accés l'ARA. "És un canvi per deixar enrere la cultura de la violació i construir una cultura del consentiment", ha defensat la ministra d'Igualtat, Irene Montero, durant el debat al Congrés, on a la bancada del govern només hi havia la ministra de Drets Socials, Ione Belarra.

Amb aquest canvi també s'esborra la diferència entre abús i agressió sexual. A partir d'ara, qualsevol atac a la llibertat sexual, si es prova com a tal, serà considerat agressió sexual (desapareix la figura d'abús). L'agressió sexual es defineix com "qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment". I es considerarà violació quan es "produeixi un accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies", recull el dictamen.

A més a més, el text inclou nous agreujants com les agressions grupals, el fet de ser parella o familiar de la víctima o que l'agressor utilitzi substàncies químiques per anul·lar la voluntat de la víctima.

Després d'unes esmenes presentades aquest mateix dimecres s'obligarà les persones jutjades per un delicte relatiu a la llibertat sexual a sotmetre's a programes formatius sobre educació sexual i educació en la igualtat, han explicat fonts del ministeri d'Igualtat a l'ARA. L'objectiu és afegir un enfocament "responsabilitzador més que punitivista" a la norma, expliquen les mateixes fonts. "És una aposta per l'educació per la llibertat sexual, per omplir de feminisme les aules del nostre país", ha afegit Montero. Per Vox, en canvi, el que fa la normativa impulsada pel ministeri d'Igualtat és "equiparar una floreta" amb una violació. "Em fa pena no tornar a sentir «digues-me com et dius i et demanaré per Reis» o «aquest és un cos i no el de la Guàrdia Civil»", ha dit la diputada Carla Toscano, que ha assegurat que hi ha "floretes que són grolleres", però que una "grolleria no és un delicte".

A més a més, quan es tracti de delictes contra la llibertat sexual o delictes relacionats amb la violència de gènere, la mesura de conciliació entre víctimes i responsables del delicte estarà condicionada al fet que sigui la víctima la que sol·liciti de manera expressa la mesura de conciliació. En la resta de casos no es podrà comptar amb la conciliació o mediació.

Anuncis i ús d'imatges

Finalment, es "considerarà il·lícita la publicitat que utilitzi estereotips de gènere que fomenti o normalitzi les violències sexuals contra les dones, nenes, nens i adolescents, així com la que impliqui una promoció de la prostitució", recull la norma. Ha estat la incorporació d'aquest punt, precisament, el que ha fet que la CUP finalment canviés el seu vot favorable a la llei per l'abstenció. La diputada Mireia Vehí ha defensat el canvi pel fet d'haver trencat el "pacte" de deixar fora d'aquesta llei qualsevol aspecte relacionat amb la prostitució.

La llei del sí és sí també incorporarà sancions en l'ús d'imatges de persones sense el seu consentiment per fer "anuncis o obrir perfils falsos en xarxes socials, pàgines de contactes o qualsevol mitjà de difusió pública" i que això suposi una situació "d'assetjament, fustigació o humiliació". Aquest punt es va introduir arran d'una esmena de Junts que estableix penes de presó d'entre 3 mesos i un any o multes d'entre 6 i 12 mesos.

La prostitució, aparcada

Fa una setmana, però, la llei penjava d'un fil per les discrepàncies entre els partits al voltant de la prostitució. En concret, al voltant de la terceria locativa, el delicte que sanciona els propietaris dels immobles on es produeixi una clara situació d'explotació sexual, i el proxenetisme no coactiu, dos elements dirigits a obrir el camí cap a l'abolició de la prostitució. Mentre que PSOE i PP proposaven endurir aquest punt amb multes a les prostitutes, des d'Unides Podem i els socis de la investidura del govern de coalició havien arribat a consensuar una esmena en què s'introduïen sancions als proxenetes (la terceria locativa) però es deixaven fora de la penalització les treballadores sexuals.

Finalment, cap de les dues propostes va tirar endavant i es va suprimir el punt sencer. Així, s'han deixat de banda els elements vinculats a la prostitució per abordar-los en altres lleis. De fet, aquesta era la intenció dels socis del govern de coalició, que apostaven per parlar de la prostitució a la futura llei de tràfic, i al veure el desacord amb el PSOE, la mateixa ministra Irene Montero també va avalar aquesta posició. Al seu torn, el PSOE ha presentat una llei abolicionista en solitari. I en aquest sentit, la diputada socialista Laura Berja ha carregat contra Unides Podem i els socis d'investidura per haver-los llançat "amenaces" després d'haver presentat l'esmena abolicionista que van acabar retirant per "responsabilitat" perquè se salvés la llei.

Més educació

Per revertir les dades de delictes sexuals, l'organització Save the Children demana molta més "educació afectiva i sexual des d'edats primerenques", així com "diversitat d'informació". L'ONG alerta que la pornografia és el canal majoritari i quantifica en un 46,5% els adolescents que han vist pornografia i han portat alguna de les escenes a la pràctica.

A més a més, insisteixen en el fet que les xifres només són "la punta de l'iceberg". "No és que hi hagi més casos, sinó que cada vegada el problema és més visible i la societat està més sensibilitzada", apunta Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de l'ONG. De fet, l'organització estima que només un 15% dels successos acaben sent notificats a les autoritats.