Cos i Ment
Societat 07/02/2023

“Si no estableixes les teves prioritats, viuràs segons les prioritats dels altres”

Saber marcar límits i no fer-se autosabotatge és una lliçó vital per tenir més benestar personal

4 min
Cos i ment

Barcelona¿Saps dir que no quan algú et proposa una activitat que no et ve de gust? ¿Prioritzes el benestar dels altres per davant de les teves necessitats? Si les dues respostes són afirmatives, queda clar que ens trobem davant d’un conflicte a l’hora de saber marcar els límits. Però potser et preguntaràs: com es poden posar límits sense sentir-se culpable? Sense pensar que ets un és egoista per fer-ho?

Tenir clar quines actituds o comportaments podem acceptar dels altres i que és important prioritzar les nostres necessitats és un aprenentatge imprescindible per definir qui som i com volem viure. Ho té molt clar el psicòleg Tomás Navarro, que acaba de publicar el llibre Tus líneas rojas. Aprende a poner límites, cuidarte y protegerte emocionalmente (Zenith 2023), on explora com funciona l’autoestima, l’autorespecte i en què consisteix, realment, l’assertivitat.

L’aprenentatge de saber marcar límits s’inicia, segons l’autor, al voltant dels tres anys, quan els infants comencen a rebel·lar-se amb els pares i entren en l’etapa del “no a tot”. “És una etapa molt dura per als pares, però tremendament necessària, ja que els fills estan practicant l’autoafirmació, l’establiment dels límits i la confiança en ells mateixos”, apunta al llibre. I dependent de com els pares gestionin aquesta etapa seran capaços o no d’incorporar l’habilitat de posar límits de manera adequada als seus fills. “En alguns casos, aquesta «crisi del no» es tanca amb una sobredosi de submissió imposada pels pares, una mala gestió de l’obediència o la generació d’una identitat amb poca autoestima, excessivament afable, mansa, dòcil, manejable i massa pendent de l’aprovació externa”, continua. Això fa que, en el futur, es converteixin en adults sense l’habilitat de dibuixar línies vermelles.

Baixa autoestima

Aquests adults tenen el problema de tenir una autoestima baixa. I quin és el resultat? “Renuncien a oportunitats, limiten les interaccions socials, confonen l’amor amb l’admiració, busquen protecció a qualsevol preu, no confien en ells mateixos ni amb el seu criteri i acaben compartint la seva vida amb un perfil narcisista o se senten insegurs i amb elevades dosis d’ansietat o tristesa”, lamenta Navarro.

Hi ha tres indicadors, segons el psicòleg, que mostren que una persona no s’està autorespectant. El primer de tots és que anteposa les necessitats dels altres a les pròpies; el segon és que no posi límits i toleri l’abús dels altres, i, finalment, que faci coses en contra dels principis, valors i prioritats personals per satisfer una altra persona. Davant d’això, Navarro proposa sumar un punt per a cadascun d’aquests indicadors. Quants punts acumules al final del dia?

Aleshores, què podem fer per aprendre a posar límits? Per començar, l’autor apunta que és crucial conèixer quines són les teves prioritats. “Si no estableixes les teves prioritats, viuràs segons les prioritats dels altres. Les teves prioritats són importants, perquè et permeten prendre decisions”, matisa. Per tant, aconsella fer una llista de prioritats personals en diferents àrees de la vida, com a la feina, l’oci, la parella, la família o el sexe. Tantes com siguin necessàries, el que és important és definir-les, anotar-les i ordenar-les. “A mi m’agrada tenir dos tipus de prioritats, les A i les B. Les A són importants i nuclears, com la família. Les B són prioritats més flexibles, com anar en bicicleta. Per a mi, anar en bicicleta és una prioritat, però no deixaré de fer alguna cosa amb la família per anar a pedalar”, diu com a exemple.

Comunicar prioritats

Saber com comunicar-se també és molt important a l’hora de marcar límits sense patir per la reacció dels altres. El psicòleg aconsella el que anomena la “tècnica de l’entrepà”, que consisteix a transmetre el missatge entre dos elements reforçants. Com a exemple, posa la sovint obligada assistència als dinars familiars dels diumenges. Segons Navarro, podria ser tan fàcil com dir: “Mare, m’encanten les paelles dels diumenges i valoro l’esforç que suposa fer-les, així com l’oportunitat que suposen per veure tota la família, però prefereixo escollir jo què faig els diumenges, per a mi i per als nens. Podríem canviar el dinar de cada diumenge pel dinar d’alguns diumenges. Com que sé que ets una persona flexible i comprensiva, capaç de valorar altres punts de vista, sé que faràs un esforç per entendre el meu punt de vista i les meves prioritats”.

És evident que la reacció dels altres quan se’ls posa límits no sempre és fàcil de gestionar. Mentre que l’ideal és el d’aquelles persones que accepten i respecten de manera sincera aquests límits, és freqüent que un es trobi reaccions de resistència, o d’estar a la defensiva, sobretot per part de perfils tòxics i manipuladors. “Aquesta és la millor mostra que hauries d’haver posat límits fa molt temps. Sovint la persona tòxica es fa l’ofesa, l’atacada o fins i tot la víctima, però no deixa de ser una cortina de fum per continuar perpetrant els beneficis que té de la teva falta de límits”, diu Navarro.

Una altra reacció, sovint molt típica dels amics i familiars, és excloure’t i fastiguejar-te amb frases com ara “Mira que bé ens ho passem sense tu”, “Mira el que et perds”. Sigui com sigui, el que compta és no defallir en el que per a tu és important i és una prioritat per al teu benestar personal. L’alternativa només és l’autosabotatge, aquell que et baixa l’autoestima i que només et fa viure amb por de no complir amb les expectatives dels altres.

stats