“La investigació judicial farà dubtar els pacients i donarà més serietat a l’ofici”

Palma“A les franquícies, el director no té perquè ser un dentista. De fet, els caps no ho són. I això és exactament el contrari del que ens ensenyen a la carrera”. Carme Trullols, dentista i coordinadora del servei dental comunitari de l’IB-Salut, explica que aquestes empreses prioritzen en la seva gestió uns “criteris econòmics” i els “temps marcats”, cosa que dista molt dels “criteris sanitaris i de vetllar només per la salut del pacient”.

Segons aquesta experta, franquícies com ara les de Vitaldent paguen un sou mínim als seus professionals i un percentatge que s’han de treballar, proposant tractaments als pacients i avantposant solucions avançades abans que començar “pel principi”.

Trullols agrega que no té cap dubte que els treballadors d’allà dins són professionals, però “sí que és vera que tenen menys experiència que d’altres, perquè solen ser joves que acaben la carrera”. El que “no quadra”, segons ella, és que “ofereixin aquests productes a aquests preus tan baixos i que hi guanyi tothom”.

Ella passa consulta a l’IB-Salut i es queixa que molta gent acudeix a la seva cita “enfadada perquè surten d’aquestes clíniques amb un pressupost de 9.000 euros” i és que “al final, inflen molt els preus i exageren els diagnòstics, passant d’una càries a nou si fa falta”.

Com a odontòloga, Trullols fa referència al decàleg per identificar una atenció bucodental de qualitat i anima que els pacients, que no clients, exigeixin que sigui un dentista qui diagnostiqui la patologia oral i no un gerent. I que abans d’anar a cap clínica, cerquin un nom i llinatges a la porta. Per últim, l’experta suposa que aquesta investigació judicial farà “molt de mal a aquestes franquícies” i farà “desconfiar la gent”, però “ja és hora que donem una mica de serietat al nostre ofici”.

“He fet feina allà i sé què hi ha”

La doctora Sara Benito, de la Clínica Patins de Palma, sap bé com esfa feina a una d’aquestes franquícies perquè ella n’hi va fer. “Conec bé les maneres de fer feina de Vitaldent i els protocols que se segueixen”.

Explica que és una “opció fàcil” per als nous graduats, ja que els serveix per agafar pràctica i perquè “muntar un negoci és complicat, s’ha de ser molt valent”. Així i tot, també explica que els joves “duren poc en aquests llocs de feina perquè estan mal pagats i molt poc valorats”. Això provoca que hi hagi molta rotació de professionals en franquícies com la ja polèmica Vitaldent.

A Benito li agrada comparar-ho amb una “cadena de muntatge”, on es fa feina amb pressa i de forma molt mecànica, sense que s’estableixi una relació amb el pacient.

Sense posar en dubte la professionalitat, Benito assegura que allà “els números s’han de fer” i de “qualque lloc han de sortir els beneficis”. Per això, quan es veuen “apurats econòmicament intenten vendre tractaments als clients, que tal vegada no serien d’allò més necessaris”. Per últim, Benito recomana assistir a una clínica més petita, més familiar i de confiança on el pacient pugui ser atès “de tu a tu”, sense presses i amb prou temps per planificar el cas.