Societat 03/10/2022

El Nobel de medicina reconeix Svante Pääbo per haver desxifrat el genoma dels neandertals

El genetista suec va descobrir els denissovans i ha reescrit la història de l'evolució humana a partir de l'ADN antic dels fòssils

3 min
Svante Paabo Nobel de medicina

BarcelonaLa Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut el genetista Svante Pääbo (Estocolm, 1955) amb el Nobel de medicina 2022 per “haver aconseguit una cosa aparentment impossible”: haver desxifrat el genoma dels neandertals, una espècie extingida fa uns 30.000 anys, a partir de l’ADN antic dels fòssils. És considerat el pare de la paleogenètica, una disciplina que estudia l’evolució humana mitjançant el material genètic que es conserva als ossos i que el 2008 li va servir per identificar uns homínids extingits germans del neandertal, els denissovans, només a partir de l’os d'un dit. Les seves troballes han obligat a reescriure la història de l’evolució humana: Pääbo va demostrar que, durant desenes de milers d’anys, els Homo sapiens d’Euràsia van conviure i reproduir-se amb altres espècies i que aquesta barreja ens va transferir gens encara presents i amb rellevància fisiològica. Per exemple, condicionen la reacció del nostre sistema immunitari davant les infeccions.

Cada any l'Institut Karolinska d'Estocolm reconeix una investigació “que ha canviat el paradigma científic i és de gran benefici per a la humanitat”. En el cas de Pääbo, de l’Institut Max Planck de Biologia Evolutiva (Alemanya), el jurat ha destacat la seva capacitat a l’hora d’estudiar la genètica d’homínids desapareguts i impulsar una disciplina nova que permet “desvelar les diferències genètiques que distingeixen els humans actuals i els homínids extints i posar les bases per investigar què ens fa genuïnament humans”. Abans dels seus descobriments, el coneixement provenia de fòssils i d’artefactes, com eines per caçar. “Pääbo ha obert una nova finestra al nostre passat evolutiu”, diu la institució.

L'investigador ha viscut amb incredulitat aquest reconeixement: “No pensava que pogués ser realment considerat per a un premi Nobel”. Però Pääbo compta amb diverses distincions per la seva feina. El primer èxit, el 1984, quan va clonar l’ADN d’una mòmia i va sortir a la portada de la revista Nature tot i no haver-se doctorat encara.

¿Un món amb més espècies?

La petjada dels nostres avantpassats queda en forma de mutacions graduals que es mantenen al nostre ADN i Pääbo tenia l’obsessió de fer servir els mètodes genètics moderns per seqüenciar el genoma dels neandertals. Tot i que aquest material es degrada i modifica químicament amb el pas del temps, no es va donar per vençut. Primer va aconseguir una primera versió del genoma amb ADN mitocondrial –uns orgànuls que contenen milers de còpies d'ADN– d’un os de fa 40.000 anys, i el 2010, amb les tècniques d’anàlisi massiva de l’Institut Max Planck, va obtenir la seqüència del genoma nuclear dels neandertals. Les proves van demostrar que, en els humans moderns amb ascendència europea o asiàtica, entre l’1% i el 4% del genoma prové dels neandertals. Entre aquestes dues troballes, també va descobrir una seqüència d’ADN única que dona lloc a un homínid fins llavors desconegut, el denissovà. 

"La contribució de Pääbo és revolucionària: ha vençut la limitació temporal de l’ADN i ha obert la porta per apropar encara més l’estudi molecular a la paleontologia", afirma la directora del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana, Maria Martinón-Torres. En declaracions a l'ARA, assegura que aquest Nobel és una “gran notícia”, perquè reconeix la importància de l’estudi del passat i trenca la diferenciació entre ciència bàsica i aplicada que s’havia imposat fins ara, ja que Pääbo va portar mètodes d’investigació de l’àmbit biomèdic, la via molecular, a un camp on mai s’havia aplicat. "Ha permès constatar qüestions molt difícils de provar fins aleshores, com la hibridació dels humans amb neandertals i denissovans. Ara sabem que fa molt de temps ens vam relacionar amb una altra espècie diferent, hi vam arribar a intimar, a tenir descendència i a cuidar-la. D'una altra manera no en tindríem cap rastre al nostre ADN", afirma.

En aquest sentit, Pääbo ha explicat que sovint es pregunta quina visió del món tindria la societat si els neandertals haguessin sobreviscut 40.000 anys més i l'humà modern no fos l'única forma humana que existeix. "¿Veuríem un racisme encara pitjor contra els neandertals, perquè realment eren en cert sentit diferents de nosaltres? O veuríem el nostre lloc al món d'una manera força diferent perquè tindríem altres formes d'humans molt semblants a nosaltres, però encara diferents?", es planteja.

El Nobel de física, demà

La primera setmana d’octubre és la cita dels premis Nobel. Cada any, el guardó de medicina dona el tret de sortida a la temporada i en els pròxims dies es reconeixeran els altres cinc científics, escriptors, economistes i líders dels drets humans més rellevants d’arreu del món. Demà dimarts s’anunciarà el Nobel de física i dimecres el de química. Dijous s’atorgarà el de literatura i divendres el de la pau. El d'economia serà el 10 d'octubre.

Els guanyadors del Nobel de medicina 2021 van ser els biòlegs moleculars David Julius i Ardem Patapoutian pels seus descobriments sobre quins receptors permeten al cos humà percebre la temperatura i el tacte, descrits als anys 90. 

stats