Només el 22,6% d'alumnes de centres públics estudia religió

PalmaL’assignatura de religió té cada vegada menys presència a les aules dels centres públics de les Balears i les xifres constaten que aquesta tendència s’accentua. El curs 2022-23 s’ha assolit un rècord: només el 22,6% dels 103.554 estudiants del segon cicle d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat han optat per estudiar religió (23.440 alumnes), segons les xifres de la Conselleria d’Educació. Cal tenir en compte que la taxa era del 31,7% el curs 2016-17, quan 31.285 infants i joves varen triar aquesta matèria –un 25% més que els 23.440 d’enguany. Primària és l’etapa educativa amb més alumnes de religió, amb 13.337. En canvi, a Batxillerat només hi ha 846 estudiants (un 3,6% dels que fan religió).

El Ministeri d’Educació també publica dades sobre l’alumnat de religió, encara que només arriben al curs 2020-21. En aquest cas, els centres concertats i privats s’inclouen en l’estadística, motiu pel qual el percentatge d’estudiants de la matèria és més gran. Però, així i tot, el nombre d’estudiants també va a la baixa. A Primària, un 58,1% d’alumnes feia religió el curs 2016-17 (d’un total de 70.275), mentre que l’any 2020-21 només varen ser un 51% (de 70.347). A Secundària, hi va haver un increment del 43,5% al 48% el curs 2017-18 (amb 45.000 alumnes en total). Però l’any 2020-21 era del 44,8% (amb 48.812 estudiants). En canvi, a Batxillerat el percentatge d’alumnes de religió es manté estable entorn del 18%.

La delegada d’Ensenyament del Bisbat de Mallorca, Roser Sabiote, considera que hi ha cert clima antireligiós en els centres públics que de vegades és un obstacle per als nins que volen estudiar religió. “És una lluita molt forta per a nosaltres, perquè moltes vegades no hi ha una laïcitat positiva, sinó un laïcisme ferotge. No sempre hi ha un entorn polític i educatiu que ens ajudi, ni un ambient de respecte, i hi ha equips directius i claustres molt difícils en aquest sentit”, comenta.

El cop de la LOMLOE

Segons Sabiote, l’aplicació de la LOMLOE ha suposat un cop per a la religió, en bona part perquè ha deixat de computar a la mitjana. A més, els centres poden decidir l’alternativa, que tant pot ser atenció educativa com una alternativa atractiva. “N’hi ha que han intentat posar activitats com teatre, combos musicals, escacs i tècniques d’estudi. Això pot estar cridant més gent cap a altres matèries que no siguin religió, però depèn de cada centre”, diu per part seva el portaveu de l’Associació de Directors d’Educació Secundària de Mallorca (Adesma) i director de l’IES Porreres, Joan Ramon Xamena.

Però la Conselleria d’Educació recorda que aquesta baixada de la religió es dona des de molt abans de l’aplicació de la nova llei, fins i tot amb la LOMCE, quan s’equiparava a la resta de matèries. “La disminució d’alumnes ha estat continuada, i hi ha alguna cosa més. És un fenomen social, perquè també hi ha menys participació en general i menys vocacions”, remarca el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. “Aquí no hem posat traves al compliment de la llei. De fet, a les Balears s’ofereix religió islàmica, una cosa que no s’havia fet mai”, afegeix sobre les acusacions del Bisbat. “Quan diuen que hi ha directors que posen dificultats, demanam informació concreta, i només hem hagut d’intervenir en situacions molt puntuals”, sentencia el director general.

D’altra banda, la baixada del nombre d’alumnes també incideix en la quantitat de professors que es necessiten per impartir l’assignatura, que durant un temps ha estat sobredimensionada. “La Conselleria va fer un estudi la legislatura anterior i es va adonar que estaven pagant massa professors”, diu la presidenta de l’Associació de Directors d’Educació Infantil i Primària de Mallorca, Joana Maria Mas, que dirigeix un centre de Primària a Palma –prefereix no dir-ne el nom–, i recorda la paradoxa que el Bisbat triï uns docents –la Comissió Islàmica en el cas d’aquesta religió– que es paguen amb doblers públics. “Nosaltres teníem un mestre cada dia i ara ve dos dies i mig a la setmana. I també n’hi ha que fan fins a tres escoles”, explica, i comenta que “el perfil actual de l’alumnat de l’escola pública no té res a veure amb el de fa vint anys”.

Pel que fa a les famílies, la principal preocupació és que es respecti la seva llibertat per triar què consideren millor. “És evident que la societat ha canviat molt des que es va signar el Concordat amb el Vaticà [va ser el 1953, però s’hi varen fer modificacions els anys 1976 i 1979]”, diu el president de FAPA Mallorca, Albert Lobo. “La religió es practica cada vegada més com a fet individual, no col·lectiu”, continua. En aquest sentit, Lobo considera que “la LOMLOEés una passa endavant”, després de la reculada que s’havia fet amb la LOMCE de José Ignacio Wert.

En canvi, la teòloga feminista Maria Eugènia Canyelles coincideix amb el Bisbat i parla d’una “acció bastant intolerant contra la religió” per part de l’Administració. “Aquesta assignatura deixa de computar perquè el sistema educatiu la infravalora”, lamenta, i defensa que el plantejament actual s’allunya de qualsevol adoctrinament. “El fet religiós és una realitat antropològica, amb transcendència dins de la societat, la cultura i la història. I en altres països europeus no hi ha cap problema a l’hora d’ensenyar-la”, continua. “Els alumnes de religió han minvat perquè així ho han volgut i ho han aconseguit”, afegeix Canyelles, i lamenta que aquesta situació afecti “la salut espiritual” dels estudiants.