Només el 13% de les espècies marines amenaçades de les Balears tenen programa de seguiment

PalmaLes Illes Balears disposen de 149 espècies marines amenaçades, de les quals, només 20, el 13%, tenen un programa específic de seguiment que permet determinar si les poblacions en perill són estables, augmenten o disminueixen. Aquest és el resultat, per a l'Arxipèlag, de l'informe que han fet en l'àmbit de tot l'Estat les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del govern de Canàries. Per a Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) i coordinador d'Observadores del Mar, "el cas de les Balears no és el pitjor, encara que queda molt per fer". I és que les Illes es troben a la meitat de la llista.

Aquest informe és el primer que analitza el grau d'implementació i la tipologia dels programes de seguiment de totes les espècies marines amenaçades presents en els llistats i convenis estatals i internacionals. "Hem triat aquestes espècies, perquè que estan reconegudes internacionalment vol dir que són la punta de llança, la joia de la corona de la conservació, i si d'aquestes no en tenim informació o costa de tenir-ne, imagina com està la resta", explica Garrabou.

De les aus als peixos

A les Balears, l'espècie marina amb més seguiment, com passa a la resta de comunitats autònomes, és la de les aus, ja que de les 27 identificades com a amenaçades, 13 tenen algun programa de seguiment. A l'altra punta es troben els 37 tipus d'invertebrats, els 4 rèptils i els 13 mamífers, que no compten amb cap programa de seguiment. Enmig de la taula, s'hi troben els mol·luscs, amb 3 espècies amb atenció específica de les 8 identificades, i les fanerògames, que tenen un programa per al total de 4 espècies amenaçades. Finalment, a la part baixa del llistat, els 2 peixos amb seguiment, del total de 34 tipus identificats en perill, i les algues, amb un del total de 22.

"Però a les Balears qui guanya en protecció, segurament, és la posidònia", afirma Garrabou, i recorda que això es deu al fet que es tracta d'un hàbitat prioritari a escala europea i està inclosa en la directiva marc de l'aigua. "Però hi ha moltes altres espècies i hàbitats i és una mica frustrant veure que no canvien les coses", explica. Per la seva banda, fonts de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural expliquen que "la gran majoria de les espècies amenaçades són de mobilitat alta i, per tant, són de competència estatal".

El 30% a tot l'Estat

L'informe conclou que només el 30% de les espècies marines amenaçades a Espanya compten amb algun tipus de programa de seguiment. "Vull creure que hi ha més feina feta del que hem aconseguit trobar", assegura Joaquim Garrabou, que relata que la informació no està gens organitzada i costa molt de conèixer l'estat real dels programes. Per tot això, una de les finalitats de l'estudi és cridar l'atenció de les administracions per aconseguir registres accessibles i coordinats entre totes les administracions competents. Al final, "aquest és un informe que té valor com a línia de referència i perquè les administracions se sentin interpel·lades, de manera que entre tots puguem treballar per revertir les mancances que tenim", conclou Garrabou.

L'altre aspecte de l'estudi és el d'assenyalar la importància de garantir el finançament estable de les iniciatives de ciència ciutadana que "no han de substituir els programes de seguiment, però poden complementar-los de manera notable, a la vegada que incentiven la conscienciació de la ciutadania i, en definitiva, a millorar el patrimoni natural i marí", afegeix el científic.